MeteoIllesBalears
Naturalesa => Seguiment Torrents => Missatge iniciat per: peredecancorb en De Novembre 26, 2011, 20:04:27 p. m.
-
Ho pos a seguiment de torrents encara que no ho sigui.
Crec que alguns sabeu que som un col·leccionista de fonts, estic ajudant a n'Andreu a www.fontsdetramuntana.com (http://www.fontsdetramuntana.com) i d'aquí poc duré sa secció pla-llevant de sa web, ja en tenc unes 200 visitades d'aquesta zona i altres tantes documentades.
He intentat fer un seguiment d'una font que està ben a prop de ca nostra, sa Font de sa Canal, més coneguda com es Rentadors. No sé exactament quan se va secar però va ser devers agost i això era greu perquè aquesta és a sa que antigament anava sa gent des poble a cercar aigua quan s'assecaven pous i sa Fonteta (des Puig de sa Font) i ses cisternes de la vila estaven buides. (sa Font de la Vila o den Llissa crec que mai va donar a bastament encara que s'hi afegís també sa Font de sa Cantina o den Just).
Es fet és que he anat cada dia a veurer-la des de dia 7, sempre totalment seca i avui... piques plenes! Algú me sap dir si aquest temps de reacció és normal, ràpid, lent o què?
Si algú s'interessa per això: sembla una font tipo qanat, pou mare (se veu inici de mina dedins) dins es torrent a 170m des Rentadors, sense pous de ventilació localitzats (!!) i s'abeurador se replena per davall de forma que no se veu sa mina (??). S'aigua no se veu brollar i entenc que està relacionada directament amb es nivell freàtic, 80cm de pujada per replenar piques. Això és molta pujada en poc temps uns dies després d'aturar de ploure?
Meam si algú me sap orientar un poc!
-
Ahir vaig anar a la marxa reivindicativa pel camí de Coanegra, i malgrat que pràcticament tot el llit de torrent estava ben eixut, les traces de l'aiguada que va dur fa una setmana eren brutals. Molts de trossos del camí havien estat "apedaçats" ja que als llocs estrets l'aigua l'havia cobert totalment, i uns quant guals empedrats estaven ben "gratats" i en part fets mal bé.
La font de Coanegra treia un bon bram d'aigua.
-
Referent al tema dels pous i fonts que comenta en Peredecancorb, a cals meus pares hi ha dues cisternes.
Una es normal i corrent, forma d'ampolla com totes, però l'altra es ben curiosa, i no hem sabut mai que hi ha allà baix perque no hi hem baixat.
te una fondaria considerable uns 8 o 9 metres fins l'aigua, i mon pare sempre m'ha dit que esta cruiada perque mai no s'ha omplit, però tampoc mai s'ha buidat.... encara que fa 40 anys que esta en desus.
Aquesta cisterna no te forma d'ampolla, sino que te una forma mes aviat conica, amb la paret O gairebe vertical, però en canvi cap al E s'aixeca una paret vertical amb un portell que esta gairebe cobert per les aigues. Podria ser això un qanat??
El nivell freatic es bastant mes avall, a uns 30m segons el pou mes proper, i el terreny es molt argilos, sense gairebe res de roca fins als 6 o 7 m
us pos un tall esquematic del que es veu:
(http://img94.imageshack.us/img94/6261/dibujodri.jpg)
-
Ahir vaig anar a la marxa reivindicativa pel camí de Coanegra, i malgrat que pràcticament tot el llit de torrent estava ben eixut, les traces de l'aiguada que va dur fa una setmana eren brutals. Molts de trossos del camí havien estat "apedaçats" ja que als llocs estrets l'aigua l'havia cobert totalment, i uns quant guals empedrats estaven ben "gratats" i en part fets mal bé.
La font de Coanegra treia un bon bram d'aigua.
que es lo que revindicaveu? No deixan pasar ara de sta maria a Orient? o han de pagar?. Seria una llastima perque es una excursio molt guapa i bona de fer
-
Ahir vaig anar a la marxa reivindicativa pel camí de Coanegra, i malgrat que pràcticament tot el llit de torrent estava ben eixut, les traces de l'aiguada que va dur fa una setmana eren brutals. Molts de trossos del camí havien estat "apedaçats" ja que als llocs estrets l'aigua l'havia cobert totalment, i uns quant guals empedrats estaven ben "gratats" i en part fets mal bé.
La font de Coanegra treia un bon bram d'aigua.
que es lo que revindicaveu? No deixan pasar ara de sta maria a Orient? o han de pagar?. Seria una llastima perque es una excursio molt guapa i bona de fer
1) La barrera de Son Oliver està tancada (diumenge l'havien obert ;D)
2) A Son Pou han furtat (de fa temps) un tram del camí públic tancant amb dues barreres el tram que passa vora les cases. Si vols passar t'has d'enfilar per roquissar de l'altre banda del camí. Em digueren que era den Mateu Morro. No sé si es cert però cas de ser-ho, té un morro que se'l trepitja.
3) A la majoria de trams no es pot accedir al torrent (hi ha reixa de filferro), que per llei és de domini públic i amb una servitud de pas a cada costat.
-
Referent al tema dels pous i fonts que comenta en Peredecancorb, a cals meus pares hi ha dues cisternes.
Una es normal i corrent, forma d'ampolla com totes, però l'altra es ben curiosa, i no hem sabut mai que hi ha allà baix perque no hi hem baixat.
te una fondaria considerable uns 8 o 9 metres fins l'aigua, i mon pare sempre m'ha dit que esta cruiada perque mai no s'ha omplit, però tampoc mai s'ha buidat.... encara que fa 40 anys que esta en desus.
Aquesta cisterna no te forma d'ampolla, sino que te una forma mes aviat conica, amb la paret O gairebe vertical, però en canvi cap al E s'aixeca una paret vertical amb un portell que esta gairebe cobert per les aigues. Podria ser això un qanat??
El nivell freatic es bastant mes avall, a uns 30m segons el pou mes proper, i el terreny es molt argilos, sense gairebe res de roca fins als 6 o 7 m
us pos un tall esquematic del que es veu:
(http://img94.imageshack.us/img94/6261/dibujodri.jpg)
Si no hi ha cap canal que hi vagi, i el terreny és argilós, amb el que dius té tota la pinta de ser un pou de greixina. A la zona de Baix des Cós, a Manacor, moltíssimes cases en tenen un (just que ara no el poden emprar perquè tota la zona està contaminadíssima -fecals i productes químics-)
-
Interessantissim això que contes. Moltes gracies per l'aclariment. No trob informació sobre aquests pous a la web... son gaire comuns?? quina longitut pot tenir sa galeria?
-
Mos hem sortit de tema, jeje.
Es pous de greixina són aquells que se replenen per un procés de filtració lenta, en contraposició a nes pous de vena. Es pous de greixina poden ser fàcilment buidats però no se solen secar i simplement s'ha de deixar un temps (hores - un dia) fins que recupera el nivell de l'aigua. Els pous de vena no són bons de buidar però quan se buiden ja no hi torna a haver aigua fins que puja el nivell freàtic.
Sa cisterna que tu dius podria ser perfectament un pou de greixina encara que es de forma irregular són un poc més estranys. Com que solen estar a terreny un poc més inestables s'hi sol veure molt bé s'empedrat en sec (que també es comú però no tan necessari a nes pous excavats a sa roca).
Jo encara no m'he trobat un pou de greixina amb una mina clara. Sa única estructura similar que he observat és sa Font de sa Canal que comentava a nes post anterior, precisament per aquesta raó me pareixia molt estrany.
Es pous amb una mina interior normalment són (o solen ser) "fonts cercades" o "qanats" (terme islàmic) i si anam a cercar sa sortida de sa mina hi podrem trobar normalment sa canal i una pica, abeurador i/o safareig.
Tradicionalment ses "fonts cercades" són "des temps des moros" i moltes de ses de més importància de ses Illes Balears poden ser perfectament islàmiques. Així i tot s'ha de tenir en compte que se'n varen construir com a mínim fins a sa dècada de 1940 i, a nes segle XIX hi hagué treballadors especialitzats en aquestes estructures que en construïren a centenars per Tramuntana (sa Vall de Sóller fa coió ses que hi ha!).
He penjat una primera font a sa meva part de sa web (Pla i Llevant) i és un qanat (modern en aquest cas).
https://sites.google.com/a/fontsdetramuntana.com/fontsapps/altres-munis/arta-0/ses-fonts-rafaletes (https://sites.google.com/a/fontsdetramuntana.com/fontsapps/altres-munis/arta-0/ses-fonts-rafaletes)
-
Moltes gràcies per les explicacions. Me sap greu sortir-nos del tema, però ho separare a un tema separat ja que es molt interessant aquest tema. Fins allà on es veu pel coll de la font, esta tot referit amb morter de calç, però supos que la galeria deu estar empedrada en part. Intentare fer alguna foto del que es veu per que us faceu una idea, però no se com deu estar el nivell del aigua.
La web de les fonts de tramuntana es una verdadera passada.
-
https://sites.google.com/a/fontsdetramuntana.com/fontsapps/altres-munis/arta-0/ses-fonts-rafaletes (https://sites.google.com/a/fontsdetramuntana.com/fontsapps/altres-munis/arta-0/ses-fonts-rafaletes)
Me trec el capell. :o Quina passada. La meva més sincera enhorabona pel treball, per la iniciativa i per compartir amb tothom el treball. Magnífic Peredecancorb. :)
Referent al tema de la "cisterna" den Metar, com l'anomenau a ca vostra Metar? Cisterna, font, aljub?...
És que resulta molt curiosa la toponímia dels dipòsits per a contenir aigua. De fet en alguns sectors de la part alta de Palma i voltants (Sa Indioteria, Establiments, Son Sardina, etc...) a les cisternes se les anomena "font". Sembla ser que moltes d'elles eren omplides a partir de les aportacions de les síquies que subministraven aigua a la ruralia del municipi i a altres zones properes com ara la que provenia de la Font de na Pere o la Síquia den Baster. En aquest sentit, pels habitants d'aquestes zones, una font és una cisterna i una font viva (un nom preciós, no me digueu ;D ), una surgència d'aigua natural ;D
Ho dic perquè en certa manera, i si aquesta teoria és certa, que l'anomeneu d'una o altra manera podria ser indicatiu de la manera que s'omplia aquesta. De tota manera hi ha zones on hi pot haver contagi d'aquest mot per proximitat geogràfica.
De tota manera, aquest sistema que comentes de galeries hortizontals subterrànies, i fins aquí on jo se del tema, es feien amb l'objectiu de captar més aigua de l'aqüífer. És a dir, que realment ens trobariem davant un pou. Un forat de pou normal intercepta una petita part de l'aqüífer, però si a la part baixa es construeix en horitzontal una galeria, la intercepció és major ja que hi ha més superfície captadora d'aigua. Segons m'han contat, a la Font de la Vila hi havia sistemes similars construïts durant el segle XX i pareix esser que per Campos i zones del migjorn de Mallorca aquesta manera de fer els pous també s'usava molt. :)
-
Motes gràcies, transmetré sa vostra enhorabona a n'Andreu, que fou es qui començà sa web i m'animà a col·laborar amb ell a n'aquest projecte.
Referent al tema de la "cisterna" den Metar, com l'anomenau a ca vostra Metar? Cisterna, font, aljub?...
És que resulta molt curiosa la toponímia dels dipòsits per a contenir aigua. De fet en alguns sectors de la part alta de Palma i voltants (Sa Indioteria, Establiments, Son Sardina, etc...) a les cisternes se les anomena "font". Sembla ser que moltes d'elles eren omplides a partir de les aportacions de les síquies que subministraven aigua a la ruralia del municipi i a altres zones properes com ara la que provenia de la Font de na Pere o la Síquia den Baster.
És ben vera que sa toponímia mos engana moltes vegades, per lo que he comprovat a llevant hi ha zones amb molta confusió entre es conceptes de "font", "pou" i cisterna" i sa concepció que hi ha de sa forma habitual de cadascuna.
Artà, Capdepera i Son Servera són zones amb gran quantitat de fonts així com les entenem a sa nostra web (surgències naturals o captacions per gravetat) i quan vaig a fer una visita a algun des 143 registres que tenc a nes meu recull toponímic no hi sol haver error. De fet, es errors solen ser per omisió: sa gran quantitat de fonts fa que moltes de ses més petites hagin perdut es nom... entenc que com sa gent en coneix moltes sempre se n'oblida alguna.
A Sant Llorenç i es nord de Manacor (a excepció de sa Vall) li diven font a qualsevol surgència per petita que sigui. Aquestes estructures són més estranyes i, com que són poques, sa gent les sol tenir més controlades. Se produeix qualque confusió però deguda sobretot a estructures amb formes realment intermitges entre pou i font.
A nes sud de Manacor, sa Marina i Felanitx sa cosa se complica, ses captacions d'aigua importants són molt estranyes (sols destaquen sa Font Major, sa de Santa Margalida i qualque surgència des Massís de Sant Salvador). A ses zones més seques qualsevol cosa pot ser una font, per exemple a sa Vall de Son Macià vaig recollir gran quantitat de topònims referits a "fonts" però a s'hora de fer sa visita sa majoria són petits pouets, que moltes vegades no arriben ni a "cisterna anegada" (terme que utilitzam a sa web per elements semblants a: https://sites.google.com/a/fontsdetramuntana.com/fontsapps/altres-munis/arta-0/prats-de-na-maians (https://sites.google.com/a/fontsdetramuntana.com/fontsapps/altres-munis/arta-0/prats-de-na-maians))
No he arribat més a migjorn i allà ses referències són ben poques (Campos-Ses Salines-Santanyí = 5 referències) i molt incertes.
M'està sorprenent molt es Pla (Vilafranca-Petra-Ariany-Sta Margalida-Maria-Montuïri-Algaida és lo que més he visitat fins ara) perquè també estan molt clars es conceptes. Ses fonts solen ser qanats ben desenvolupats (algunes mines de més de 300m) o safareigs amb ullals a s'interior (se replenen per davall). I n'hi ha que enganen, si mai heu anat a sa Fonteta de la Mare de Déu de Bonany no vos quedeu simplement mirant sa coveta: si davallau sortiu des recinte trobareu un gran safareig (S) i ben a prop sa sortida de sa mina que arriba, amb forma de mitja lluna, fins just davall la Mare de Déu (sa darrera vegada s'estava esbucant, anau alerta si entrau!)
Una darrera coseta, si coneixeu qualque font que no surti a nes Mapa Topogràfic 1:5000 ni a nes Mapa General de Mallorca podeu provar de donar-nos una alegria col·laborant a sa nostra base de dades. Vos avís: és molt complicat! Sa quantitat de bibliografia que hem buidat i sa de gent amb sa que hem xerrat fent voltes per foravila és important!
I un repte major: tenc dos municipis a Mallorca sense cap referència a ni una sola font: Santa Eugènia i Ses Salines, què me'n deis?
Una glosa referida a una zona ben seca:
S'aigo des Pou Colomer,
d'Infern i sa Begura,
no bastarà per ventura
per 'pagar sa set que té.
-
A nes sud de Manacor, sa Marina i Felanitx sa cosa se complica, ses captacions d'aigua importants són molt estranyes (sols destaquen sa Font Major, sa de Santa Margalida i qualque surgència des Massís de Sant Salvador).
Primer de tot, enhorabona per sa feinada i el resultat :D
N'has oblidat una (un lapsus, perquè és molt coneguda) Quasi tocant Manacor i anant cap a Felanitx hi ha la font de Llodrà, que tenia comunitat de regants.
Des de la camada pots entrar per la mina fins a l'ullal, dins un clot voltat per conradís, amb restes d'una escala que hi baixa.
Era mala d'eixugar, però amb totes les cases que han fet als costers de Llodrà ves a saber. Fa temps que no hi he estat.
-
Gràcies Perejal!
Sa Font de Llodrà se me va passar dir-la, és ver. És islàmica, de fet hi ha restes de mur d'un molí hidràulic enmig des horts de Llodrà. També hi va haver estudis a nes sXIX per conduïr-la fins a Manacor. Finalment se varen decantar per conduïr s'aigua de sa que després s'anomenaria sa Font Santa (a nes Pla de Manacor), va ser un fracàs de proporcions excepcionals: va costar una fortuna, 12000 cantons de marès més sa feina d'excavar més d'1 km de mina. Crec que va durar uns quatre anys fins que a sa dècada de 1880 la varen deixar perquè no servia de res. Encara podeu observar pous d'aireig d'aquesta mina aferrats a sa ctra vella de Sant Llorenç (molt amagats) i algun entre es supermercat i allà on se sol posar es circ. No tenen coll i no estan tapats... alerta a caure dedins! són quadrats de 60 cm de costat. S'entrada bona és per una capella de marès per devora s'Escolania (està tancada).
Meam si mos dus una bona foto de sa teva cisterna Metar!
-
Sa Font de Llodrà se me va passar dir-la, és ver. És islàmica, de fet hi ha restes de mur d'un molí hidràulic enmig des horts de Llodrà. També hi va haver estudis a nes sXIX per conduïr-la fins a Manacor. Finalment se varen decantar per conduïr s'aigua de sa que després s'anomenaria sa Font Santa (a nes Pla de Manacor), va ser un fracàs de proporcions excepcionals: va costar una fortuna, 12000 cantons de marès més sa feina d'excavar més d'1 km de mina. Crec que va durar uns quatre anys fins que a sa dècada de 1880 la varen deixar perquè no servia de res. Encara podeu observar pous d'aireig d'aquesta mina aferrats a sa ctra vella de Sant Llorenç (molt amagats) i algun entre es supermercat i allà on se sol posar es circ. No tenen coll i no estan tapats... alerta a caure dedins! són quadrats de 60 cm de costat. S'entrada bona és per una capella de marès per devora s'Escolania (està tancada).
No sé si encara en queda cap, però fins fa pocs anys a sobre d'aquests pous hi havia xemeneies que feien d'espirall. De planta quadrada fins a 1 m d'alçada més o manco i rematades amb un tub llarg de fang cuit de més de 1/2 m.
-
No sé si encara en queda cap, però fins fa pocs anys a sobre d'aquests pous hi havia xemeneies que feien d'espirall. De planta quadrada fins a 1 m d'alçada més o manco i rematades amb un tub llarg de fang cuit de més de 1/2 m.
Que jo recordi en queda un, es primer, s'únic que està dins un hort tancat i enfora d'agressions. Per cert, no ho he comprovat però per força sa construcció des nou torrent va tallar aquesta mina, que havia estat protegida a nes Catàleg de Patrimoni. A n'es seu moment ningú en va dir res.
-
Molt interessant el que contau
Aqui teniu sa foto de sa nostra font. Com podeu veure, es veu que feia forma d'olla al mig de la font, davall el coll, per facilitar la recollida d'aigua quan el nivell es baix.
(http://img822.imageshack.us/img822/3079/cimg8200r.jpg)
-
Mol curiós lo d'aquesta mina dins sa cisterna, tant que no sé quèr dir-ne, no ho havia vist mai així!
Però m'ha vengut a nes cap sa teoria que vàrem fer amb un amic: estudiant sa quantitat i tipologia des poals que hi ha dins ses cisternes i pous se pot saber quant de temps fa que no ho han fet net o fins i tot quan ho varen construir, n'hi ha que en tenen un gran col·lecció!. Encara no mos hem posat a fer treball de camp, jeje.
-
La paret on hi ha el començament de la galeria sembla formigó ??? ... molt ben escairat. Què serien els fonaments de la casa?
La mina, tira cap al carrer per davall la casa? Quan es va urbanitzar la zona?
-
Que jo recordi en queda un, es primer, s'únic que està dins un hort tancat i enfora d'agressions. Per cert, no ho he comprovat però per força sa construcció des nou torrent va tallar aquesta mina, que havia estat protegida a nes Catàleg de Patrimoni. A n'es seu moment ningú en va dir res.
Si bé a la memòria "popular" (i amb això vull dir de gent que frega la seixantena com a mínim) la font Santa és amplament coneguda, però la mina la deu conèixer poca gent viva (els "curollats" ;D i els propietaris de les terres per on discorre)
I si, per força el llit alternatiu del torrent la va tallar.
-
La paret on hi ha el començament de la galeria sembla formigó ??? ... molt ben escairat. Què serien els fonaments de la casa?
La mina, tira cap al carrer per davall la casa? Quan es va urbanitzar la zona?
La paret no coincideix exactament amb les parets mestres de la casa, la projeccio de les quals quedaria 1m mes enrera aproximadament. La trajectoria de la galeria es cap a davall la casa amb direcció al carrer que hi ha darrera.
La zona es va urbanitzar de manera extensiva fa molts anys, i no va ser fins fa uns 10 anys quan es va començar a construir de manera intensiva.
Pel que hem pogut investigar la casa, que esta catalogada, te uns 100 anys amb la seva tipologia actual, però una part de la mateixa esta a un nivell inferior i de fet es mes antiga, ja que hi han diferents nivells.
A unes obres varem trobar restes de portals condemnats que son a un nivell inferior al actual, aixi com un trespol molt antic i tuberies de plom, com si llavors no hagues existit la carrera actual, i la font de la que xerram pareix que es va construir amb aquesta reforma de fa cent anys... seguirem investigant
-
Segons he pogut sebre xerrant amb mon pare, que fa 40 anys que viu en aquesta casa, quan ells hi varen anar a viure hi havia una bomba que omplia un diposit d'aigua del terrat, que s'omplia d'aquesta fot i mai no s'arribava a buidar. No sabem exactament que hi ha dins el tunel aquest, ja que no hi deu haver baixat ningu els darrers 50 anys
-
Uep!
Meam si algú me pot ajudar. Record haver llegit qualque referència a sa desaparició de sa Font de na Rabassa (Son Servera) degut a sa torrentada de l'any 1893, algú me pot orientar per trobar aquests texts?
Normalment tenc ses referències ben apuntades però amb aquesta font he tengut molts de dubtes i segurament ho vaig esborrar sense voler.
Ara que han fet es Torrent des Molins "net" (amb ses màquines no han deixat ni rastre des cocons i gorgs que hi havia fins fa uns anys) he pogut fer un parell de voltes per dedins. Hi he trobat sa Font des Molins, que fou sa substituta de na Rabassa. També he trobat unes coves d'on me diven que hi sortia aigua amb força i encara hi ha degotissos, té tota sa pinta de ser na Rabassa (parcialment reblida de material degut a sa gran torrentada) així que voldria veure si trob més informació.
Agrairé qualsevol idea!
-
Just he pogut trobar referències que ja deus tenir. Als arxius de la Premsa Forana (Sa Font)
http://ibdigital.uib.cat/greenstone/collect/premsaForanaMallorca/index/assoc/HASH26ab/82f0d3c2.dir/doc.pdf
-
Perfecte Perejal,
segurament eren aquestes referències. També mirant ses referències d'altres fonts des terme he recordat s'article de sa Font nº117 també escrit per l'amo en Mateu "Fena", com que no en trob sa còpia que sé que tenia l'hauré d'anar a cercar demà a sa biblioteca.
Demà faré una volta completa per es torrent prenent fotos i mesures. Tenc tres punts fitats que segons s'article que m'has passat podrien ser:
- Font de Banyeres (no "den"): aquestes coves que explicava abans. Record referències des sXIII (per què no trob totes ses que tenia d'aquestes tres fonts!?)
- Font de na Rabassa: Una mina dins es torrent un poquet més avall, sembla moderna i a primera vista no m'ha convençut
- Font des Molins: una mina que crec que serà ben interessant, d'aquesta no en tenc cap dubte a s'hora d'identificar-la. Me quadra perfectament amb sa informació que me donà s'actual senyora de Son Corb, crec que filla de dona Maria dels Dolors March esmentada a s'article.
Quan ho tengui engirgolat passaré s'enllaç a ses fitxes corresponents a sa nostra pàgina www.fontsdetramuntana.com (http://www.fontsdetramuntana.com)
-
He arribat a n'aquestes conclusions encara que no són definitives:
Font de na Rabassa
https://sites.google.com/a/fontsdetramuntana.com/fontsapps/altres-munis/son-servera/de-na-rabassa (https://sites.google.com/a/fontsdetramuntana.com/fontsapps/altres-munis/son-servera/de-na-rabassa)
Font des Molins
https://sites.google.com/a/fontsdetramuntana.com/fontsapps/altres-munis/son-servera/des-molins (https://sites.google.com/a/fontsdetramuntana.com/fontsapps/altres-munis/son-servera/des-molins)
-
Magnífic ;)
La mina de la font de Na Rabassa està orientada a favor del corrent del torrent? Cas contrari hi hauria molta més "merda" a dins ..
Idem id. amb la des Molins.
Parlant pla, aportaven aigua al torrent, que més avall era recollida pels usos que anomenes?
-
Totes dues estan a favor de sa corrent, així sa quantitat de terra que té dedins sa Font des Molins és perfectament normal, uns 2 m endins ja està bastant neta i té devers 1 pam de fang que és lo que se pot acumular si no se fa neta regularment.
Sa Font de na Rabassa té massa terra dedins, no és normal. Menys encara si veim que ses parets no són de pedra en sec i per tant no hi pot haver filtracions de fang, això és lo que més me fa dubtar. Se veu que fa moltíssims d'anys que no s'aprofita, potser s'aposta per aquesta font l'any 1893 no va ser encertada i va ser abandonada poc després (com sa Font Santa a Manacor). Si realment és sa font podria ser que hagués estat a cel obert i s'hagués tapat posteriorment però sense reblir-la de tot. I perquè no reblir-la de tot? Idò perquè no és propietat de ses terres on se troba (na Rabassa) sinó de sa finca que l'aprofitava (Son Sard) i no hi podien actuar amb llibertat. Tota aquesta parrafada són teories meves que no he pogut comprovar de cap manera i per això no és a sa web.
Per lo segon que dius, de si aportaven aigua al torrent i era recollida més avall, miraré si t'ho puc aclarir: qanats i fonts de mina de molta antiguitat solien ser paral·lels a nes torrents (p.e. Font de la Vila d'Artà, islàmica) o hi passaven per davall (p.e.: Font de la Vila de Bunyola, islàmica) per aprofitar les aigües subàlvees. Sa seva sortida solia ser defora des torrent per evitar sa destrucció provocada per ses revingudes i així sa seva aigua no arribava a circular de cap manera pes dins es llit des torrent.
Si es torrent duia aigua amb normalitat s'extreia s'aigua mitjançant assuts (preses), ses més antigues eren de branques i fang i no en conservam restes però algunes més modernes ja eren d'obra i se tancaven amb posts (sXIX) o planxes metàl·liques (sXX). De ses antigues sols a nes torrent de Canyamel n'hi devia haver devers 10, amb s'aigua desviada amb aquests assuts se movien una vintena de molins hidràulics. De ses modernes encara en podem veure bones restes a sa Vall (Petra i Manacor) on se regaven extensions importants.
Sa mescla entre aquestes dues coses, és a dir una mina complexa i un assut posterior no és usual: si fas tanta feina per treure aigua subàlvea no t'arriscaras a que se torni infiltrar deixat-la lliure a nes torrent.
Sa Font de na Rabassa i sa Font des Molins semblen clarament un intent d'imitar ses tècniques més antigues (extracció d'aigua subàlvea mitjançant mina paral·lela al torrent) però amb una solució un poc més barroera i arriscada a sa sortida: una canal dins es mateix torrent, molt exposada a revingudes i que s'havia d'arreglar sovint. En aquests casos però no ha estat una revinguda lo que ha acabat amb elles sinó sa maquinària pesant que "fa net" a nes torrents.
-
A un des darrers posts xerrava de "sa Font de Banyeres"... idò he trobat a un Facsímil de 1977 de sa "Memòria històrica de Son Servera (Gayà, 1899)" un parell de coses interessants.
- sa Font de Banyeres desaparegué en el segle passat (referint-se al sXVIII) degut a una gran revinguda del torrent (queda clar que no és sa de 1893)
- sa Font des Molins aparegué a nes mateix moment, allà on se troba ara
- anys més tard s'excavà sa Font de na Rabassa damunt on antigament hi havia hagut sa Font de Banyeres.
Més informació: a Son Servera estam molt orgullosos de s'excepcional descobriment que s'ha fet a sa Font des Molins, un nou jaciment que hem anomenat "Vila Romana de Banyeres". Segons mos expliquen es arqueòlegs responsables (Bea i Toni) és un jaciment únic a ses Illes Balears... hi ha uns banys (han trobat un caldarium amb el forn i també el frigidarium i ses ospita on podria ser sa resta de construccions (llàstima que una part estigui davall un gran xalet), amb unes primeres prospeccions ja han localitzat més restes romanes per sa zona i esperen posar-s'hi a fer feina tot d'una que puguin.
Amb aquesta vila potser tendríem un cas bastant clar d'una font aprofitada des de temps prehistòrics fins a s'actualitat de forma pràcticament ininterrompuda: es talaiòtics de Pula, es romans de sa Vila de Banyeres, es molins hidràulics andalusins (Son Sard i Son Comparet) i zones de reguiu durant tota s'època cristinana.
I finalment: quedau convidats a ses xerrades que farem aquesta setmana que ve:
- Les fonts de Mallorca: una aproximació a les fonts d'Artà. Dijous, 19 d'abril a les 20:00h a sa biblioteca d'Artà.
- Les fonts de Mallorca: una aproximació a les fonts de Son Servera. Divendres, 20 d'abril a les 19:00h a sa biblioteca de Son Servera.