A llarg termini, tant ECMWF com GFS juguen a situar un A molt potent a Escandinàvia.
No se si sabeu que ECMWF, igual que GFS, té dos productes. Un de determinista (el que podem consultar a través de la web), i un de probabilista, construit a partir de 50+1+1 execucions distintes del model, i que podriem dir que és el model global estrella (no consultable públicament).
De totes maneres, a Wetterzentrale es pot consultar un producte de s'ECMWF que s'anomena
500hPa Ensmittel und Standardabw. És a dir, és un mapa en el que hi apareix tant la mitjana dels 50+1+1 models (ENSmittel) i la desviació estàndard (mesura estadística de dispersió respecte la mitjana). És a dir, el segon paràmetre, ens dóna una idea de si els 50+1+1 models van en una línea semblant, o existeix entre ells una elevada disparitat.
Per què vos cont això? En primer lloc perque me feia ganes, i en segona, perquè crec que és un producte interessant a l'hora de dur a terme prediccions a llarg termini. Almanco per aquells que no tenim accés a res més.
En aquest cas, ECMWF determinista preveu això per a un horitzó de 240h
Però de s'EPS (es probabilista) ensenya el següent mapa, on la dispersió és brutal a gairebé tota la zona de predicció.
Per tant, els models s'han de seguir, perque no és segur ni molt manco l'evolució que mostren.
Per cert, si volguessim realitzar un seguiment exhaustiu d'aquesta predicció, el més aconsellable seria localitzar el moment crític, que el definiriem com aquell en què la desviació estàndard s'exagera respecte les sortides precedents. Després hauriem d'intentar analitzar la situació d'abans i després del moment crític, i veure el perquè de tot plegat.
Sortida rera sortida es tractaria d'analitzar el que passa amb el moment crític. Si segueix essent crític, si ha canviat radicalment la configuració posterior prevista...
Au, ja teniu feina