Tots tenim la sensació que aquest darrer mes de desembre ha estat un tant atípic. Ha plogut molts de dies (més que plogudes generoses han estat simplement plogudes) però que al cap i a la fi han sumat i sumat un bon grapat de litres.
Hem tengut una circulació diferent de la que estam avesats. No ha faltat a la cita la neu, en dos episodis bastant considerables però sobretot hem tengut llebeig i ponents a rompre...però curiosament plujosos, molt contràriament al que és habitual en aquesta casta de vent, que sol arribar a les Illes pràcticament sense humitat.
Quin fenòmen en pot esser el responsable?. Fa estona que els climatòlegs tenen la vista posada en les condicions àrtiques i en les fluctuacions i canvis que es donen en aquestes. La sospita que el que passa a l'àrtic repercuteix a tot l'hemisferi nord, i evidentment a les latituds mitjanes, on som noltros, és ja massa evident com per a obviar-la.
A les latituds mitjanes de l'hemisferi nord existeix una circulació general de vent de component oest. Aquesta circualció és la responsable que la façana atlàntica del continent europeu sigui de clima plujós i relativament suau. El vent de l'oest recorre tota la meitat nord de l'Oceà Atlàntic, carregant-se d'humitat i adoptant una temperatura més suau de la pròpia per a la latitud, gràcies a que precisament l'Atlàntic Nord gaudeix de la calidesa de les aigües aportades per la
correntia del golf.
Quan aquesta circulació de l'oest travessa la façana atlàntica i penetra a dins el continent, a poc a poc es modifiquen les seves característiques d'humitat i temperatura al circular per damunt terres continentals. D'aquesta manera, a mesura que ens endinsam al continent, el clima es refreda i s'asseca en general. Fins i tot, es continetalitza, ja dins euràsia, on gaudeixen hiverns secs i fred extrems, que contrasten, i molt, amb les pluges i temperatures que tenen indrets situats a la mateixa latitud però a la façana atlàntica.
La Mediterrània occidental, sempre un món a part a dins el mosaic de climes de la Terra, amb les seves característiques geogràfiques tan diferenciades, no sembla gaudir precisament d'una notable influència atlàntica.
En primer lloc, el vent de l'oest arriba aquí després de travessar un troç de terra continental relativament llarg i sobretot muntanyós: la Península ibèrica. Els efectes que l'orografia provoca en aquest vent són d'escalfament i assecament, ja que en haver passat els relleus els processos descendents aixuguen i escalfen aquest aire.
En segon lloc, el braç de mar que ens separa de la península en direcció ponent és massa curt com per a reactivar la massa d'aire, aporant-li la humitat necessària.
En aquestes condicions habituals, la circulació general atmosfèrica presenta un patró característic, marcat per la presència d'altes pressions al centre-est de l'Atlàntic i una zona de baixes pressions a latituds sub-àrtiques que facilita una circulació de vent de l'oest molt marcada i pura que se'n diu zonal. Si aquesta és forta i no presenta gaires ondulacions se'n diu
índex alt de circualció.
La posició de les altes i les baixes és insistent. Degut a la seva permanència a sobre d'un mateix espai sel's denomina permanents o semipermanents i passen a ser més que una alta o una baixa normals. Pel seu caràcter immòbil gran part de l'any passen a ser denominats "
centres d'acció" degut a que realment són els directors de la circulació atmosfèrica en el seu sector. En el nostre cas, les altes atlàntiques seran denominades
anticicló de les Açores i les baxes, la
baixa d'Islàndia.
Hi ha però moments en que les altes pressions de l'atlàntic central perden força i les baixes pressions subàrtiques desapareixen per anar a parar a les latituds que abans ocupaven els grans anticiclons centreatlàntics. La circulació passa a ser meridiana, és a dir, que en lloc d'anar d'oest a est resseguint el traçat dels paral·lels de la Terra, ho fa de nord a sud resseguint el traçat dels meridians. Els climatòlegs ho anomenen
índex de circualció baix. En aquestes circumstàncies els patrons habituals atmosfèrics canvien. A les zones on habitualment el flux de l'oest no deixa pluges, ara arriben borrasques i tempestes, i en el sector mediterràni es pot detectar la presència d'entrades d'aire fred importants, casos de ciclogènesi interessants i en general periodes humits.
Per a mesurar el comportament de la circulació general atmosfèrica hi ha vàries fórmules, però habitualment s'utilitzen per a la nostra zona dos índex: el
NAO i el
AO. El Nao (North Atlantic Oscillation) fa referència a la diferència de pressió entre Islàndia i les Açores. L'Ao (Arctic Oscillation) fa referència a la variació de pressió entre l'àrtic i les latituds mitjanes i inclou també processos que es donen a l'estratosfera. En poques paraules, són dos ídex diferents que intenten dir el mateix: en quin grau ens trobam de circulació atmosfèrica.
Quan els índex tenen fases positives, les circulacions són fortes de l'oest, mentre que quan són negatives les tenen meridianes o en un patró un tant anàrquic.
Observem el AO índex:
Es veu prou be el patró de circualció de vent de l'oest que en fase positiva ataca la vessant atlàntica. Però en fase negativa pot permetre l'arribada de masses d'aire marítimes carregades d'humitat i línies frontals a la mediterrània.
I enguany, aquest és el AO índex del mes de desembre:
Està en fase negativa total i absoluta.
Sembla que des dels anys 70 la tendència observada és a una increment de les fases positives però quan arriba una fase negativa aquesta és intensa. Podriem parlar d'una connexió entre aquest índex i el temps que hem tengut aquest mes de desembre...opinions n'hi haurà per tots els gustos. Casualitat o no, la coincidència sembla evident.
