Ja s'hi val perseverança. Aquesta composició de 16.000 fotos   mostra el transcurs de l'any 2010 vist per una finestra de ca D. Eirik Solheim, a Oslo.

Al marge esquerre de la finestra son fotos de gener i com més ens feim a la dreta va avançant l'any fins arribar al desembre. Fixau-vos amb la brevetat en el temps de la primavera i la tardor.

http://www.wunderground.com/blog/weatherhistorian/article.html?entrynum=13

80 peus són quasi 25 metres 

És al Vietnam (zona molt carstificada) L'imatge és el millor comentari 

Al "Fora Vila Verd" d'avui 

Recordareu que altres vegades hem parlat de "l'event Carrington" de 1859, quan una gegantina ejecció de massa coronal del Sol va colpejar la Terra i va fregir literalment les línies telegràfiques de mig món.

Ara resulta que molt més a prop en el temps, el 2 d'abril de 2001, n'hi va haver una de més energètica encara. Basta dir que l'escala de intensitat arriba a X-20 ... idò aquesta flamarada es va sortir de l'escala: X-22 

Per sort aquesta vegada no va anar enfocada en direcció a la Terra ... i la propera? 

Evidentment no és "l'amo" de cap possessió 

És l'acrònim anglès per "Atlantic Multidecadal Oscillation"

Es tracta bàsicament de successius períodes de llarga durada on va canviant la temperatura superficial de l'Atlàntic Nord, amb fases fredes i fases càlides que poden durar fins i tot entre 20 i 40 anys amb una diferència de temperatura entre extrems de 1º. Aquest canvis són completament naturals i es té constància (indirecta) de que s'han produït al menys els darrers 1.000 anys.

El suposat mecanisme que els genera té a veure amb la circulació termohalina, però degut al poc temps que es porta estudiant (es va identificar com a fenomen el 1994) no hi ha res segur i a més es sobreposa a l'escalfament global.

Tot i això, els seus efectes serien prou importants en el clima d'Europa, Estats Units, NE de Sudamèrica i el Sahel.
Els models climàtics (corroborats per registres paleoclimàtics de 3000 anys ençà) relacionen els períodes càlids amb un increment de les pluges al Sahel, Nord d'Europa i del monsó a la Índia.
Així mateix s'intueix una relació directa dels períodes càlids amb l'intensitat de les tempestes associades a les depressions tropicals (no així en el còmput anual de formacions ciclòniques)

Com es pot veure al gràfic, a mitjans dels '90s entràrem en un d'aquests períodes càlids, però no hi ha manera (encara) de preveure la intensitat i la durada d'aquest cicle.