Això té pinta d'un esclafitarro a lo bèstia!
Hi ha un fenòmen, conegut com a derecho, i vinculat normalment a linies de turbonada, que és una espècie d'esclafit que afecta una àrea geogràfica immensa. En es nostre cas no podriem parlar d'això, perquè s'àrea és relativament petita (respecte zones continentals), però per lo que estam acostumats és monstruós
Per cert, parl d'esclafit i no de cap de fibló perque veig que hi ha efectes repartits per molts d'indrets. Si algu veu símptomes inequívocs de cap de fibló o en té dubtes que pengi imatges i les intentarem comentar.
PIIIIP!! TARGETA!! 
UN "CAP DE FIBLÓ" MAI POT DEIXAR EVIDÈNCIES (excepte fotografies) PERQUÈ, PER DEFINICIÓ, NO TOCA TERRA!!
A veure si desterram d'una p. vegada aquesta impropietat terminològica dels mitjans de comunicació!
No entraré en discusions. Se que es diccionari Alcover-Moll diu que s'ha d'emprar fibló, però fibló, pes meus padrins, pes meus pares i per tota sa gent major amb sa que he tengut contacte és qualsevol fenomen violent, sigui de vent (amb rotació o sense) o d'aigua.
En canvi, aquesta mateixa gent, per parlar de mànegues (toquin o no terra) empren (o empraven) es terme cap de fibló.
Per experiència amb gent major i fonts orals (tenint un servidor 52 anys són més "velles" que les teves
) puc constatar:
a) Coincidesc exactament amb tu en que la gent major utilitzava el terme "fibló" per a qualsevol fenomen violent. Fins i tot a gent "no tan major" (que ja tenia més influència del castellà) he sentit dir "trombes d'aigua" i "trombes de vent" (sic) a barrumbades i ventades respectivament.
b) MAI havia sentit el terme "cap de fibló" (pot ser per qüestions de distribució geogràfica dels parlars)
c) L'única font més antiga, més treballada, amb criteri, a consciència i, crec per tant, més fiable i "pura" (en el sentit de poc contaminada) que les nostres personals, és precisament el
DCVB de n'Alcover (no cal recordar els milers de kilòmetres que va fer arreplegant i classificant paraules i expressions dins tots els àmbits lingüístics i dialectals)
CONCLUSIÓ: Si "fer méteo" en que sigui en pla afeccionat, ha de tenir un vis de "ciència" no es poden acceptar ambigüitats terminològiques. I això passa a ser
indispensable pels
professionals i (molt especialment) pels comunicadors.Per tant, és el meu parer, que a falta de fonts més fiables, hem d'
acceptar l'Alcover-Moll com a font de referència terminològica en qüestions de meteorologia popular.
A manera d'anècdota, en Melcior Mauri va explicar a TV3 els termes "fibló" i "cap de fibló" en el mateix sentit que jo "defens"
PS. - Per molt que el meu padrins diguessin "porfesó" i "guivanet/a" mai defensaria que els termes correctes són "processó" i "guinavet/a"
