Fa un temps vaig fer una reflexió en aquest mateix fòrum i ara en faig una altra dirigida a molts dels usuaris d'aquest fòrum de meteorologia:

Aquesta reflexió va dirigida als usuaris d'aquest fòrum que amau la meteorologia, que vos apasiona i que forma part important de les vostres vides. Aquesta reflexió va dirigida a aquells que quan hi ha una situació interessant a pocs dies, perdeu hores de son veient mapes, se vos posa un cuquet a l'estomac i començau a fer plans per intentar sortir a caçar fenòmens meteorològics. Va per aquells que quan hi ha una situació interessant tirau de radar, de meteosat, de meteoclimatic, d'estacions online,...

Es increible que tinguem estacions online arreu de les Illes que ens permeten fer un seguiment molt més acurat de les situacions meteorològiques. Això és possible gràcies a l'altruïsme de molts d'afeccionats que, de forma desinteresada, compren una estació meteorològica de la seva butxaca i ofereixen les dades a tothom per internet.
I supós que tots estau d'acord que estaria bé tenir més estacions online, ja que així podríem tenir dades de llocs clau de les Illes?. El que donaríem per tenir una estació online dalt del Puig Major (sigui utopia o no), dalt de Montetoro, dalt de Sa Talaia d'Eivissa, o d'altres racons claus climatològicament de les illes.


D'altra banda, no vos fa enveja veure com associacions d'afeccionats i d'observadors meteorològics de Catalunya tenen centenars de socis i organitzen multitud d'activiats diverses relacionades amb la meteorologia?. I sense entrar amb la brillant tasca que fa l'associació canaria de meteorologia (ACANMET).

I vos recordau quan havíeu de viure la meteo tots sols, com a gent "boja" sense poder compartir la vostra afecció amb altres persones?. Qué haguessiu donat per poder haver acudit a una associació balear d'afeccionats a la meteorologia on trobar gent amb les vostres mateixes inquietuds i que s'encarregàs de treballar per la meteorologia i climatologia de les nostres Illes i per defensar l'interés dels afeccionats i observadors.

Idó, des de fa un parells d'anys la Societat d'Observadors Meteorològics de les Illes Balears (SOMIB) vol convertir-se en un referent pels afeccionats i els observadors de les Illes.

La SOMIB, tot i que encara està madurant com a associació, s'està encarregant d'instal·lar estacions meteorològiques online en llocs clau de les Illes (com per exemple la del Castell d'Alaró), s'encarrega d'assessorar a moltes persones per una correcta recollida de dades, defensa els interesos dels afeccionats i observadors davant institucions com AEMET, intenta millorar la difusió i el coneixement de la meteorologia dins la societat, etc.

I el que me costa d'entendre és que molts dels usuaris d'aquest foro, els que vos sentiu indentificats amb un dels paràgrafs inicials de la meva reflexió no formeu part de la SOMIB ni col·laboreu amb ella.
Ja sé que el caracter illenc és una mica passiu, d'alló de " sí jo estic amb tú i te recolz però a jo simplement m'agrada observar sense participar ni implicar-me"; només basta anar a l'estadi de Son Moix una temporada per veure com som, al manco els mallorquins.

El que vull dir és que si realment ens interessa la meteo ens hem d'implicar d'una o d'altre forma. Tots hi podem aportar alguna cosa.  I la SOMIB, per ser realment gran, necessita la vostra ajuda i la vostra col·laboració. Ho dit moltes vegades: la SOMIB la fan els seus socis i la SOMIB serà el que voltros voldreu!


Bé, aquesta és la reflexió que fa dins el meu cap i que m'he decidit a exposar novament en veu alta.

I aquesta reflexió la signo personalment i no en representació dels meus companys de la Junta directiva de la SOMIB, tot i que estic segur que la majoria d'ells estaríem d'acord amb les meves reflexions.


Com a bon mallorquí, seguiré esperant que tard o d'hora reaccioneu!

Enrique Rodríguez

Crec que és interessant obrir aquest topic per comentar unes quantes coses sobre la cota de neu i seu càlcul. Esper que s'obri un debat interessant al respecte i ens ajudi a aprendre a tots.


En primer lloc crec que s'hauria d'aclarir què és la cota de neu.

Durant molts d'anys he pensat que la cota de neu és la altitud a la qual pot precipitar en forma de neu i crec que molt de noltros xerram de cotes de neu en aquest sentit.

No obstant, AEMET, quan xerra de cotes de neu a les seves prediccions ho fa considerant que la cota de neu és l'altitud a la qual la qual cualla la neu, per la qual fa falta una T més baixa que només per veure caure els flocs de neu.

Calcular la cota exacta de neu no és un procediment fàcil.
I consider també que això que la neu cualli depén de molts de factors: si hi ha plogut abans, la intensitat de la precipitació, la humitat, etc, i sincerament no sé com els professionals poden tenir en compte aquests paràmetres.

Existeixen pàgines amb petits algoritmes que te permeten calcular la cota de neu tenint en compte la T a 850 Pa, el geopotencial a 850hPa i la T a 500 hPa. Aquí en teniu una:  http://meteosat.com/nieve/   (personalment crec que les cotes que marca són una mica més baixes del que acaba passant en realitat)

També existeixen taules: http://foro.tiempo.com/cota-de-nieve-t96770.0.html  (aquí teniu la taula i un interessant debat sobre el càlcul de la cota de neu)


Jo utilitzo el següent sistema per calcula la cota de precipitació en forma de neu (que no la cota a la que cualla):

- Mirar la T a 850 hPa i el geopotencial a 850hPa
-La T a 500 hPa
- Considerar que la T disminueix 0,7ºC cada 100m.


Per exemple: suposem que dimecres que ve la T a 850hpa sigui de -2,5ºC i que els 850 hPa es trobin a 1350m
Suposem també que a 500 Hpa ens entrin -30ºC.
Considerem que la T necessaria per veure nevar és d'uns 2ºC (pot nevar a T superiors però jo consider els 2ºC com un límit fiable).

Inicilament mir, sense desplomes, on estaran més o manco els 2ºC: si a 1350m hi ha -2,5ºC i la T augmenta 0,7ºC per cada 100m que baixa la precipitació, ens trobarem que 650m més abaix dels 1350m la T serà  4,55ºC superior, és a dir, d'uns 2ºC:

a 1350m la T serà de -2,5ºC

650m més avall:   650/100= 6,5      6,5x0,7= 4,55ºC més alta, és a dir, -2,5+4,55= 2,05ºC

Per tant, la cota de precipitació en forma de neu estarà als 1350m-650m= 600m

Aquesta seria la cota sense considerar precipitació en condicions, ja que si es produeix una bona precipitació l'aire fred a 500 hPa es precipita cap avall i permet a la neu baixar per davall d'aquests 600m. Jo normalment consider que si tenim -25ºC a 500hPa baix la cota 100m, si tenim -30ºC la baix 200m i si tenim -35ºC a 500hPa le baix 300m.

Per tant, en el cas anterior on consideram una T a 500 hPa de 30ºC i havíem calculat la cota a 600m, la cota en cas de precipitacions moderades podria arribar als 600m-200m= 400m

I si cau en forma de neu granulada encara més avall ja que pot caure a T de 4-5ºC!.

Bé, aquest és el meu métode que no té perquè ser exacte però que he vist que me funciona bastant bé.

 

Venga idó. Obrim llista dels assistents al meteosopar de dissabte 27 d'octubre.

Lloc: Pizzeria Es Molí (Montuiri)    http://www.pizzeriaesmoli.com
Hora: 21:15h


ASSISTENTS CONFIRMATS:

Quiquetor
Zuco
Grenotet
Toliko
Keleta
Toni Esteva
Uetam
Metar
elea
Twin
Miquel-br
Vallca
Lenticular
fractal

Pendents de confirmació definitiva:
Xalocada

Fa uns dies es va obrir un petit debat  ja que l'estació de Vilafranca-parc (situada a 1,5m i a una altitud d'uns 90m) va donar una màxima de 39ºC mentre la Davis de ca meva (part alta del poble i situada a uns 10m d'altura sobre el carrer i a una altitud d'uns 136m) va donar una màxima de 35,8ºC.

En neulos suggerí la possibilitat que les garites Davis a 1,5m separades del pluviòmetre se sobreescalfassin més del normal, ja que sense la protecció del pluviòmetre el Sol incideix de forma més directe i això podria provocar un sobreescalfament del sensor, donant màximes més alta.
Per tal de descartar aquesta possibilitat, entre el 21 i 25 d'agost es va situar una Davis completa (gareta+pluviòmetre) a 1,5m a Vilafranca-parc, just davora el sensor que ja existeix allà. Es varen situar en el mateix màstil,a la mateix altura.

Els resultats de temperatures màx i mín obtingudes varen ser: (anomenarem D1 al sensor Davis originalment instal·lat, i que no presenta el pluviòmetre damunt, i anomenarem D2 a la Davis de prova que es va situar, amb la disposició de fàbrica, és a dir, amb el pluviòmetre damunt la gareta del termohigròmetre)
        
dia 21: TMàxD1= 38,2   TMàxD2= 38,2
dia 22: TMàxD1= 39,1   TMàxD2= 39,1     TmínD1= 18,6    TmínD2= 19,1
dia 23: TMàxD1= 39,2   TMàxD2= 38,9     TMínD1=  19      TmínD2= 19,4
dia 24: TMàxD1= 34,1   TMàxD2= 34,2     TMínD1= 20,3    TmínD2= 20,6
dia 25:                                               TMínD1= 19,6    TmínD2= 19,9

Com es pot observar, no existeixen diferències importants entre les màximes d'ambdues estacions, la qual cosa descarta que les DAvis situades a 1,5m sense el pluviòmetre se sobreescalfin més que les Davis situades a 1,5m amb el pluviòmetre (tal i com venen de fàbrica). En referència a les Tmín sí que observa una tendencia a marcar unes mínimes lleugerament inferiors que amb la protecció del pluviòmetre.


Per tant, podem dir que les estacions Davis instal·lades a 1,5m i marquen temperatures similars duguin o no el pluviòmetre. Sí que sembla existir una petita tendencia a marcar mínimes una mica inferiors, tot i que en condicions de presència de vent (que va ser quasi inexistent les nits de les proves) és esperable que depareguin.

A continuació faré una reflexió que surt del meu cap, d'el cap de n'Enrique Rodríguez Parrona, i que surt en qualitat de gran afeccionat a la meteo i de vicepresident de la SOMIB. No ho he consultat amb la resta de Junta Directiva, motiu pel qual vull deixar clar que les línies que a continuació escriuré són fruit exclusivament de la meva persona, sense implicar a la resta de membres de la Junta Directiva.

Perdonau, però m’ha quedat un poquet llarga...

“Fa molt de temps, des de petit, vaig descobrir que me sentia enormement atret pels fenòmens de la naturalesa. M’encantava quan plovia, i me quedava estorat darrera els vidres contemplant aquella pluja que anava fent córrer l’aigua pels carrers; i me quedava encantat de veure com les gotes formaven aquelles circumferències concètriques quan queien en els bessiots. I de tant en tant, aquesta pluja venia acompanyada de tempesta i m’entusiasmava veure l’espectacularitat dels llamps i sentir la remor dels trons, amb aquell so que sembla que vengui de tot arreu. I la negror dels niguls?. Quina gran bellesa hi havia darrera aquells cúmuls, amb la base ben negre, dels quals es despenjava una cortina de precipitació que semblava anar engullint el paissatge, que anava desapreixent poc a poc així com la tempesta avençava.
I un dia vaig veure el meu primer floc de neu  i a partir d’aquell moment la neu es va convertir en una obsessió per mi.

I en aquells temps que no existia internet, quantes vegades grabava en video les informacions del temps, especialment davant d’un possible episodi de pluges intenses o de nevades a cotes baixes, i després me passava una i una altra vegada els mapes i les prediccions per intentar extreure informació més enllà de la que ens donava el presentador!. A ca meva es començaven a preocupar per aquest comportament tan estrany, però s’hagueren d’acostumar que això era la meva normalitat.

Jo no podia entendre com l’altre gent no prestava atenció a aquests fenòmens. Com és possible?; si és una de les coses més meravelloses de la vida?. Ho comentava amb els amics i aquest demostraven més aviat una certa indifirència i una certa resignació davant “les locures d’en Quique i el temps”.

L’afició a la meteo era increible i meravellosa però me sentia sol. El que hagués donat per poder compartir la meva afecció amb altres afeccionats o “frikis” de la meteo.

Afortunadament, avui en dia les noves tecnologies han fet que això sigui possible. Tenim internet; hi ha fòrums, xarxes socials, estacions automàtiques amb dades online, etc; se poden fer seguiments apassionants de situacions meteorològiques, se pot aprendre molt dels altres afeccionats i, sobretot, pots compartir emocions, contar experiències i no sentir-te un “bitxo raro”.

I fa un parell d’anys es dóna una passa més a l’hora de reunir als afeccionats i arribam ja al que mai hagués imaginat: es contitueix la Societat d’Observadors Meteorològics de les Illes Balears (SOMIB). Si fa 20 anys me diuen que podria tenir accés a una associació d’afeccionats a la meteororologia a les Illes hagués pegat bots d’alegria.

Idó ara la tenim i tenc la sort de formar part de la seva junta directiva. Tenc tanta il·lusió i tantes ganes de fer coses que de vegades no som conscient que no tots els afeccionats tenen la mateixa il·lusió i les mateixes ganes de fer coses per la meteo de les Illes. A una associació són els seus socis els que li donen força i capacitat per tirar endavant projectes. Quant major és el nombre de socis més força té aquella associació i major capacitat econòmica i social per posar en marxa projectes. I perdonau, però jo crec que a les Illes hi ha grans afeccionats a la meteo i gent amb ganes de fer moltes coses. És per això que no me quadra gens que costi tant aconseguir sumar socis a la SOMIB. És més, en aquest foro he pogut veure que hi ha grans afeccionats però després, tot i les facilitats que se dóna per fer-se soci, hi ha molta gent que decideix no formar part de la SOMIB.

 No puc entendre realment els motius:
-Tal vegada motius econòmics?; podria ser, però crec que 15 ó 25 euros anuals estan a l’abast de la majoria dels habitants de les Illes.

-Falta de confiança en la tasca de la SOMIB?; podria ser, però vos puc dir que la SOMIB està fent feina pels afeccionats i  per la meteorologia de les Illes. Això sí, se fa feina en la mesura del possible, ja que ningú cobra per ocupar el seu càrrec i tots els membres de la Junta tenen la seva feina i la seva vida familiar. D’altra banda, com s’ha comentat abans, per tirar endavant determinats projectes fa falta un cert recolçament econòmic i de moment la SOMIB només obté un cert finançament econòmic a través de les quotes dels seus socis. Un dels objectius de la SOMIB és la d’anar instal·lant estacions automàtiques a diferents llocs claus de les Illes i, en especial, aconseguir una estació automàtica online dalt del Puig Major. Però, com he dit, per assolir aquests objectius necessitam del recolçament dels nostres socis.

- Deixadesa?; també podria ser aquest el motiu, però crec que s’ha recordat el tema de la captació de socis en diferents ocasions, suficients per no oblidar-se.

- No voler formar de la SOMIB ja que simplement som un afeccionat però no m’interesa anar més enllà i no vull saber res d’associacions. Bé, supós que aquest és un motiu bastant respectable.


Bé, ja acab la meva reflexió.  No vull generar cap problema en ningú. Només volia fer en públic una reflexió que tenc dins el meu cap des de fa ja un cert temps.

Sigui com sigui, la gent que participa en aquest forum és de 10 i estic content de gaudir dels vostres comentaria i d’aprendre de voltros cada dia.

Si volem que la SOMIB vagi creixent necessitam del suport i de la col·laboració de la majoria de voltros.

Atentament,


QUIQUE

Donat que ara he tengut problemes amb el sensor Termohigròmetre de la meva Davis i donat que som molts els que tenim aquest tipus de Davis, amb en Xalocada varem pensar que podria ser interessant comprar una Davis entre uns quants i utilitzar els seus sensors temporalment quan algun dels nostres falli. El protocol seria el següent:

- Es compra una Davis entre uns quants interessats (Davis comunitaria).
-Imaginem que a jo se m'espenya el sensor de T i Humintat.
- Jo demanaria un sensor nou i el pagaria, però mentre m'arriba podria utilitzar el sensor de la Davis Comunitaria.
- Una vegada rebut el meu nou sensor, l'instal i torn el sensor de la Davis comunitària.


Que vos pareix la idea?. En principi, podríem comprar la Davis sense el datalogger, de tal manera que el seu preu seria d'uns 350 euros + el que mos clavi correus per taxes aduaneres (calcul uns 40 euros).

Per tant, ens costaria uns 390euros (posem 400euros).

Si som 10 interesats en poder utilitzar sensors d'aquesta Davis, posaríem 40 euros cadascun. Només els que possassin doblers per comprar la Davis podíen optar a utilitzar els seus components.

Si vos pareix bé, podrieu dir els que estau interessats en possar uns 40 euros (serà menys doblers quants més siguem).

De moment, interessats:

1.- QUIQUE

Entre los moltes converses que es varen donar ahir al sopar de tardor dels "meteofrikis", un dels temes que ens va atreure més va ser el de la possibilitat d'instal·lar una Davis dalt del Puig de Cura, on na Keleta va insistir diverses vegades en el seu interés i la resta varem compartir-ho.

Per tant, varem decidir que iniciaríem les diverses passes a donar per tal d'instal·lar una estació allà dalt (530-540msnm):
1. Verificar la disponibilitat d'internet allà dalt i d'un ordinador.
2. Xerrar amb el batle d'ALgaida per tal de fer les gestions necessàries i demanar els permisos pertinents per situar l'estació en la zona del monestir de Cura-Hospederia.
3. Concretar qui fa l'aportació econòmica per la compra (se podria intentar que l'ajuntament d'Algaida o algun patrocinador subvencioni una part).
4.- Cercar un lloc aadequat per situar l'estació


Jo he estat avui dinant allà adalt i puc confirmar que n'hi ha més de 3 xarxes inalàmbriques diferents i obertes. Per tant, internet no és cap problema.

També tenc vist un bon lloc on situar la Davis, just en el punt més alt de l'edifici del Bar-Hospederia.

A l'hora de xerrar amb el batle propós anar en nom de la SOMIB i dir que volem instal·lar una estació allà dalt perquè és un lloc privilegiat i que aportaria unes dades molt importants pel coneixement dels fenòmens meteorològics de Mallorca. Podríem contactar també amb en PEre CApellà BArceló (l'amo de l'estació d'ALgaida) per tal de veure si ens pot ajudar en les gestions.

I per aconseguir patrocini se pot proposar incloure les dades de l'estació e Cura a la pàgina onsurten les dades d'Algaida on podeu veure que hi ha publicitat( http://www.tempsalgaida.info/) i tal vegada li interessi la publicitat a l'empresa que dur el BAr-Restaurant d'allà dalt (Hospederia BAlear SL).

PEr tant, crec que podem posar el tema en marxa i s'accepten propostes, consells i ajuda.