Hi ha algunes coses que me sorprenen una mica amb es models pes propers dies.
En primer lloc, i acudint en es mapes d'hemisferi nord lo enfora que tenim ses masses d'aire realment fredes. Sa siberiana ben concentradeta per devora Vladivostok,i s'Artica que està més esbiaxaida cap en es Pacífic que no a s'Atlàntic. Bé, després també hi ha sa canadenca i sa de Groenlàndia,, però d'aquestes dues no n'hem d'esperar res.
Amb aquesta situació de masses d'aire que ens pintin isotermes de -6º o -7º a 850hPa és tot un luxe. Si prèviament haguéssim tengut un joc d'anticiclons que se n'haguessin encuidat d'apropar una mica aquestes masses d'aires tornariem tenir una situació claríssima de neu a cota peixets de la mar, però bé, ses coses estan així.
En segon lloc, s'anticicló que marquen a sa zona d'Escandinàvia per d'aquí 96-120h trob que no li donen s'importància que podria assolir. Em referesc a què presenta una bimbolla càlida a 500hPa claríssima, amb circulació tancada tant a 500hPa com a 850hPa, però en canvi, es seu radi d'acció queda molt limitat, el que provoca que sa seva capacitat per arrossegar aire fred del nord cap Escandinàvia sigui molt limitada. Tan sols arriba a fer entrar de ple sa -10ºC. Si bé per noltros seria tot un èxit, per tractar-se d'aquelles latituds podem considerar que aquest anticicó és un "blandengue"
Es primer aspecte no el canviarem pas. Ses masses d'aire són on són, però no me vendria de nou veure alguna sortida que o bé reforci una mica més es joc que durà a terme aquest anticicló escandinau, o que directament l'eliminin.
En quant a coses que no m'agraden, no s'arriba a formar un passadís clar de N-S. S'anticicló de ses Açores sembla tenir una estimada princesa a protegir per damunt sa Peninsula, perquè hi ha algun mapa en què sa dorsal que hi llança és del tot inverossímil
Després de tota aquesta dosi que vos pot semblar de pessimisme he de dir que estam a ses portes del que segurament serà s'episodi fred de sa temporada. Ses baixes mediterrànies que s'aniran formant ens poden donar molt i molt de joc, i es acumulats de neu pes cims de sa Serra poden ser ben plantosos. A més, amb possibilitat que en alguns moments puntuals sa neu faci acte d'aparició a cotes mitjanes o baixes.
Dintre de s'àmbit de sa Serra de Tramuntana, on sa cota sempre baixa més que a sa resta de s'Illa, hi ha moments en què s'intueixen cotes de 200 a 300m (que precipiti o no ja és una altra cosa).
