Autor Tema: REFLEXIÓ SOBRE SER SOCI DE LA SOMIB  (Llegit 1882 cops)

Desconnectat Quiquetor

  • Global Moderator
  • Calabruix
  • *****
  • Missatges: 3419
    • Veure Perfil
REFLEXIÓ SOBRE SER SOCI DE LA SOMIB
« el: De Juliol 17, 2012, 23:28:44 p. m. »
A continuació faré una reflexió que surt del meu cap, d'el cap de n'Enrique Rodríguez Parrona, i que surt en qualitat de gran afeccionat a la meteo i de vicepresident de la SOMIB. No ho he consultat amb la resta de Junta Directiva, motiu pel qual vull deixar clar que les línies que a continuació escriuré són fruit exclusivament de la meva persona, sense implicar a la resta de membres de la Junta Directiva.

Perdonau, però m’ha quedat un poquet llarga...

“Fa molt de temps, des de petit, vaig descobrir que me sentia enormement atret pels fenòmens de la naturalesa. M’encantava quan plovia, i me quedava estorat darrera els vidres contemplant aquella pluja que anava fent córrer l’aigua pels carrers; i me quedava encantat de veure com les gotes formaven aquelles circumferències concètriques quan queien en els bessiots. I de tant en tant, aquesta pluja venia acompanyada de tempesta i m’entusiasmava veure l’espectacularitat dels llamps i sentir la remor dels trons, amb aquell so que sembla que vengui de tot arreu. I la negror dels niguls?. Quina gran bellesa hi havia darrera aquells cúmuls, amb la base ben negre, dels quals es despenjava una cortina de precipitació que semblava anar engullint el paissatge, que anava desapreixent poc a poc així com la tempesta avençava.
I un dia vaig veure el meu primer floc de neu  i a partir d’aquell moment la neu es va convertir en una obsessió per mi.

I en aquells temps que no existia internet, quantes vegades grabava en video les informacions del temps, especialment davant d’un possible episodi de pluges intenses o de nevades a cotes baixes, i després me passava una i una altra vegada els mapes i les prediccions per intentar extreure informació més enllà de la que ens donava el presentador!. A ca meva es començaven a preocupar per aquest comportament tan estrany, però s’hagueren d’acostumar que això era la meva normalitat.

Jo no podia entendre com l’altre gent no prestava atenció a aquests fenòmens. Com és possible?; si és una de les coses més meravelloses de la vida?. Ho comentava amb els amics i aquest demostraven més aviat una certa indifirència i una certa resignació davant “les locures d’en Quique i el temps”.

L’afició a la meteo era increible i meravellosa però me sentia sol. El que hagués donat per poder compartir la meva afecció amb altres afeccionats o “frikis” de la meteo.

Afortunadament, avui en dia les noves tecnologies han fet que això sigui possible. Tenim internet; hi ha fòrums, xarxes socials, estacions automàtiques amb dades online, etc; se poden fer seguiments apassionants de situacions meteorològiques, se pot aprendre molt dels altres afeccionats i, sobretot, pots compartir emocions, contar experiències i no sentir-te un “bitxo raro”.

I fa un parell d’anys es dóna una passa més a l’hora de reunir als afeccionats i arribam ja al que mai hagués imaginat: es contitueix la Societat d’Observadors Meteorològics de les Illes Balears (SOMIB). Si fa 20 anys me diuen que podria tenir accés a una associació d’afeccionats a la meteororologia a les Illes hagués pegat bots d’alegria.

Idó ara la tenim i tenc la sort de formar part de la seva junta directiva. Tenc tanta il·lusió i tantes ganes de fer coses que de vegades no som conscient que no tots els afeccionats tenen la mateixa il·lusió i les mateixes ganes de fer coses per la meteo de les Illes. A una associació són els seus socis els que li donen força i capacitat per tirar endavant projectes. Quant major és el nombre de socis més força té aquella associació i major capacitat econòmica i social per posar en marxa projectes. I perdonau, però jo crec que a les Illes hi ha grans afeccionats a la meteo i gent amb ganes de fer moltes coses. És per això que no me quadra gens que costi tant aconseguir sumar socis a la SOMIB. És més, en aquest foro he pogut veure que hi ha grans afeccionats però després, tot i les facilitats que se dóna per fer-se soci, hi ha molta gent que decideix no formar part de la SOMIB.

 No puc entendre realment els motius:
-Tal vegada motius econòmics?; podria ser, però crec que 15 ó 25 euros anuals estan a l’abast de la majoria dels habitants de les Illes.

-Falta de confiança en la tasca de la SOMIB?; podria ser, però vos puc dir que la SOMIB està fent feina pels afeccionats i  per la meteorologia de les Illes. Això sí, se fa feina en la mesura del possible, ja que ningú cobra per ocupar el seu càrrec i tots els membres de la Junta tenen la seva feina i la seva vida familiar. D’altra banda, com s’ha comentat abans, per tirar endavant determinats projectes fa falta un cert recolçament econòmic i de moment la SOMIB només obté un cert finançament econòmic a través de les quotes dels seus socis. Un dels objectius de la SOMIB és la d’anar instal·lant estacions automàtiques a diferents llocs claus de les Illes i, en especial, aconseguir una estació automàtica online dalt del Puig Major. Però, com he dit, per assolir aquests objectius necessitam del recolçament dels nostres socis.

- Deixadesa?; també podria ser aquest el motiu, però crec que s’ha recordat el tema de la captació de socis en diferents ocasions, suficients per no oblidar-se.

- No voler formar de la SOMIB ja que simplement som un afeccionat però no m’interesa anar més enllà i no vull saber res d’associacions. Bé, supós que aquest és un motiu bastant respectable.


Bé, ja acab la meva reflexió.  No vull generar cap problema en ningú. Només volia fer en públic una reflexió que tenc dins el meu cap des de fa ja un cert temps.

Sigui com sigui, la gent que participa en aquest forum és de 10 i estic content de gaudir dels vostres comentaria i d’aprendre de voltros cada dia.

Si volem que la SOMIB vagi creixent necessitam del suport i de la col·laboració de la majoria de voltros.

Atentament,


QUIQUE