Nevades i altres fenomens a balears, arxius historics.

[Perejal]

Aquest dia 14 de febrer de 1991 també va nevar a Manacor.
Tenc apuntat que a les 15:15 queien uns bons pedaços.

No sé si tot va ser neu o també hi va haver aiguaneu (segurament perquè no va durar fins l'endemà, es va fondre abans) però al vespre havíem recollit 8 mm de precipitació 

[Twin]

jo de Porreres no puc aportar res

Tenc el record que de petit a s'escola vaig veure nevar almanco dues vegades, però sóc totalment incapaç de dir quan era.

Ara bé, si va nevar a Vilafranca i Manacor no seria d'estranyar que ho hagues fet a Porreres també.

[metar]

Jo aquell dia probablement era al Col.legi sant Pere des vivero, on feia 2n de bup. Aleshores (igual que 20 anys mes tard a tots els instituts per mor de les retallades selectives) no hi havia calefaccio, i per allà fotia un fret que no et llevaves sa jaqueta en tot el dia. Tenc es record d'alguna vegada haver vist caure flovies de neu sense aferrar, però no sabria dir la data. Podria ser perfectament aquell dia.

[metar]

He fet un parell de troballes trescant per internet, la primera una imatge increible, suposadament del any 1938, feta a.... la plaça pere garau de palma!!, una nevada que jo no tenia gaire controlada, però si que havia sentit que els anys de la guerra varen ser tambe durs per la méteo.

[metar]

I s'altra troballa es a un exemplar de "Revista Balear" del novembre de 1843. Surt aquest quadre pluviometric corresponent a 1841 i 1842

http://bdh.bne.es/bnesearch/detalle/hemeroteca/00000008211843110500001



Les mides de pluja no son molt habituals, aixi que amb aquests factors i un senzill excel les podem convertir:

http://es.wikipedia.org/wiki/Antiguas_medidas_espa%C3%B1olas

1841
gen 32
feb 85
mar  0
apr  34
mai  31
jun  8
jul  0
ago  23
sep  0
oct 33
nov 70
des  31
total anual 346.36mm

any 1842

gen 58
feb 66
mar 6
apr 83
mai 33
jun 4
jul 4
ago 42
sep 12
oct 91
nov 167
des 14

total anual 443mm

[Gregal]

El 1938 va ser el segon any de sa neu de la dècada dels 30, després de 1933.

S´hivern 1937-1938 va venir ple de nevades, i pel 1938 nevà a 100-200 mts els primers dies de gener.
El 14 de febrer va caure una gran nevada a cota 0 i pel Nadal d´aquell mateix any va fer una fretada increïble i neu a 200 mts.



Novament es dona sa paradoxa compensatòria: el 1937 havia estat càlid fins dir basta...

[metar]

Una altra nevada significativa: això es Inca, any 1935, mes d'un pam de neu

[Gregal]

Metar, d´on treus ses fotos? On investigues? Me seria molt útil saber-ho! gràcies!

[metar]

Les trec de dos grups del facebook "fotos antiguas de mallorca" i "fotos antigues de mallorca". Tambe hi han grups similars de Eivissa, Menorca, Pollença, Palma, Calvià...
El que vaig trobant relacionat amb la meteo ho pos per aqui.

[metar]

La plena d’en Gelat
Qui de vosaltres, estimats poblers, no ha sentit parlar qualque vegada de la famosa "Plena d’en Gelat" Idò,
perquè, morint les persones velles, no quedin dins l’oblid, he recollit, amb senzillesa, algunes dades ben
autèntiques, perquè puguin passar a la història.
Era el dia de sant Andreu Apòstol, això és, dia 30 de novembre de l’any 1852, quan començà a ploure a les
totes, caiguent tot lo dia i tota la nit aigua a portadorades. El dia següent, o sia, dia primer de desembre, no
s’aturava de ploure, i el temps que feia por, tant com amenaçava. A sa marjal hi havia tanta plena, que l’aigua
ja arribava a n’es figueral de l’amo en Joan Llobera, "Xoroi", situat al Rafal Roig. Pel camí d’Artà hi havia tanta
aigua que als homes els arribava fins als genolls, i pel clot de son Amer, on en aquell temps es reunien les
aigües dels carrers de la vila, tot era una mar. Per la carretera de Muro, aquí on l’atravessa el ferrocarril,
l’aigua arribava fins al ventre de les bísties.
Varis carrers de sa Pobla semblaven torrents més que regulars; i el torrent de Búger, que és tan maleït quan
s’hi posa, esbroncà pel carrer Major, que pareixia un torrent gros, i el celler de l’amo Antoni Siquier "Cotà",
que estava davant can Flor, i tenia més de quinze palms de fondària, s’omplí d’aigua, i les bótes
congrenyades, malgrat ser plenes, nedaven com si fossin buides.
La mar anava tan plena i tan esvalotada, que no deixava desembocar dins ella l’aigua que duien els torrents
de Muro i de Sant Miquel. Aleshores, molts d’amos de sa Pobla tenien bous i egües que pasturaven dins sa
Bufera, i solament de l’honor Antoni Crespí "Coves", es negaren un centenar de bous, poguent-se salvar tan
sols el brau que duia molt de poder i pogué prendre muntanya, i algunes egües duien tanta fúria, que
quedaren espirades dins una mota de batzers que hi havia prop de can Blau. Les egües que pogueren, de dins
el prat, vengueren a sa Pobla i moltes altres, sense remei, moriren anegades.
Aleshores, en Bartomeu Company Serra a. "Gelat", estava d’oguer a ca l’amo en Jusep Simó "Ravell", i en Pere
Serra "Garrut", estava també d’oguer a ca l’amo en Julià Mir "Nin". Sabent aquests dos amos la gran plena
que hi havia dins el prat i les males notícies que els arribaven, a les altes hores de la nit, enviaren cada qual
el seu missatge a cercar les egües. En Bartomeu "Gelat" i en Pere "Garrut", que eren cosins bons, partiren
plegats a devers la una de la nit, per manar les egües que no havien vengut, i quan ja tornaven del prat amb
les egües, a dins la marjal de Son Fornari se toparen amb tanta aigua que no hi havia cap garbera de canyet
o bagatge que no nedàs com les barques dins la mar un dia de tempesta.
En Gelat i en Garrut, a la fi, després de mil esforços, pogueren arribar a una garbera de canyet, composta de
1.200 feixos d’un cap, com els feien en aquell temps, que estava dins la finca de don Toni Fornari, avui dia
dels hereus de l’amo en Toni Crespí "Marron", conegut amb el nom de s’hort dets Anoguers. Dalt aquella
garbera, idò, en Gelat i el seu company, passaren aquella llarga nit, creguent cert morir anegats, com altre
temps es negà el món, quan vivia Noè.
El dia següent, la plena de la mar va mancabar, i es va fer pas d’aigua, que estava empantanada dins sa Bufera
i sa Marjal. I tanta era l’abundància i la força d’aquella aigua, que rompé el gran arenal i va fer un gran
portell, que és el mateix per on desemboca al mar el Canal Gran de sa Bufera.
Més de trenta hores d’agonia passaren damunt aquesta garbera els dos oguers, que per por que el corrent no
se’ls endugués, es fermaren un amb l’altre amb dos sedenys o cabestrells que duien per les egües.
La garbera salvadora, perqué les ventades no l’esgavellassen, per sort, tenia dos rests de vergues, o sigui, unes
cordes com les que s’usaven pels rests de les sínies, ara fa uns quinze anys. Aquestes cordes enganxaven les
garbes de canyes, i a cada cap de la corda hi posaven penjada una pedra poal o foradada, que pesava, per
ventura, setanta lliures.
Després que el sol els hagués encalentits algun tant, doncs l’aigua ja havia minvat en molt, i fent més de
trenta hores que no havien menjat res absolutament, i havien begut molta aigua sense cap mica de sed,
s’acomiadaren d’aquella garbera, per ells fort castell roquer o si més no, Arca de Noè.
Tothom parlava molt d’ells i de la seva sort, tan llastimosa com és el morir anegats. Però, quina sorpresa va
ésser pels seus pares, quan aquelles bones persones los entregaren,.direm que ressucitats, els seus fills, que
ja ploraven morts, després de trenta hores i pico que faltaven.
Quina alegria per tota la família i el poble! Quan arribaren, ja no podien parlar de fred i de fam i tenien les
barres estretes, i per això no podien donar cap explicació fins després, que amb una cullera els obriren les
barres i los feren prendre molt i bon brou de gallina.
M’han proporcionat aquesta informació: Catalina Company "Gelada", de 73 anys, germana del mateix Gelat,
i l’amo en Josep Tugores, "Melsión", de 81 anys; Francesc Cabanelles, "Col·lecta", de 66 anys; Catalina Siquier
"Cotana", de 78 anys i l’honor Llorenç Canyelles, de 79 anys) Francesc Gost Comes
Sa Pobla, 15 de març de 1909
Adaptació de la revista sa Marjal, Tom II, 1910.



font: http://www.ajsapobla.net/documents/sagentpobla.pdf

[Gregal]

Buf metar, s´1 de desembre de 1852 podria ser perfectament "el 4 d´octubre del segle XIX".

Tenc constància de que va haver-hi dos tornados, que a Manacor va esbucar un convent de religioses, que Sineu es va convertir en una espècie
d´illa perquè tots els seus accessos estaven anegadíssims... també hi ha notícies que conten que van caure calabruixos de tamany d´ous de gallina... i a lo millor degué nevar i tot als cims, perquè a Palma no es superaren els 11ºC.

[metar]

Mes coses


Palma, 1904


Campos, 1946


Palma, 15 de febrer de 1938


Andratx, 1965


Ciutadella, 1984


Tambe ciutadella el 1984

[metar]

Aquesta publicació no la coneixia. Anàlisi d'una pedregada fora mida al raiguer, any 1967

http://www.raco.cat/index.php/BolletiSHNBalears/article/viewFile/171397/244720

[metar]

Jo vaig afegint coses:

Tempesta forta damunt palma 26/02/1962
https://www.youtube.com/watch?v=B0D-BDKF0RM

[Castell de Santueri]

gracies metar, no tenia idea d'aquest "huracan" del 62