I tant de nou com ha vengut la ploguda, ara era pel carrer i tot era ple de gent que no havia agafat el paraigües i ha plegat un bon pop. No és el meu cas, però encara que dugués paraigües els moments bons plovia tan fort que tots els baixos del calçons han quedat remulls.
Una petita i inesperada alegria, a veure si componem un poc aquest mes, que en conjunt fa pena.
