Gel Àrtic 2010

[embat]

Aquest darrer hivern ha esta mogudet, no es pot negar. Ha fet fred, principalment a l'hemisferi nord. Precisament per això podem tenir la sensació que enguany la cobertura de gel era superior a la d'altres anys i en part és cert i en part no.

Durant l'hivern 2010 realment hem arribat a assolir nivells en la concentració de gel a l'àrtic propers a la mitjana, cosa que feia anys que no passava.

Observau els valors pels mesos d'hivern i aquest darrer abril, quan l'extensió era realment elevada, sempre tenint en compte que el gel àrtic està en regressió clara


Però mirau que ha passat aquest mes de Maig...ha pegat una davallada tan forta que ara fins i tot està per davall la mitjana habitual de les dates.  O sigui que en un mes s'ha perdut tot el que s'havia guanyat en un hivern. Ni les nevades espectaculars dels EEUU ni l'hivern més fred dels darrers anys a Europa occidental han permès una recuperació. 



I xerrant de les nevades tan bèsties que tengueren als EEUU. Idò enguany passen d'un a un altre extrem, perquè després d'aquest darrer hivern, l'Abril ha estat el mes en que la cobertura de neu ha estat més baixa des que es prenen mesures als anys 60.

[Twin]

Hipòtesi descabellada que no tenc temps de contrastar.

Podria ser ben bé que aquestes entrades de fred hagin  provocat una acumulació de calor excedentària de cap a zones de latituds baixes que ja a inicis de primavera hagin entrat per sa zona d'Estats Units afavorint així que hagin tengut aquesta baixa cobertura de neu?
A més, aquesta hipotesi podria explicar el rapid decrement en l'extensió de gel àrtic, ja que aquesta irrupció càlida s'hauria pogut colar de cap a latituds més elevades.

De totes maneres, si estam un poc per davall la mitjana en extensió de gel, és normal que es fongui més rapidament del que es habitual, ja que l'albedo és un factor molt important a tenir en compte

[Perejal]

Crec que ja comentàrem que un efecte paradoxal de tenir un índex AO tan negatiu i perllongat en el temps aquesta tardor-hivern passats, era un significatiu augment de la cobertura de gel àrtic (per exemple la navegació pel canal de Dinamarca, entre Islàndia i Grenlàndia, va estar més d'un mes "compromesa")
La paradoxa estava en que l'àrtic tenia anomalia tèrmica positiva i no obstant hi havia més gel.
La solució era que amb la situació dels centres actius que indueix l'AO negatiu, els vents dominants també canviaven, empenyent el gel desprès amb forma d'icebergs cap al Nord, no deixant-los baixar a latituds on acaben fonent-se, si no que compactaven la banquisa.

Amb l'arribada de la primavera boreal i amb ella un nombre elevat d'hores d'insolació, l'efecte anterior perd tota la força i d'aquí la caiguda en picat d'aquest maig. Veurem a principis de setembre un mínim inferior al del 2007 (any rècord) ?  Chi lo sa? Del que no hi ha dubtes és de lo sorprenent (per poc coneguda) que resulta la climatologia àrtica.

Pel que fa a "l'hipòtesi Twin"  no la veig gens descabellada. El reservori d'aire fred polar habitual aquest any no ha existit (recordem altre vegada l'AO negatiu). Ara quan baixa aire d'aquelles latituds és més càlid del "normal" 

[embat]

Gràcies Perejal, 
I no podria haver influit també el fet que el de cada cop hi hagi menys gel "vell" i tot sigui gel de primer any?

[Perejal]

Gràcies Perejal, 
I no podria haver influit també el fet que el de cada cop hi hagi menys gel "vell" i tot sigui gel de primer any?

Si, és clar. Desgraciadament la principal reserva de gell vell, el Gir de Beauford, perd terreny cada vegada més, vessant gel cap al mar de Bering 

[Perejal]

Rècord negatiu de neu a l'abril a Nord Amèrica:

http://earthobservatory.nasa.gov/IOTD/view.php?id=44092

[embat]

En plena canícula, el volum de gel segueix a la baixa, clarament per sota la mitjana
http://www.glowfoto.com/static_image/20-040814L/7725/jpg/08/2010/img6/glowfoto

Tot i això, no és el pitjor any, ja que el 2007 presentava una cobertura encara menor. Un hivern que semblava esperançador ha acabat en una primavera desastrosa i un estiu en que ha tengut continuitat la tendència a la fusió del gel sempre més del que seria la mitjana.
http://www.glowfoto.com/static_image/20-041239L/1958/png/08/2010/img6/glowfoto

[Perejal]

Al gràfic podem veure com la cobertura de gel àrtic ha ralentitzat la seva caiguda i fa poc més d'un mes que està per sobre del fatídic 2007  



La pregunta ara és si es tornarà a obrir el pas del NW.
A l'imatge del satèl·lit (de dia 17/08) podem veure com l'estret de McClure, que està situat a la sortida del pas, resta gairebé lliure de gel



No obstant sembla que al Lancaster Sound, a l'entrada del pas, i més concretament entre les illes Devon, Cornwallis i Somerset, encara hi ha força gel.





La resposta, pel setembre

[Twin]

Gràcies per aquesta informació Perejal

Com tu dius, al setembre, quan es marqui el mínim de gel sortirem de dubtes. De moment sembla que s'ha frenat un poc es retrocés des gel, cosa que sempre es positiva.

Per cert, hi ha algun lloc que enlloc de fer es estudis en superfície coberta de gel els faci en volum total de gel? Se que es calcul seria realment complicat, però amb sa mateixa superficie de gel, ses situacions poden ser radicalment distintes, en funció des gruix d'aquest gel.

Ho dic perque crec recordar que enguany varem comentar sa possibilitat que s'estas formant gel de llarga durada a s'interior des Pol Nord, i una manera de sabre-ho seria anar comprovant sa profunditat de sa massa de gel.

[embat]

Per cert, hi ha algun lloc que enlloc de fer es estudis en superfície coberta de gel els faci en volum total de gel? Se que es calcul seria realment complicat, però amb sa mateixa superficie de gel, ses situacions poden ser radicalment distintes, en funció des gruix d'aquest gel.

Fins aquí on jo se  les mesures les fan amb avions dotats de lidar i un radar, encara que pareix que des de fa uns anys es fan també mesures per satèl·lit. 

Efectivament, pareix que el fet que el gruix sigui major (a mateixa superfície, és clar) implicaria que la fusió d'aquesta seria més lenta, en qualsevol cas preocupa la pèrdua d'extensió pel tema de l'albedo i els feedbacks.

De tota manera sí que hi ha coses fetes a sobre del gruix. Es fa a través del càlcul del volum del gel àrtic que implica variacions no tan sols en estensió del gel sinó també de la seva gruixa. Aquí hi ha el gràfic dels darrers anys, atenció que és un model que el que fa és estimar-lo. Tal com passa en el gràfic d'extensió del gel, el volum també disminueix. És és, si només fem referència al volum, sembla que aquest any seria el pitjor d'ençà que es fan mesures a jutjar pel gràfic. 


Atenció al gràfic perquè en termes de volum la situació és molt pitjor que en termes de cobertura. Així, el mínim en extensió seria el 2007, però en termes de volum, el mínim fou l'any passat. El mínim del setembre de 2009 quant a volum va ser el més baix d'ençà que es prenen mesures, amb només 5.800 km3, el que suposa un 67% de diferència amb el mínim del 1979 que seria el de major volum. Una pèrdua de més de la meitat en 30 anys...atenció a la dada. I enguany, tot i la recuperació hivernal en extensió, quant a gruix no sembla ser gaire esperançador. Pel Març de 2010 es calculen 20,300 km3, el volum més baix del període 1979-2010 amb un 38% de diferència respecte al màxim del 1979. Maig de 2010, 19,000 km3, el volum més baix en un mes de maig en la mitjana 1979-2010, amb un 42% de diferència respecte el maig de 1979, el de major gruix.

La pèrdua de les glaceres alpines és en gruix i en extensió, hi ha nombrosos articles per internet, també es pot trobar qualque cosa de l'antàrtida on les variacions semblen no ser importants a diferència del que passa al pol nord.

[Perejal]

Els majoristes de viatges ja estan especulant en fer creuers "circum-àrtics" 

A mitjan agost d'enguany ja estaven oberts a la navegació els passos del Nord-Oest i del Nord-Est i el mínim de gel va ser fa una setmaneta. Això els hi dona un marge aproximat d'un més i mig en que la navegació es podrà fer sense problemes.

Possiblement tendrem el discutible "privilegi"  de ser la primera generació en veure oberts ambdós passos any rera any 

[Perejal]

La pèrdua de les glaceres alpines és en gruix i en extensió, hi ha nombrosos articles per internet, també es pot trobar qualque cosa de l'antàrtida on les variacions semblen no ser importants a diferència del que passa al pol nord.

A l'Antàrtida passa que el gran gruix de gel està sobre terra (més de 3000 m de gruixa) i això comporta una "inèrcia" bestial. De totes formes s'estan trencant totes les plataformes de gel flotant (mar de Wedell, mar de Ross, ... ) Aquestes aturen (aturaven) l'avanç de les glaceres que baixen del continent, però aquesta perdua de suport fa que el gel continental llisqui més cap al mar.
A conseqüència de tot això i pel fet de que gairebé tots els icebergs despresos queden anys atrapats al vòrtex antàrtic fins que es fonen, la navegació allà s'ha fet molt dificultosa, especialment als voltants de la península Antàrtica. Ara el vaixells turístics ja no arriben al continent pel perill dels gels despresos, com a molt arriben a les Shetland i/o les Geòrgies del Sud.

[Perejal]

Per primera vegada s'ha monitoritzat el comportament del "gel vell" de l'àrtic a través de satèl·lits

Mitjançant altres indicadors s'havia arribat a una estimació que de l'ant 1979 ençà s'havia anat perdent aproximadament un 10% anual d'aquest gel multi-anual, molt especialment del que estava acumulat al mar de Beaufort.

Ara els tècnics del Jet Propulsion Laboratory de la NASA han pogut determinar que entre 1993 i 2009 s'han fos 1.400 km³ de gel.

Al mosaic d'imatges del RADARSAT es pot veure com a l'abril de 2008 el "gel vell" estava ja molt fragmentat, pas previ per a que els vents i els corrents àrtics se l'emportin cap a latituds més baixes, on es fon.
Això és mol evident a les imatges de sota (30-04-2008 i 30-11-2008), on es veu com un alt percentatge d'aquest gel multi-anual (el que té la coloració més blanca) ha desaparegut durant la fosa estiuenca.

 

[Perejal]

La NOAA va emetre el seu Informe Anual de l'Àrtic el mes passat, i va posar sobre la taula el fet que a la vista dels últims registres de pèrdua de gel a l'estiu a l'Àrtic, aquest fet està tenint un gran impacte en el clima d'hivern sobre els continents de l'hemisferi nord.

Resumint diu: "Segueix existint un gran magatzem d'excés de calor a l'oceà Àrtic a finals d'estiu a causa de la pèrdua gairebé contínua gel marí sense precedents. Hi ha evidència que l'efecte de la temperatura de l'aire a la baixa atmosfera de l'Àrtic a la tardor està contribuint als canvis en la circulació atmosfèrica a l'Àrtic i al nord de les latituds mitjanes. L'hivern 2009-2010 va mostrar una nova connectivitat entre els esdeveniments de latituds mitjanes (amb fenomens meteorològics extrems de fred i amb neu) i els canvis en els patrons de vent de l'Àrtic, una mena de patró àrtic calent = continents freds. Amb futures pèrdues de gel marí, les condicions de l'hivern 2009-2010, es podrien donar amb més freqüència. Així doncs, tenim una paradoxa potencial de canvi climàtic. En lloc d'un escalfament general a tot arreu, la pèrdua de gel marí i un Àrtic sobreescalfat pot augmentar l'impacte del clima àrtic en latituds més baixes, de manera que el clima esdevindria més fred a llocs més al sud.
Com a exemple concret del que l'informe està parlant, un estudi del Dr. Francis et al. (2009) va trobar que durant el període  1979-2006, anys en què la cobertura de gel marí àrtic a l'estiu ha estat inusualment baixa, hi havia una reducció d'entre el 10% - 20%  en la diferència de temperatura entre l'Equador i el Pol Nord. Això va donar lloc a un jet stream més feble amb vents més lents que es va perllongar durant sis mesos, fins a la tardor i l'hivern. El jet més feble va provocar un afebliment de les baixes de les Aleutianes i  d'Islàndia durant l'hivern, el que resulta en una  Oscil.lació de l'Atlàntic Nord (NAO) més negativa, permetent que l'aire fred que es vessi fora de l'Àrtic cap a Europa i els EUA. Així, la pèrdua de gel marí de l'Àrtic pot haver estat parcialment responsable del registre negatiu de la NAO observada durant l'hivern de 2009 - 2010, i l'aparició de l'esmentat patrò "escalfament de l'Àrtic = refredament dels Continents". Aquest patró seria com deixar entreoberta la porta de la gelera - la nevera s'ecalfa, però tot l'aire fred es vessa a dins la casa.
Si l'informe de l'Àrtic està bé, veurem més episodis d'aquest model durant els hiverns pròxims -possiblement fins i tot durant l'hivern de 2010 a 2011.

[Perejal]

Esgarrifosa la pèrdua de "gel vell" a l'Àrtic

Aquesta imatge m'ha deixat cor pres (anava a dir gelat)