Comença d'aquesta manera:
"Era l’any noranta tres
A tretze de juriol
Es migdia tapà es sol
I el cel se posà dol
De trons i llamps ben espès.
Començà dins Fetget
a fer-ne de torrentada
tots quan de marge trobava
no en deixava cap de dret."
I a continuació fa un relat detallat de tots els esdeveniments d'aquella jornada, amb una descripció molt acurada.
Si me permets continuaré:
Quan va ser a nes rentadors (250m abans d'arribar davant ca nostra)
que les sen volia dur
Déu va ser tan poderós
que no ho deixà comportar.
Proba de na Bet Ferrera
devia estar retgirada
quan veia sa torrentada
per davant i per darrera.
Ella seguia es camí
tot dret, sense fer cap ganxo,
diuen que a nen Tomeu Sanxo (quasi segur es padrí des meu padrí Tomeu Sancho Llull, nascut el 1864 i que ja vivia a Can Corb)
un poc fort el va ferir.
A sa síquia des Verger
ella passava estufada
quan va venir sa glopada
es Torrent Nou s'endugué.
Ell va dir Bonjesuset!
ara si que estic perdut
hauré d'anar a nen Teret
que m'ho tregui amb so llavut.
- Joan Teret, per tu venc
- Quina novetat hi ha?
- Me'n vols treure s'aubardà
que se n'ha enduit es torrent?
En Joan s'hi va tirar
dins la mar amb so llavut
i li va treure s'aubardà
que es torrent se n'havia duit.
