En uetam ha explicat prou bé això del gradient, però hi faré la meva aportació.

Quan ens referim a gradient adiabàtic parlam del canvi que pateix una bombolla d'aire durant un desplaçament vertical (ja sigui ascendent o descendent) pel simple fet de que canvia la pressió que l'envolta.
En aquest cas, ens referim a un gradient d'1ºC/100m, que és el gradient adiabàtic de l'aire sec (major que el de l'aire humit, i és el que s'emplea per distingir entre gradients adiabàtics i superadiabàtics).

Seguint aquesta regla d'1ºC/100m, habitualment s'estableix una relació entre la temperatura que es té a 850hPa i la temperatura en superfície. De tal manera que amb una alçada geopotencial de 1500m, la temperatura màxima en superfície podria arribar a ser fins a 15ºC per sobre la temperatura a 850. Aquesta regla l'aplicam bastant tots nosaltres crec, i sabem que una iso +20 sol donar temperatures màximes de fins a +35ºC o semblants, i que per arribar a +40ºC necessitam una iso +25ºC.

Aquests dies aquesta relació no s'ha cumplit, i el gradient ha estat molt més marcat. És a dir, la diferència entre la temperatura a 850hPa i la temperatura en superfície ha estat uns 17/18ºC superior (més dels 15ºC teòrics, i és quan parlam de gradient superadiabàtic)

Quin és el problema? Que si el gradient tèrmic real de l'atmosfera és superior al gradient adiabàtic sec (el que ha passat aquests dies) apareix la inestabilitat i les corrents convectives que es donen haurien de forçar al reestabliment del gradient adiabàtic. (No té perque arribar-se a donar situació de tempesta).
(NOTA Pels qui tenen certes nocions de lectura de radiosondatges, aquestes situacions forcen el perfil real a estar a la dreta del perfil teòric. És a dir, ens apareix SBCAPE)

Però clar, aquests mecanismes generals no sempre funcionen a l'instant, ni sempre es donen les condicions per a què això funcioni així de bé.

Per exemple, amb un ventet suau d'est o nord-est, és habitual que a Palma les temperatures assoleixin el gradient superadiabàtic. Per què? Doncs perquè un vent suau a l'estiu permet que l'aire es segueixi escalfant al temps que evita la mescla entre distintes alçades (és a dir, inhibeix la convecció, que actuaria com a element estabilitzador). 
A més, pensau que a nivell radiatiu, aquesta entrada càlida ha vengut sense pols. Es a dir, la radiació solar que ha arribat a superfície ha estat la màxima possible. A més, s'ha trobat amb una Mallorca ben eixuta (vaja, que la radiació que arriba a la superfície només es dedica a escalfar, no a forçar evapotranspiració, perque no hi ha d'on estirar). Per afegitó, la mar és brouet en aquesta època, el que fa que l'embat entri un poc més tard, i afavoreix un comportament més proper al "continental".