Autor Tema: Fonts  (Llegit 10696 cops)

Desconnectat peredecancorb

  • cama d'aranya
  • **
  • Missatges: 166
    • Veure Perfil
    • Correu
Fonts
« el: De Novembre 26, 2011, 20:04:27 p. m. »
Ho pos a seguiment de torrents encara que no ho sigui.

Crec que alguns sabeu que som un col·leccionista de fonts, estic ajudant a n'Andreu a www.fontsdetramuntana.com i d'aquí poc duré sa secció pla-llevant de sa web, ja en tenc unes 200 visitades d'aquesta zona i altres tantes documentades.

He intentat fer un seguiment d'una font que està ben a prop de ca nostra, sa Font de sa Canal, més coneguda com es Rentadors. No sé exactament quan se va secar però va ser devers agost i això era greu perquè aquesta és a sa que antigament anava sa gent des poble a cercar aigua quan s'assecaven pous i sa Fonteta (des Puig de sa Font) i ses cisternes de la vila estaven buides. (sa Font de la Vila o den Llissa crec que mai va donar a bastament encara que s'hi afegís també sa Font de sa Cantina o den Just).

Es fet és que he anat cada dia a veurer-la des de dia 7, sempre totalment seca i avui... piques plenes! Algú me sap dir si aquest temps de reacció és normal, ràpid, lent o què?

Si algú s'interessa per això: sembla una font tipo qanat, pou mare (se veu inici de mina dedins) dins es torrent a 170m des Rentadors, sense pous de ventilació localitzats (!!) i s'abeurador se replena per davall de forma que no se veu sa mina (??). S'aigua no se veu brollar i entenc que està relacionada directament amb es nivell freàtic, 80cm de pujada per replenar piques. Això és molta pujada en poc temps uns dies després d'aturar de ploure?

Meam si algú me sap orientar un poc!

Desconnectat Perejal

  • ruixada
  • *****
  • Missatges: 1700
  • Fracàs escolar garantit! Ni anglès ni coneixements
    • Veure Perfil
Fonts
« Respondre #1 el: De Novembre 28, 2011, 12:02:39 p. m. »
Ahir vaig anar a la marxa reivindicativa pel camí de Coanegra, i malgrat que pràcticament tot el llit de torrent estava ben eixut, les traces de l'aiguada que va dur fa una setmana eren brutals. Molts de trossos del camí havien estat "apedaçats" ja que als llocs estrets l'aigua l'havia cobert totalment, i uns quant guals empedrats estaven ben "gratats" i en part fets mal bé.

La font de Coanegra treia un bon bram d'aigua.
FORÇA FORANA!!!

Desconnectat metar

  • Global Moderator
  • barrumbada
  • *****
  • Missatges: 2926
  • encalçador de niguls
    • Veure Perfil
    • Correu
Fonts
« Respondre #2 el: De Novembre 28, 2011, 19:59:02 p. m. »
Referent al tema dels pous i fonts que comenta en Peredecancorb, a cals meus pares hi ha dues cisternes.
Una es normal i corrent, forma d'ampolla com totes, però l'altra es ben curiosa, i no hem sabut mai que hi ha allà baix perque no hi hem baixat.
te una fondaria considerable uns 8 o 9 metres fins l'aigua, i mon pare sempre m'ha dit que esta cruiada perque mai no s'ha omplit, però tampoc mai s'ha buidat.... encara que fa 40 anys que esta en desus.

Aquesta cisterna no te forma d'ampolla, sino que te una forma mes aviat conica, amb la paret O gairebe vertical, però en canvi cap al E s'aixeca una paret vertical amb un portell que esta gairebe cobert per les aigues. Podria ser això un qanat??

El nivell freatic es bastant mes avall, a uns 30m segons el pou mes proper, i el terreny es molt argilos, sense gairebe res de roca fins als 6 o 7 m

us pos un tall esquematic del que es veu:


Mitjana anual (serie 1993-2013) 426,8mm

Desconnectat UETAM

  • Neu granulada
  • *
  • Missatges: 6494
    • Veure Perfil
    • Correu
Fonts
« Respondre #3 el: De Novembre 28, 2011, 20:02:13 p. m. »
Ahir vaig anar a la marxa reivindicativa pel camí de Coanegra, i malgrat que pràcticament tot el llit de torrent estava ben eixut, les traces de l'aiguada que va dur fa una setmana eren brutals. Molts de trossos del camí havien estat "apedaçats" ja que als llocs estrets l'aigua l'havia cobert totalment, i uns quant guals empedrats estaven ben "gratats" i en part fets mal bé.

La font de Coanegra treia un bon bram d'aigua.


  que es lo que revindicaveu?   No deixan pasar ara de sta maria a Orient? o han de pagar?. Seria una llastima perque es una excursio molt guapa i bona de fer

Desconnectat Perejal

  • ruixada
  • *****
  • Missatges: 1700
  • Fracàs escolar garantit! Ni anglès ni coneixements
    • Veure Perfil
Fonts
« Respondre #4 el: De Novembre 29, 2011, 13:20:44 p. m. »
Ahir vaig anar a la marxa reivindicativa pel camí de Coanegra, i malgrat que pràcticament tot el llit de torrent estava ben eixut, les traces de l'aiguada que va dur fa una setmana eren brutals. Molts de trossos del camí havien estat "apedaçats" ja que als llocs estrets l'aigua l'havia cobert totalment, i uns quant guals empedrats estaven ben "gratats" i en part fets mal bé.

La font de Coanegra treia un bon bram d'aigua.


  que es lo que revindicaveu?   No deixan pasar ara de sta maria a Orient? o han de pagar?. Seria una llastima perque es una excursio molt guapa i bona de fer

1) La barrera de Son Oliver està tancada (diumenge l'havien obert  ;D)

2) A Son Pou han furtat (de fa temps) un tram del camí públic tancant amb dues barreres el tram que passa vora les cases. Si vols passar t'has d'enfilar per roquissar de l'altre banda del camí. Em digueren que era den Mateu Morro. No sé si es cert però cas de ser-ho, té un morro que se'l trepitja.

3) A la majoria de trams no es pot accedir al torrent (hi ha reixa de filferro), que per llei és de domini públic i amb una servitud de pas a cada costat.
 
FORÇA FORANA!!!

Desconnectat Perejal

  • ruixada
  • *****
  • Missatges: 1700
  • Fracàs escolar garantit! Ni anglès ni coneixements
    • Veure Perfil
Fonts
« Respondre #5 el: De Novembre 29, 2011, 13:25:50 p. m. »
Referent al tema dels pous i fonts que comenta en Peredecancorb, a cals meus pares hi ha dues cisternes.
Una es normal i corrent, forma d'ampolla com totes, però l'altra es ben curiosa, i no hem sabut mai que hi ha allà baix perque no hi hem baixat.
te una fondaria considerable uns 8 o 9 metres fins l'aigua, i mon pare sempre m'ha dit que esta cruiada perque mai no s'ha omplit, però tampoc mai s'ha buidat.... encara que fa 40 anys que esta en desus.

Aquesta cisterna no te forma d'ampolla, sino que te una forma mes aviat conica, amb la paret O gairebe vertical, però en canvi cap al E s'aixeca una paret vertical amb un portell que esta gairebe cobert per les aigues. Podria ser això un qanat??

El nivell freatic es bastant mes avall, a uns 30m segons el pou mes proper, i el terreny es molt argilos, sense gairebe res de roca fins als 6 o 7 m

us pos un tall esquematic del que es veu:



Si no hi ha cap canal que hi vagi, i el terreny és argilós, amb el que dius té tota la pinta de ser un pou de greixina. A la zona de Baix des Cós, a Manacor, moltíssimes cases en tenen un (just que ara no el poden emprar perquè tota la zona està contaminadíssima -fecals i productes químics-)
FORÇA FORANA!!!

Desconnectat metar

  • Global Moderator
  • barrumbada
  • *****
  • Missatges: 2926
  • encalçador de niguls
    • Veure Perfil
    • Correu
Fonts
« Respondre #6 el: De Novembre 29, 2011, 21:43:21 p. m. »
Interessantissim això que contes. Moltes gracies per l'aclariment. No trob informació sobre aquests pous a la web... son gaire comuns?? quina longitut pot tenir sa galeria?

Mitjana anual (serie 1993-2013) 426,8mm

Desconnectat peredecancorb

  • cama d'aranya
  • **
  • Missatges: 166
    • Veure Perfil
    • Correu
Fonts
« Respondre #7 el: De Novembre 30, 2011, 10:11:20 a. m. »
Mos hem sortit de tema, jeje.

Es pous de greixina són aquells que se replenen per un procés de filtració lenta, en contraposició a nes pous de vena. Es pous de greixina poden ser fàcilment buidats però no se solen secar i simplement s'ha de deixar un temps (hores - un dia) fins que recupera el nivell de l'aigua. Els pous de vena no són bons de buidar però quan se buiden ja no hi torna a haver aigua fins que puja el nivell freàtic.

Sa cisterna que tu dius podria ser perfectament un pou de greixina encara que es de forma irregular són un poc més estranys. Com que solen estar a terreny un poc més inestables s'hi sol veure molt bé s'empedrat en sec (que també es comú però no tan necessari a nes pous excavats a sa roca).

Jo encara no m'he trobat un pou de greixina amb una mina clara. Sa única estructura similar que he observat és sa Font de sa Canal que comentava a nes post anterior, precisament per aquesta raó me pareixia molt estrany.

Es pous amb una mina interior normalment són (o solen ser) "fonts cercades" o "qanats" (terme islàmic) i si anam a cercar sa sortida de sa mina hi podrem trobar normalment sa canal i una pica, abeurador i/o safareig.

Tradicionalment ses "fonts cercades" són "des temps des moros" i moltes de ses de més importància de ses Illes Balears poden ser perfectament islàmiques. Així i tot s'ha de tenir en compte que se'n varen construir com a mínim fins a sa dècada de 1940 i, a nes segle XIX hi hagué treballadors especialitzats en aquestes estructures que en construïren a centenars per Tramuntana (sa Vall de Sóller fa coió ses que hi ha!).

He penjat una primera font a sa meva part de sa web (Pla i Llevant) i és un qanat (modern en aquest cas).
https://sites.google.com/a/fontsdetramuntana.com/fontsapps/altres-munis/arta-0/ses-fonts-rafaletes

Desconnectat metar

  • Global Moderator
  • barrumbada
  • *****
  • Missatges: 2926
  • encalçador de niguls
    • Veure Perfil
    • Correu
Fonts
« Respondre #8 el: De Desembre 01, 2011, 16:09:37 p. m. »
Moltes gràcies per les explicacions. Me sap greu sortir-nos del tema, però ho separare a un tema separat ja que es molt interessant aquest tema. Fins allà on es veu pel coll de la font, esta tot referit amb morter de calç, però supos que la galeria deu estar empedrada en part. Intentare fer alguna foto del que es veu per que us faceu una idea, però no se com deu estar el nivell del aigua.

La web de les fonts de tramuntana es una verdadera passada.

Mitjana anual (serie 1993-2013) 426,8mm

Desconnectat embat

  • barrumbada
  • *
  • Missatges: 2586
  • Jugam?
    • Veure Perfil
Fonts
« Respondre #9 el: De Desembre 02, 2011, 09:52:36 a. m. »
https://sites.google.com/a/fontsdetramuntana.com/fontsapps/altres-munis/arta-0/ses-fonts-rafaletes
Me trec el capell. :o Quina passada. La meva més sincera enhorabona pel treball, per la iniciativa i per compartir amb tothom el treball. Magnífic Peredecancorb.  :)

Referent al tema de la "cisterna" den Metar, com l'anomenau a ca vostra Metar? Cisterna, font, aljub?...
És que resulta molt curiosa la toponímia dels dipòsits per a contenir aigua. De fet en alguns sectors de la part alta de Palma i voltants (Sa Indioteria, Establiments, Son Sardina, etc...) a les cisternes se les anomena "font". Sembla ser que moltes d'elles eren omplides a partir de les aportacions de les síquies que subministraven aigua a la ruralia del municipi i a altres zones properes com ara la que provenia de la Font de na Pere o la Síquia den Baster. En aquest sentit, pels habitants d'aquestes zones, una font és una cisterna i una font viva (un nom preciós, no me digueu  ;D ), una surgència d'aigua natural ;D
Ho dic perquè en certa manera, i si aquesta teoria és certa, que l'anomeneu d'una o altra manera podria ser indicatiu de la manera que s'omplia aquesta. De tota manera hi ha zones on hi pot haver contagi d'aquest mot per proximitat geogràfica.

De tota manera, aquest sistema que comentes de galeries hortizontals subterrànies, i fins aquí on jo se del tema, es feien amb l'objectiu de captar més aigua de l'aqüífer. És a dir, que realment ens trobariem davant un pou. Un forat de pou normal intercepta una petita part de l'aqüífer, però si a la part baixa es construeix en horitzontal una galeria, la intercepció és major ja que hi ha més superfície captadora d'aigua. Segons m'han contat, a la Font de la Vila hi havia sistemes similars construïts durant el segle XX i pareix esser que per Campos i zones del migjorn de Mallorca aquesta manera de fer els pous també s'usava molt.  :)
« Darrera modificació: De Desembre 02, 2011, 09:55:08 a. m. per embat »

Desconnectat peredecancorb

  • cama d'aranya
  • **
  • Missatges: 166
    • Veure Perfil
    • Correu
Fonts
« Respondre #10 el: De Desembre 02, 2011, 14:20:48 p. m. »
Motes gràcies, transmetré sa vostra enhorabona a n'Andreu, que fou es qui començà sa web i m'animà a col·laborar amb ell a n'aquest projecte.

Referent al tema de la "cisterna" den Metar, com l'anomenau a ca vostra Metar? Cisterna, font, aljub?...
És que resulta molt curiosa la toponímia dels dipòsits per a contenir aigua. De fet en alguns sectors de la part alta de Palma i voltants (Sa Indioteria, Establiments, Son Sardina, etc...) a les cisternes se les anomena "font". Sembla ser que moltes d'elles eren omplides a partir de les aportacions de les síquies que subministraven aigua a la ruralia del municipi i a altres zones properes com ara la que provenia de la Font de na Pere o la Síquia den Baster.

És ben vera que sa toponímia mos engana moltes vegades, per lo que he comprovat a llevant hi ha zones amb molta confusió entre es conceptes de "font", "pou" i cisterna" i sa concepció que hi ha de sa forma habitual de cadascuna.

Artà, Capdepera i Son Servera són zones amb gran quantitat de fonts així com les entenem a sa nostra web (surgències naturals o captacions per gravetat) i quan vaig a fer una visita a algun des 143 registres que tenc a nes meu recull toponímic no hi sol haver error. De fet, es errors solen ser per omisió: sa gran quantitat de fonts fa que moltes de ses més petites hagin perdut es nom... entenc que com sa gent en coneix moltes sempre se n'oblida alguna.

A Sant Llorenç i es nord de Manacor (a excepció de sa Vall) li diven font a qualsevol surgència per petita que sigui. Aquestes estructures són més estranyes i, com que són poques, sa gent les sol tenir més controlades. Se produeix qualque confusió però deguda sobretot a estructures amb formes realment intermitges entre pou i font.

A nes sud de Manacor, sa Marina i Felanitx sa cosa se complica, ses captacions d'aigua importants són molt estranyes (sols destaquen sa Font Major, sa de Santa Margalida i qualque surgència des Massís de Sant Salvador). A ses zones més seques qualsevol cosa pot ser una font, per exemple a sa Vall de Son Macià vaig recollir gran quantitat de topònims referits a "fonts" però a s'hora de fer sa visita sa majoria són petits pouets, que moltes vegades no arriben ni a "cisterna anegada" (terme que utilitzam a sa web per elements semblants a: https://sites.google.com/a/fontsdetramuntana.com/fontsapps/altres-munis/arta-0/prats-de-na-maians)

No he arribat més a migjorn i allà ses referències són ben poques (Campos-Ses Salines-Santanyí = 5 referències) i molt incertes.

M'està sorprenent molt es Pla (Vilafranca-Petra-Ariany-Sta Margalida-Maria-Montuïri-Algaida és lo que més he visitat fins ara) perquè també estan molt clars es conceptes. Ses fonts solen ser qanats ben desenvolupats (algunes mines de més de 300m) o safareigs amb ullals a s'interior (se replenen per davall). I n'hi ha que enganen, si mai heu anat a sa Fonteta de la Mare de Déu de Bonany no vos quedeu simplement mirant sa coveta: si davallau sortiu des recinte trobareu un gran safareig (S) i ben a prop sa sortida de sa mina que arriba, amb forma de mitja lluna, fins just davall la Mare de Déu (sa darrera vegada s'estava esbucant, anau alerta si entrau!)

Una darrera coseta, si coneixeu qualque font que no surti a nes Mapa Topogràfic 1:5000 ni a nes Mapa General de Mallorca podeu provar de donar-nos una alegria col·laborant a sa nostra base de dades. Vos avís: és molt complicat! Sa quantitat de bibliografia que hem buidat i sa de gent amb sa que hem xerrat fent voltes per foravila és important!
I un repte major: tenc dos municipis a Mallorca sense cap referència a ni una sola font: Santa Eugènia i Ses Salines, què me'n deis?

Una glosa referida a una zona ben seca:

S'aigo des Pou Colomer,
d'Infern i sa Begura,
no bastarà per ventura
per 'pagar sa set que té.

« Darrera modificació: De Desembre 02, 2011, 14:22:24 p. m. per peredecancorb »

Desconnectat Perejal

  • ruixada
  • *****
  • Missatges: 1700
  • Fracàs escolar garantit! Ni anglès ni coneixements
    • Veure Perfil
Fonts
« Respondre #11 el: De Desembre 02, 2011, 17:47:09 p. m. »


A nes sud de Manacor, sa Marina i Felanitx sa cosa se complica, ses captacions d'aigua importants són molt estranyes (sols destaquen sa Font Major, sa de Santa Margalida i qualque surgència des Massís de Sant Salvador).

Primer de tot, enhorabona per sa feinada i el resultat  :D

N'has oblidat una (un lapsus, perquè és molt coneguda) Quasi tocant Manacor i anant cap a Felanitx hi ha la font de Llodrà, que tenia comunitat de regants.
Des de la camada pots entrar per la mina fins a l'ullal, dins un clot voltat per conradís, amb restes d'una escala que hi baixa.
Era mala d'eixugar, però amb totes les cases que han fet als costers de Llodrà ves a saber. Fa temps que no hi he estat.
FORÇA FORANA!!!

Desconnectat peredecancorb

  • cama d'aranya
  • **
  • Missatges: 166
    • Veure Perfil
    • Correu
Fonts
« Respondre #12 el: De Desembre 03, 2011, 12:12:37 p. m. »
Gràcies Perejal!

Sa Font de Llodrà se me va passar dir-la, és ver. És islàmica, de fet hi ha restes de mur d'un molí hidràulic enmig des horts de Llodrà. També hi va haver estudis a nes sXIX per conduïr-la fins a Manacor. Finalment se varen decantar per conduïr s'aigua de sa que després s'anomenaria sa Font Santa (a nes Pla de Manacor), va ser un fracàs de proporcions excepcionals: va costar una fortuna, 12000 cantons de marès més sa feina d'excavar més d'1 km de mina. Crec que va durar uns quatre anys fins que a sa dècada de 1880 la varen deixar perquè no servia de res. Encara podeu observar pous d'aireig d'aquesta mina aferrats a sa ctra vella de Sant Llorenç (molt amagats) i algun entre es supermercat i allà on se sol posar es circ. No tenen coll i no estan tapats... alerta a caure dedins! són quadrats de 60 cm de costat. S'entrada bona és per una capella de marès per devora s'Escolania (està tancada).

Meam si mos dus una bona foto de sa teva cisterna Metar!

Desconnectat Perejal

  • ruixada
  • *****
  • Missatges: 1700
  • Fracàs escolar garantit! Ni anglès ni coneixements
    • Veure Perfil
Fonts
« Respondre #13 el: De Desembre 03, 2011, 18:52:49 p. m. »

Sa Font de Llodrà se me va passar dir-la, és ver. És islàmica, de fet hi ha restes de mur d'un molí hidràulic enmig des horts de Llodrà. També hi va haver estudis a nes sXIX per conduïr-la fins a Manacor. Finalment se varen decantar per conduïr s'aigua de sa que després s'anomenaria sa Font Santa (a nes Pla de Manacor), va ser un fracàs de proporcions excepcionals: va costar una fortuna, 12000 cantons de marès més sa feina d'excavar més d'1 km de mina. Crec que va durar uns quatre anys fins que a sa dècada de 1880 la varen deixar perquè no servia de res. Encara podeu observar pous d'aireig d'aquesta mina aferrats a sa ctra vella de Sant Llorenç (molt amagats) i algun entre es supermercat i allà on se sol posar es circ. No tenen coll i no estan tapats... alerta a caure dedins! són quadrats de 60 cm de costat. S'entrada bona és per una capella de marès per devora s'Escolania (està tancada).


No sé si encara en queda cap, però fins fa pocs anys a sobre d'aquests pous hi havia xemeneies que feien d'espirall. De planta quadrada fins a 1 m d'alçada més o manco i rematades amb un tub llarg de fang cuit de més de 1/2 m.
FORÇA FORANA!!!

Desconnectat peredecancorb

  • cama d'aranya
  • **
  • Missatges: 166
    • Veure Perfil
    • Correu
Fonts
« Respondre #14 el: De Desembre 03, 2011, 21:10:27 p. m. »
No sé si encara en queda cap, però fins fa pocs anys a sobre d'aquests pous hi havia xemeneies que feien d'espirall. De planta quadrada fins a 1 m d'alçada més o manco i rematades amb un tub llarg de fang cuit de més de 1/2 m.

Que jo recordi en queda un, es primer, s'únic que està dins un hort tancat i enfora d'agressions. Per cert, no ho he comprovat però per força sa construcció des nou torrent va tallar aquesta mina, que havia estat protegida a nes Catàleg de Patrimoni. A n'es seu moment ningú en va dir res.