Seguiment Torrent Gros

[jorda]

Tots aquests torrents que dius han duit torrentadasses. La darrera el 25 de setembre de 1962, que és l'anterior inundació fora mida que hi ha hagut a Mallorca abans de la de 1989. I aquell dia varen fer matx tant els torrents Gros i de Bàrbara (que capolaren literalment el pla de Ciutat) com també tots els que venen de na Burguesa. Concretament el Torrent de Sant Magí (el que finalitza al Passeig Marítim) va fer veritables estralls, va rebentar el Passeig Marítim (aleshores acabat d'estrenar), va desfer una finca que hi havia al cap d'avall del carrer de Monterrey i va arrossegar tots els vehicles que hi havia al carrer de Monsenyor Palmer. Segurament la teva padrina feia memòria d'aquesta torrentada.
I el 1934, concretament el dia de Sant Miquel, n'hi havia haguda una altra de més rabiosa.

[marta]

Estic d'acord amb tú, pero m'agradaria fer un parell de puntualitzacions.

Abans de sa carretera de Sineu poses una fletxeta de "desbordament". Allà hi ha una construcció que limita directament amb es torrent. Si es desborda per allà hi haurà alguna desgràcia.

Després, un cop passada sa carretera de Sineu es punt de desbordament es ben clar. A dia d'avui encara sa pot veure es punt exacte des darrer pic que hi va sortir. Encara no han arreglat es mur lateral (i dubto que ho facin) i sa pot veure com varen haver de posar grava perque sa veu que es torrent va menjar molta terra quan va sortir de mare.

Es dos 4's que fa després des SYP no pareixen en principi massa perillosos, sempre i quan s'hagi desbordat aigües amunt. Venc a dir, si passada sa carretera de Sineu es desborda, s'aigua que continua pes torrent crec que no és suficient com per fer-lo desbordar en aquests dos 4's. Ara bé, amb sa construcció des Polígon de Son Morro un dia o s'altre els hi pegarà per encimentar es tram que va entre sa Carretera de Sineu i sa Carretera de Manacor, i això ja seran figues d'un altre paner.

A s'entorn mes immediat de Cas Tresorer no hi veig massa problema, ara bé, més avall si que hi veig alguns problemes. Sa central de cas Tresorer tira aigua cap en es Torrent, i aquesta central no funciona encara a ple rendiment. Que passarà quan un dia es torrent vagi apunt de sortir de mare si segueixen tirant aquesta aigua? Serà suficient com per fer-lo botar s'autopista de Llucmajor?
A més, que ses parets de terra que li han modificat en aquest tram no es que siguin del més estables. Ja en es setembre del 2009 en vaig veure caure un troç

Passada s'autopista de Llucmajor, just després s'estreny bastant es seu llit per passar pes Pont des Tren, s'observa perfectament a sa foto que ha penjat en metar. Amb aquesta estreta el que fa s'aigua es pujar ràpidament d'alçada i agafar bastanta velocitat. Després va dins un llit encimentat però amb unes parets molt mal cuidades, hi ha bastants troços enterra que fan que sa desbordi ràpidament per allà.

Per cert, si els hi pega per urbanitzar entre Son Morro i Son Llatzer segurament faran alguna actuació perque es torrent no sa pugui desbordar per sa carretera de Sineu i creariem un problema ben gros mes avall.

Com a darrera idea, crec que es nivell de vulnerabilitat de ses infraestructures de Mallorca davant una gran torrentada són preocupants.

O sigui que des de la crtra de Sineu fins a la desembocadura, tot el torrent está canalitzat i des de la crtra de manacor avall está també pavimentat..no? Quan parleu de parets de terra a que us referiu?
De la crtra de sineu amunt fins la zona des pont d'inca sembla que es conseven les lleres bastant naturals sense rastre de paviments.. no es cert? en canvi, quan torna a trobar-se amb la urbe del pont d'inca es canalitza de nou, però sense pavimentar en aquest cas.

Realment és un sacrilegi impermeabilitzar les zones inundables dels cursos d'aigua, que són les portes de recàrrega dels aqüífers.
S'han de recuperar els torrents, les forces de la naturalesa no es poden domesticar.. quina arrogancia.
La recuperació és dificil en alguns trams densament urbanitzats com la ruta del tren a Inca i la costa.. caldria mitigar l'impacte ambiental d'aquestes urbanitzacions, adaptar-les a l'entorn natural en el que ja es troben.. per exemple canviant els paviments impermeables a paviments absorvents.

[marta]

comparant la zona inundable de INUNBAL amb la zona declarada inundable pel POUM es detecta ràpidament uns canvis en l'àrea inundable estratègicament sospitosos..s'ha reduit:
en la zona de la costa,
en el tram entre la crtra de sineu i la crtra de manacor al costat del poligon son morro (a l'altre costat es manté l'area inundable tal qual),
a partir de son Fiol amunt: es Vivero, es pont d'inca i més amunt al costat de la urbanització de sa cabana nova,

aquestes arees que ara ja no son inundables indiquen l'alteració del llit del torrent: canalitzat en profunditat, elevat topogràficament de la zona amb un replé..
La reducció de l'àrea inundable en pro de la urbanització és el que més preocupant em sembla..
lògicament, si s'encorseta, es trasllada el problema.. guanya velocitat i explota més enllà on abans no s'inundava.
si l'àrea es pavimenta i per tant s'impermeabilitza, tota l'aigua de la pluja va al mar i els aqüifers s'acaben assecant.. pero no passa res.. per això s'ha inventat la dessaladora.. la inteligència de la butxaca! juasjuas 

les arees verdes son les inundables originals
les arees blaves son les inundables actuals

[cap de fibló]

Bon dia.  Benvinguda Marta!    Mólt interesant el teu estudi.    Si et pot servir per res, el meu sogre es pagés i tota la vida ha trescat per aquesta zona propera al torrent Gros.  De jove, tenien una finca que es diu "Sa Punta", que cau exactament a la sortida de Palma per l´autovia de Llucmajor, a l´intersecció de la via de cintura amb l´autovia direcció Llucmajor. Just abaix de l´asfalt hi ha una de les millors terres d´horta de la badia de Palma.       Aix+o queda situat entre el torrent de Na bàrbara i el torrent Gros.
Sempre m´ha comentat que n´ha viscut dues torrentades groses de veres.  De la torrentada del 2008, (¿?), me va comentar que no va ser tan forta com  les que recordava, però que sí li va sorprende que l´aigua arribàs tan aprop de l´actual hospital de Son Llàtzer, més que mai .  Segurament té mólt a veure amb lo que comentes de la variació de les zones inundables.
Si et podem ajudar en res ja ho saps ! 

[metar]

Increible que la zona del poligon de son morro ja no sigui inundable, quan, en els 4 anys que duu fet ja s'ha inundat dues vegades. En aquest post hi ha un estudi que vaig fer que indica que probablement el torrent passava pel mig d'aquest poligon, i va ser desviat.
Des del Pont d'inca fons sa carretera de manacor el llit del torrent es natural, però des d'allà fins sa autopista esta encimentat, per anar a parar a un embut dins el seu llit un cop passada la autopista. 

[marta]

hola cap de fibló! és un plaer poder estar amb vosaltres. 
Amb el coneixement que vaig adquirint en aquest forum, estic fent un planol de les línies de força del torrent gros i les inundacions actuals reals  espero acabar-lo i penjar-lo demá per a que me'l critiqueu.. vale? jejej

[marta]

En el planol es poden observar les inundacions sobre les corves topogràfiques del terreny:
Un sombrejat gris clar indica l'àrea màxima d'inundació considerada per INUNBAL
Un sombrejat gris més fosc indica l'àrea d'inundació actualment considerada pel POUM
Les línies blau cel són les inundacions reals detectades 
Les línies lila indiquen la direcció de la força de l'àigua en els punts crítics d'inundació
Les linies negres indiquen característiques importants de la canalització del torrent (canal, embut, mur en mal estat..)

Us demanaria que siusplau, em comentessiu amb total franquesa el que en penseu.. si cambiarieu coses, si m'he passat  o m'he quedat curta.. 

a) Zona inundable urbanitzada.
escorrentia torrent Gros + escorrentia torrent Coanegra + escorrenties urbanes - àrea inundable disminuida -> inundació carretera Pont d'Inca

b.1) Zona inundable industrialitzada.
alta velocitat escorrenties del Pont d'Inca + gir 45º -> inundació des Polígon son Morro
b.2) Zona inundable industrialitzada.
gran volum d'escorrentia + carretera Sineu elevada 1.5 m (barrera) + gir 45º -> inundació abans de la crtra de sineu a l'esquerra
b.3) Zona inundable industrialitzada.
inèrcia del gir de 45º + reducció del llit després del pont + mur esquerre en mal estat -> inundació possible fins son Llatzer
b.4) Zona inundable industrialitzada.
inèrcia del gir de 45º + canalització ample i profunda (antic pontó ceg) + mur en mal estat -> inundació
* M'han dit que la dessaladora tira aigua salada al torrent??? es veritat?

c.1) Zona inundable industrialitzada.
velocitat tram recte canalitzat (crtra manacor-crtra lluchmajor) + evaquacions aigua central + embut del canal + gir 45º -> inundació de es Molinar
c.2) Zona inundable urbanitzada.
Canalització fins al mar -> evacuació de l'escorrentia al mar

[embat]

És interessant el mapa.
Un precedent de revinguda moderna és el 1962. Aquell any, ho hem comentat moltes vegades al foro, hi va haver una torrentada molt important a tots els cursos que desemboquen a la Badia de Palma. Tots. Pot ser la part més espectacular va correspondre aleshores al Torrent de St. Magí que aixecà el Passeig marítim i Sa Riera que també va provocar alguns desastres a la seva desembocadura. Precisament perquè travessaven zones urbanes la torrentada pareix més grossa, però és que el sistema del Torrent Gros, juntament amb el del Torrent de na Bàrbara, varen dur una quantitat d'aigua brutal. Des del Molinar on desemboca el Torrent de na Bàrbara, al Coll den Rebassa, on ho fa el Torrent Gros, era tot un continu d'aigua corrent cap a la mar. I recordem que allò no estava urbanitzat  No es destriava quin torrent era quin.  No se que passaria avui dia en cas de revinguda forta. Perquè no hi ha cap motiu per pensar que una revinguda així no torni a passar. 

[marta]

  ui si.. tot és cíclic.. i més amb el calentament del planeta.. els historials pluviomètrics poden cambiar.
Si que va ser grossa la del 1962.. els veïns devien alucinar! es devien inundar moltes llars.. he vist que les cases tradicionals estan construides inteligentment sobre petits montículs prevenint inundacions.. 

per cert, he introduit al dibuix la zona inundable de l'INUNBAL que té en compte que el torrent gros i el de na barbara es poden arribar a unir a l'altura de la crtra de sineu fins a l'autopista de llevant, però el dibuix fa com si la crtra de llevant fos una barrera i al tram final de la costa ja no s'arribessin a tocar els dos torrents..

[Twin]

He vist una noticia que m'ha recordat a tu marta

http://www.diariodemallorca.es/opinion/2010/11/29/sant-jordi/624330.html

Vares venir amb aquest viatge també?

Per cert, bona feina amb es mapes, sa nota que t'agrada es tema

[marta]

  siii,va ser la segona setmana de octubre, que plovia amb ganes.. ideal per veure els torrents en acció però dificil per entrar en contacte amb el terreny a peu i parlar amb la gent que hi viu. Un dels factors més importants que ens han sobtat és el fet de que a l'illa s'importin el 99% dels productes que es consumeixen.. i per altra banda, el fet de que no té rius sino torrents que van a parar al mar sense profit; que l'aigua de la pluja que es recull als embassaments de la serra de tramuntana són insuficients i que tot el pes del consum recau sobre els aqüífers que no aguanten el ritme de sequía+turisme de l'estiu.. tot plegat, un desgavell. 
Per això em vaig interessar tant quan us vaig sentir parlar del reg comú, perque per tal de facilitar l'agricultura, seria interessant poder regar gratuitament la zona amb l'aigua del torrent!
però no sòc ingeniera hidràulica..tan sols podria proposar la recuperació dels antics canals o un de paral·lel a aquells si sabés la ruta que seguien.

[Twin]

siii,va ser la segona setmana de octubre, que plovia amb ganes.. ideal per veure els torrents en acció però dificil per entrar en contacte amb el terreny a peu i parlar amb la gent que hi viu. Un dels factors més importants que ens han sobtat és el fet de que a l'illa s'importin el 99% dels productes que es consumeixen.. i per altra banda, el fet de que no té rius sino torrents que van a parar al mar sense profit; que l'aigua de la pluja que es recull als embassaments de la serra de tramuntana són insuficients i que tot el pes del consum recau sobre els aqüífers que no aguanten el ritme de sequía+turisme de l'estiu.. tot plegat, un desgavell. 
Per això em vaig interessar tant quan us vaig sentir parlar del reg comú, perque per tal de facilitar l'agricultura, seria interessant poder regar gratuitament la zona amb l'aigua del torrent!
però no sòc ingeniera hidràulica..tan sols podria proposar la recuperació dels antics canals o un de paral·lel a aquells si sabés la ruta que seguien.

Convendria erradicar la idea de que l'aigua que va a parar a la mar no és profitosa, ja qeu es l'encarregada de portar-hi sediments, que van associats a nutrients i la vida marina els necessita. Localment a la mar es creen ecosistemes depenents de les aportacions dels torrents i ja no en parlem de la superfície terrestre. (Això és només un exemple)

també he assenyalat el de gratuïtament, ja que supos que ets conscient que per molt de nom de reg comú que tengui, avui en dia de gratuit en tendria poca cosa.

Però sí, hi ha un bon desgavell montat per ses illes

[embat]

van a parar al mar sense profit;

Amb això no hi puc estar d'acord  
Així com un peix dins la mar no es fa malbè per no ser a l'arròs del diumenge, els torrents que arriben a la mar no són aigua perduda  
Els torrents que duen aigua, a qualsevol lloc del món, impliquen tota una sèrie de coses bones.   Que el torrent corri no és mala cosa, vol dir que l'aqüífer està ple i sa, sobretot si tenim en compte la naturalesa de la roca mallorquina, a banda de complir una importantíssima funció biològica des de la vessant faunística com de la flora.

Possiblement, pel que fa a la manca de recursos i la tudadissa de terres, pressió urbana etc...tot plegat associat a un desenvolupament turístic bestial, segurament es deu a la manca de planificació adequada en el seu moment 
Edit: me sap greu Twin, hem postejat a la vegada 

[marta]

homee, dic sense profit perquè ahir s'aprofitava també per a regar i avui no, d'aquesta manera, l'aigua s'absorvia molt més cap als aqüífers. El reg amb aigües tèrboles sempre ha sigut gratuit a tot arreu, perquè ajuda a prevenir inundacions.. però és cert que hi ha hagut una obsessió en violar els drets naturals.. com les fonts naturals.. totes canalitzades  o els torrents, tots urbanitzats. El cas és que tot plegat esdevé insostenible, la única sortida és la protecció rural i natural, i per tal de fer econòmicament rentable la agricultura , hauria de ser posible el reg gratuit, sinó no surt a compte. La finalitat ha de ser la recuperació del camp i de la naturalesa, així com l'autoabastiment d'aliments de la pròpia illa. El patrimoni ajuda molt en aquest aspecte ja que són les restes de quan es convivia en equilibri amb l'entorn.

[Twin]

homee, dic sense profit perquè ahir s'aprofitava també per a regar i avui no, d'aquesta manera, l'aigua s'absorvia molt més cap als aqüífers. El reg amb aigües tèrboles sempre ha sigut gratuit a tot arreu, perquè ajuda a prevenir inundacions.. però és cert que hi ha hagut una obsessió en violar els drets naturals.. com les fonts naturals.. totes canalitzades  o els torrents, tots urbanitzats. El cas és que tot plegat esdevé insostenible, la única sortida és la protecció rural i natural, i per tal de fer econòmicament rentable la agricultura , hauria de ser posible el reg gratuit, sinó no surt a compte. La finalitat ha de ser la recuperació del camp i de la naturalesa, així com l'autoabastiment d'aliments de la pròpia illa. El patrimoni ajuda molt en aquest aspecte ja que són les restes de quan es convivia en equilibri amb l'entorn.

Bufff, això suposaria un canvi de model econòmic radical, ja que aquí vivim purament del turisme i tenim el camp abandonat.