Totes dues estan a favor de sa corrent, així sa quantitat de terra que té dedins sa Font des Molins és perfectament normal, uns 2 m endins ja està bastant neta i té devers 1 pam de fang que és lo que se pot acumular si no se fa neta regularment.
Sa Font de na Rabassa té massa terra dedins, no és normal. Menys encara si veim que ses parets no són de pedra en sec i per tant no hi pot haver filtracions de fang, això és lo que més me fa dubtar. Se veu que fa moltíssims d'anys que no s'aprofita, potser s'aposta per aquesta font l'any 1893 no va ser encertada i va ser abandonada poc després (com sa Font Santa a Manacor). Si realment és sa font podria ser que hagués estat a cel obert i s'hagués tapat posteriorment però sense reblir-la de tot. I perquè no reblir-la de tot? Idò perquè no és propietat de ses terres on se troba (na Rabassa) sinó de sa finca que l'aprofitava (Son Sard) i no hi podien actuar amb llibertat. Tota aquesta parrafada són teories meves que no he pogut comprovar de cap manera i per això no és a sa web.
Per lo segon que dius, de si aportaven aigua al torrent i era recollida més avall, miraré si t'ho puc aclarir: qanats i fonts de mina de molta antiguitat solien ser paral·lels a nes torrents (p.e. Font de la Vila d'Artà, islàmica) o hi passaven per davall (p.e.: Font de la Vila de Bunyola, islàmica) per aprofitar les aigües subàlvees. Sa seva sortida solia ser defora des torrent per evitar sa destrucció provocada per ses revingudes i així sa seva aigua no arribava a circular de cap manera pes dins es llit des torrent.
Si es torrent duia aigua amb normalitat s'extreia s'aigua mitjançant assuts (preses), ses més antigues eren de branques i fang i no en conservam restes però algunes més modernes ja eren d'obra i se tancaven amb posts (sXIX) o planxes metàl·liques (sXX). De ses antigues sols a nes torrent de Canyamel n'hi devia haver devers 10, amb s'aigua desviada amb aquests assuts se movien una vintena de molins hidràulics. De ses modernes encara en podem veure bones restes a sa Vall (Petra i Manacor) on se regaven extensions importants.
Sa mescla entre aquestes dues coses, és a dir una mina complexa i un assut posterior no és usual: si fas tanta feina per treure aigua subàlvea no t'arriscaras a que se torni infiltrar deixat-la lliure a nes torrent.
Sa Font de na Rabassa i sa Font des Molins semblen clarament un intent d'imitar ses tècniques més antigues (extracció d'aigua subàlvea mitjançant mina paral·lela al torrent) però amb una solució un poc més barroera i arriscada a sa sortida: una canal dins es mateix torrent, molt exposada a revingudes i que s'havia d'arreglar sovint. En aquests casos però no ha estat una revinguda lo que ha acabat amb elles sinó sa maquinària pesant que "fa net" a nes torrents.
