Recuper aquest tòpic per estar un poc al dia (jo mateix) d'aquests fenomens violents.

Despús-ahir, una erupció solar de classe M2 va colpejar l'atmosfera superior de la Terra amb una bona dosi de raigs X causant una onada de ionització que lliscà sobre Europa. Això va pertorbar la propagació de les senyals de ràdio de baixa freqüència que usen la ionosfera com a reflector per arribar més enllà de l'horitzó (si teniu memòria, les ràdios antigues tenien una banda d'ona curta on, a part de molts de xiules i tot tipus de renous, podies escoltar emissores de l'altre cap de món que anaven i venien segons les oscil·lacions de la ionosfera). Un monitor "SID" operat per Rudolf Slosiar a Bojnice, Eslovàquia, enregistrà el succés com una sobtada variació de potència de la senyal:





"SID" és l'acrònim de Sudden Ionospheric Disturbance (Sobtada Pertorbació Ionosfèrica), i un "monitor SID" és un ràdio receptor que monitoritza les senyals de banda ~20 kHz de transmissors distants. El seu aparell enregistrà clarament els efectes de l'erupció solar. La caiguda de senyal mostra que la ionosfera va necessitar al voltant de 72 minuts per a tornar a l'estat previ a l'impacte dels raigs X.

Encetaré aquesta secció amb una excursió curta, però ferèstega: em vaig adonar que fa 24 anys que tenc 24 anys ...  i això suma 48! 

Cavallet quan eres jove,
que anaves de pentinat!
I ara som arribat,
que ja no tens pels per sa coa!

A part de tenir cames i braços (sobretot aquests) com si m'hagués barallat amb un moix, vaig fotre la pantalla del mòbil amb algún dels múltiples cops per penyes i roques.

Les fotos no són meves (la pobra càmera també hagués quedat per allà dalt) però, els que no hi hagueu estat, vos en fareu una idea.

A) Pas de s'Al·lot Mort (topònim si més no tètric; a més te llegenda)




B) Pas des Marge




... i entre un i s'altre els paratges inhòspits dels esquejars de la muntanya de Montcaire.

Memorable 
 

Només uns mesos va ser el temps que es va torbar Europa a veure's inmersa dins una edat de gel. L'escenari, que podria ser tret directament de la pel·licula de Hollywood "El Dia Després", ha estat revelat pel registre paleoclimàtic més acurat que s'hagi fet mai.

Al voltant de 12.800 anys enrere, l'hemisferi nord es va veure afectat per la "mini" edat de gel del "Younger Dryas", o "Big Freeze". Va ser provocada per la desacceleració del Corrent del Golf, i va portar a la decadència de la cultura Clovis a Amèrica del Nord, i va durar al voltant de 1300 anys.

Fins ara es pensava que a la "mini" edat de gel li va caldre una dècada o més per afermar-se, basant-se en les proves aportades pels registres de gel de Groenlàndia. Els nous estudis de William Patterson de la Universitat de Saskatchewan a Saskatoon, Canadà, i els seus companys, semblen indicar que no va ser així.

El grup va estudiar d'un nucli de fang d'un antic llac, el llac Monreagh, a l'oest d'Irlanda. Utilitzant un bisturí van tallar capes de 0,5 a 1 mil·límetre de gruix, representant cadascuna un màxim de tres mesos de temps. Cap altra mesura de l'època s'ha apropat a aquest nivell de detall.

Els isòtops de carboni en cada tall revelaren la productivitat biològica del llac i els isòtops d'oxigen varen donar una imatge de la temperatura i les precipitacions. Aquestes dades mostren que, a l'inici de la gran congelació, les temperatures es van desplomar i la productivitat del llac es va aturar en qüestió de mesos o un any com a màxim. "Seria com prendre avui Irlanda i desplaçar-la cap al Nord, a les Svalbard" a l'Àrtic, diu Patterson, qui va presentar les troballes a la conferència de BOREAS a Rovaniemi, Finlàndia, el 31 d'octubre.

"Això és significativament menor del que s'ha suggerit abans, però és plausible", diu Derek Vance, de la Universitat de Bristol, Regne Unit. Hans Renssen, un investigador del clima a la Universitat de Vrije, a Amsterdam, Països Baixos, diu que els resultats recents de nuclis de gel de Groenlàndia indiquen que l'esdeveniment Younger Dryas podria haver ocorregut en un a tres anys. Els resultats de Patterson confirmarien l'hipòtesi d'un canvi molt sobtat, diu.

L'estudi de les rodanxes de fang indica que la recuperació del clima a la zona del llac va trigar al voltant de dos segles.

Patterson diu que els canvis sobtats en el clima com en el Younger Dryas estan lluny de ser inusuals en el registre geològic. El Younger Dryas es va produir quan un llac glacial que cobria la major part del nord-oest de Canadà es va desbordar i s'aboca a l'Atlàntic Nord i a l'Oceà Àrtic. La gran inundació va baixar dràsticament la salinitat de l'aigua impulsada per les corrents de l'Oceà Atlàntic Nord, incloent la Corrent del Golf, i  es va estancar. Dos estudis publicats el 2006 mostren que el mateix va tornar a passar 8.200 anys enrere, quan l'hemisferi nord va travessar una altra onada de fred.

Alguns científics del clima han suggerit que el casquet de gel de Groenlàndia podria tenir el mateix efecte si de sobte es fongués pel canvi climàtic, però l'informe de 2007 del Grup Intergovernamental d'Experts sobre el Canvi Climàtic va concloure que aquest era un escenari poc probable.

Els membres l'equip de Patterson han posat els seus ulls en la recerca de registres encara més precisos del clima històric. Han construït un robot capaç "d'afaitar" talls de 0,05 micres al llarg de les línies de creixement de les petxines de cloïssa fòssil, cosa que dóna una resolució de menys d'un dia. "Esperam poder comunicar pel juliol del 2010 les temperatures de 400 milions d'anys enrere", diu.

Font: Article de Kate Ravilious al núm. 2734 de la revista NewScientist

De fa temps es conegut que les dues galaxies més grans del Grup Local, M31-Andròmeda i la nostra Via Lactea, estan en rumb de col·lisió, fet que succeirà d'aquí a uns 3.000 milions d'anys (ja no serem per aquí  )

Això ve "a cuento" de dues imatges de gran bellesa que poden il·lustrar com són aquestes col.lisions (fenòmen gens estrany a l'Univers)





A http://www.cfa.harvard.edu/seuforum/animations/animations/galaxycollision.mpg podeu veure una recreació feta per ordinador de com pot ser la col·lisió.