M´acaba de cridar la seva filla, no vos puc donar gaire mes informacio, que avui es el funeral a les 7.30 a Arta.
Tans sols vos puc dir que darrerament el seu estat havia empitjorat
Repasant, nos se ni com vaig poder escriure aixo, a les 9,21 minuts vaig rebre la cridada de la seva filla caminat per les Ramblas i estaba baix un impacte que no sabia ni on estaba.
I lo curios que a les 8,15 havia rebut un waschapp d´en Toni Esteva que m´informaba que per Artá deian que en Joan era mort i si jo li podia confirmar la noticia, i a les 8,31 un altre d´en Granotet tambe per veure si sabia res, pero justament no vaig obrir el mobil fins a les 9 per el carrer i no vaig donar-me dels misatges..
També dir que el empitjorament va ser el diumenge capvespre i l´ingresaran a Son Espases, i en principi es va recuperar pero despres va tenir una embolia ( o ictus ) que no era operable i va ser el final, que darrerament tant el pancreas i ronyo transplantats li fallaban molt i cada 15 días tenia que anar a Barcelona ferse probas. El darrer día que vaig xerrar amb ell va ser dijous i com ja no m´agradaba lo de la quimio li vaig dir que pujaria a verlo i ma va dir que no, que esperas uns días que sa recuperaria i estaria mes presentable.
Com va començar la nostra amistat ?
Be record, supos que a Catmeteo, que un dia va comparexia un Joan Butler d´Arta i va dir que partia de viatge per el Caribe i que en tornar seria un forero, pero mai mes es va sebre fins el cap d´un any que va tonar apareixer, pero un dia vaig trobar un privat del foro, era ell i ma deia que eran es dos mes majors de foro i que si volia podiam ser amics, i xerrant va resultar que tenia un amic a la preso ( condena domes d´un any) i que ell el visitaba i li donaba doblers i com jo faig feina al jutjat de vigilancia penitencia, i ell li volia donar uns llibres i no li deixaban pasar jo ma vaig oferira i com puc anar per tota la preso, jo li vaig pasar el llibres, i aixi va ser com mos varem coneixa personament. Despres ell va organizar una paella perque les dues familias es coneguesin
A vegadas no ha estat una relació facil, ha estat apunt de romperse un grapat de vegadas perque xocabam amb segons quins temas, jo li donaba molta canya, i ell a mi, pero sempre despres mos donabam una altre opotunitat de seguir endavant, pero ha estat s´amic que mai havia tengut, que li podia contar tot, les mevas penas, les mevas alegrias, i sabia que ell seria una tomba ( be aquesta paraula ara sona malament) i lo mateix ell, m ha contaba lo que no s´atrevia amb altres amics.
Els darrers anys de la seva vida no han estat gens facils, encara que ell davant noltros heu disimulaba, tant per la salut com per altres circunstancias mes privadas i que no vull entrar directament a contarlas, i aqui es on ara jo ma sent mes dolorit, perque pentura no sempre vaig estar tant davora ell com necesitaba, segurament culpa del waschapp que sustituian les llargas cridades telefonicas
Fa uns mesos vent que la seva salut era cada vegadas mes dolenta, i segurament perque el meu inconcient ja ensumaba alguna cosa, vaig decidir que tenia que estar de nou molt damunt ell, pero els aconteixaments han corregut masa aviat
Com a curiositat del foro, record que no havia manera de que entengues que quan un surt del foro el seu nom encara es veu uns 10 minuts, i quan ma veia a vegadas resultaba que jo ja no estaba al foro i m´enviaba un privat i com jo no li contetaba ma deia que l´ignoraba
Per acabar, ahir li vaig enviar al seu wachapp el meu épilogo de la nostra amistat i que pentura dema penjare per aqui
