Alguna cosa s'ha perdut que ja no tornarà

[Twin]

Fa més de 30 minuts que estic escrivint i borrant el missatge contínuament, sense saber com expressar allò que vull dir.  No vull que soni més trascendent del que realment és, però jo sempre he dit que el dia que els models prediguin perfectament la situació meteorològica serà el dia en què abandonaré la meteorologia.

Recordau la màgia de les tempestes imprevistes? dels ruixats locals que els models eren incapaços de veure? de la reactivació de fronts o fins i tot ciclogènesi mediterrània que els models no veien? Que se n'ha fet de tot plegat?

De cada cop els models s'equivoquen manco. A 24h vista fins i tot hi ha models dels que un pot llegir (no interpretar) el camp de precipitació i acertarà la majoria de les vegades. Hi ha rumors que ve un model, Harmonie, que suposarà un canvi radical i definitiu en les prediccions a curt termini. Tal vegada permeti fins i tot la seva automatització, únicament corregida en casos de temps sever? Qui sap el que veurem.

Racionalment, la millora dels models és un fet clarament positiu. Significa que el coneixement humà avança i això de per sí és clarament positiu. Ara bé, tots tenim dintre nostra un ésser més sentimental que racional, que es mou per bombes d'hormones més que per reflexions. Que hi diu aquesta part? que tot plegat s'està tornant un poc avorrit...

I no em fa por lo avorrit que s'està tornant, sinó l'avorrit que es pot arribar a tornar tot això. Em fa por sentir tronar i no emocionar-me perquè ja sabia que ho faria, o veure un llamp i no regirar-me de l'ensurt. Que els llamps són meravella pura.

Crec que al títol ho he expressat perfectament. A la meteorologia a nivell d'aficionat, alguna cosa s'ha perdut que ja no tornarà. I aquells que ho hem viscut, jo en la part final, ja digitalitzada, i ja als seus darrers alens, ho hem d'agrair.
 

[Meteomallorca]

Te entiendo, yo aun me estoy iniciando en el tema de los modelos (llevo un año y medio) y es gratificante ver todas las situaciones que plantean y lo que acaba pasando en la realidad, ahora no podría vivir sin mirar modelos: Me ayudan a planificarme para saber cuando se espera algo interesante y también son una fuente de ilusiones y de aprendizaje cuando hay previstas situaciones como la de ayer.

Eso sí, en el momento en que me aburra o no me sorprenda al oir un trueno entonces me replantearé toda mi afición. Las aficiones se tienen que cuidar, no vienen de la nada. Hay que mentener viva la chispa; ese escalofrío que nos recorre la espalda cuando oimos un trueno y nos hace saltar de la silla a mirar por la ventana o las mariposas en el estómago cuando los modelos ven algo gordo, en definitiva nuestro niño interior. Yo no quiero perder eso 

No estoy seguro de que lleguemos a desarrollar modelos que prevean exactamente el comportamiento de la atmósfera, hay demasiadas variables. Y si algún día sale un modelo así no lo miraré

[UETAM]

Jo fa temps que heu dic  que afortuandament la meteo es una ciencia imperfecta. Es dia que les previsions mos diguin que demá ploura de les 17.46 a les 21.14, i que cauran 11.3 mm. jo deixare de seguir el temps

De fet les novas tecnologias que tant mos ajudan i mos fan pasar horas amb la nostra pasio, mos estan llevant un munt d´horas mirant el cel. Jo mateix m´ha cans d´escriure pera aqui per anar contant com va caiguent un fort ruixat enlloc d´estat tot es temp contenplant la pluja com feia abans.

[metar]

Jo som mes del pensament de que la meteo no es el que era.  Poques o molt poques sorpreses hem tengut els darrers dos anys, sempre anticiclo, ponentada o fang, o situacions de llibre que queden en no res a 6 hores vista. Trob a faltar les ciclogenesis, gotes fredes de veritat, no les vaguades que tenim darrerament. Pero no tenir, no tenim ni tan sols aquestes tempestorres severes que descarregaven al SE de Mallorca sense tocar costa... Una mica avorrit del temps si que reconec que estic. Esper que venguin temps millors.