MeteoIllesBalears
Meteorologia => Meteorologia i Climatologia => Missatge iniciat per: metar en De Gener 13, 2011, 00:02:31 a. m.
-
cercant per la xarxa podem trobar alguns documents de fets poc coneguts o que haguem oblidat.
Tots coneixem bastant be el episodi de 1956 o de 1985, n'hi va haver mes:
Nevada el 4 de gener de 1929
La vanguardia publicava el 5 de gener:
Esta mañana la ciudad ha aparecido completamente
nevada. Las nevadas haa sido generales en todo Mallorca, presentando los campos y montañas hermosísimo aspecto. Se
siente frío intenso.
Sobre menorca, el mateix dia publiquen:
—Durante la madrugada última ha caído una nevada, ofreciendo esta mañana la ciudad
y las alturas cercanas, un aspecto pintoresco, poco frecuento en esta isla. Reina
intenso frío.—
La Vanguardia 25 d'octubre de 1951
Nieva hasta en Mallorca
Palma de Mallorca, 24. — En la cordillera
norte cíe la isla ha caído nieve
durante la pasuda noche. También han
caído intermitentes chubascos en distintas
zonas de la isla. La temperatura
ha bajado sensiblemente, Hace muchísimos
años que, no se había registrado una
nevada en ningún punto de Mallorca durante
el mes de octubre. — Cifra.
13 de desembre de 1967:
Carreteras cortadas por lo nieve
en Mallorca
Palma de Mallorca, 12. — Cuatro carreteras
de Mallorca han quedado cortadas
a consecuencia de la intensa nevada
que ha caído sobre la zona montañosa
de la isla.
Estos cortes se han producido en los
collados altos de las carreteras de Palma
a Sóller, de Lluch a Son Torrella,
de Caimari a Lluch y de Alaro a Buñola.
La última nevada que obligó al cierre
de carreteras en Mallorca sucedió
hace once años.
La temperatura de Palma hoy es del
orden de los 6 a 8 grados, aunque a
mediodía luce intensamente el sol, con
tendencia a subir el termómetro.
También se espera que hoy mismo
quedaran restablecidas las comunicaciones.
-
Recull informatiu de la nevada que ens robaren els catalans.
La situació era la nostra, però sorprenentment aquí va fer una nevadeta del montón a cotes mitjanes, mentres que a Barcelona tenien pams de neu a nivell de la mar... l´1 de març de 1993...
Així estava es coll de Sóller
(http://fotos.subefotos.com/7777cb8b9c489dee1d32633326796caao.png)
-
Avui ha sortit un article al diari de mallorca que menciona un fet que desconeixia.
Es tracta de la historia del prat de sant jordi, que degut a la manca d'extraccions dels pous i les pluges dels darrers anys, esta tornant als nivells freatics de fa 150 anys, abans de ser dessecat.
be, em referesc a això:
http://www.diariodemallorca.es/palma/2011/03/13/prat-sant-jordi-intentos-desecacion/652927.html
Por este documento se percibe que durante la segunda mitad del siglo XVIII la situación de la zona había empeorado. Por ello, un grupo de propietarios, encabezados por el marqués de Campofranco, impulsaron, primero como iniciativa privada y luego involucrando al Ayuntamiento (de ahí el documento de 1770), un proyecto de desecación para poder sembrar trigo en la zona. Se hicieron estudios pero el proyecto quedó estancado, nunca mejor dicho. Tuvo que ser, cuarenta y cuatro años después, un fuerte y catastrófico cap de fibló que dejó a su paso varias víctimas e inundó todo el prado, el motivo por el que se reactivó el proyecto. Según el profesor Vicenç Rosselló, fue entonces cuando se empezó a desecar el Prat en varias etapas, empezando por la zona de Son Sunyer y Son Oms —cerca de Ses Fontanelles—, continuando por Son Oliver, Son Fullana o la canalización de s´Ullal de Son Mir (actual Can Puigserver), canal que se conoce como Es Siquió. Y finalmente, se actuó en la parte de Son Mosson, Son Llebre y Son Banya. Estas obras, insuficientes, se realizaron entre 1815 hasta, más o menos, 1830.
Aixi doncs, el 1814 hi va haver un gravissim cap de fibló al prat de sant jordi. Es deguè parèixer al del 4 d'octubre o va ser mes fort.
-
És interessantíssim això ::)
-
Al anuari del INM de 1991 surten dades del segle XX de precipitacions màximes en un dia al estat espanyol per anys, i hi han alguns valors sorprenents:
25/12/1931 200mm cap salines (far)
29/09/1940 460mm escorca gorg blau
17/04/1942 270mm bonyola alqueria d'avall
21/10/1959 239mm soller
22/10/1964 191mm valldemossa - son mas
29/03/1974 275mm escorca son torrella
06/11/1975 220mm arta ses pastores
18/10/1978 260mm escorca lluc
21/12/1979 304mm fornalutx binirrossi
27/12/1980 315mm soller biniaraix
esper que us agradin les dades
-
Avui ha sortit un article al diari de mallorca que menciona un fet que desconeixia.
Es tracta de la historia del prat de sant jordi, que degut a la manca d'extraccions dels pous i les pluges dels darrers anys, esta tornant als nivells freatics de fa 150 anys, abans de ser dessecat.
be, em referesc a això:
http://www.diariodemallorca.es/palma/2011/03/13/prat-sant-jordi-intentos-desecacion/652927.html
Por este documento se percibe que durante la segunda mitad del siglo XVIII la situación de la zona había empeorado. Por ello, un grupo de propietarios, encabezados por el marqués de Campofranco, impulsaron, primero como iniciativa privada y luego involucrando al Ayuntamiento (de ahí el documento de 1770), un proyecto de desecación para poder sembrar trigo en la zona. Se hicieron estudios pero el proyecto quedó estancado, nunca mejor dicho. Tuvo que ser, cuarenta y cuatro años después, un fuerte y catastrófico cap de fibló que dejó a su paso varias víctimas e inundó todo el prado, el motivo por el que se reactivó el proyecto. Según el profesor Vicenç Rosselló, fue entonces cuando se empezó a desecar el Prat en varias etapas, empezando por la zona de Son Sunyer y Son Oms —cerca de Ses Fontanelles—, continuando por Son Oliver, Son Fullana o la canalización de s´Ullal de Son Mir (actual Can Puigserver), canal que se conoce como Es Siquió. Y finalmente, se actuó en la parte de Son Mosson, Son Llebre y Son Banya. Estas obras, insuficientes, se realizaron entre 1815 hasta, más o menos, 1830.
Aixi doncs, el 1814 hi va haver un gravissim cap de fibló al prat de sant jordi. Es deguè parèixer al del 4 d'octubre o va ser mes fort.
En relació a aquest tema he trobat un interessantissim article, que entre altres coses, comenta que cap al segle XII hi havia una cala navegable que arribaria fins devers sant jordi i la carretera de manacor.
http://publicacions.iec.cat/repository/pdf/00000071/00000051.pdf
-
Aquesta aportació és interessantíssima. :)
L'autor certament lliga el fondejament de les naus catalano-pisanes (res a veure amb la posterior conquesta catalana, això eren figues d'un altre paner) i el dessacament. Però si realment fondejaren passada l'actual autopista o ja prop de St. Jordi, hi ha molts altres autors que pensen que els torrents han fet molta feina i que la deposició de material reblit ha estat enorme i que quan començà el dessecament, la cala o aiguamoll estava ja reblit en part pels sediments del Torrent Gros.
Podria ser un bon terreny per a l'estudi :)
-
He trobat una petita referència a sa sequera i posterior torrentada de 1913-1914 a Artà. Ho pos perquè també fa referència directe a nen "Perejal":
Primer explica la sequera:
"L'any agrícola 1913-1914, a penes si segaren. Vingué la tardor de l'any tretze i ni una gota... Passà el setembre. Passà l'octubre. Passà el novembre. Passà el desembre. I l'aigua, tancada a pany i clau. Ningúno sembrava.
Entre Nadal i Cap d'any, una saoneta de neu. I, fora de qualque brusca o cameta d'aranya dins el març, ja no va ploure pus."
Segueix explicant lo malament que ho passaven persones i animals. També explica que hi hagué un esplet d'oli com mai s'havia vist. Després segueix amb sa torrentada.
"Era 26 de maig de 1914. No havia plogut de veres feia més d'un any. Pel cel va aferrar-s'hi un betum espès de núvols. Sortí en Paretjal. L'atmosfera tingué un dels seus característics atacs epilèptics. Uns llamps esglaiosos i uns trons que rebotien com explosions de barrobins. Els turons fumejaven. El paisatgde d'Artà se revinclava de por. ¿Eren àngels i dimonis en horrísona batalla? El cel va rompre en plors. No a gotes, sinó a rois gruixats. I l'endemà, dia 27, encara mésfort. Els sementers s'embarrassaren. Les fonts revingueren. Esclataren les venes dels pous. Aviat els torrents anaren grossos i sortiren de ca-seva. I arregussaren les terres de veinat. Es Torrent des Revolts, es Torrent des Badei i es Torrent des Racó, inflats i tumultuosos, corrien cap a s'Estany de sa Torre, on conflueix el sistema venós i arterial de la nostra Comarca.
D'aquell diluvi que tombà figueres i feu morir tants d'ametlers, enguany, dins el maig, se'n complí el cinquantè aniversari"
(P. Rafel Ginard Bauçà. Bellpuig nº 50. juliol de 1964)
Supòs que voltros en teniu més informació. Jo vull suposar que sa torrentada no va ser per tant. A nes quinzenari Llevant no en surt cap referència ni a nes 5 ni a nes 10 anys des fets. Llàstima que se fundàs després de sa torrentada i no en pugui dir res!
Vagi bé,
pere de can corb
-
:-X A mi que no me miren :-X
Jo vaig néixer el 1961 ... ::)
---
Per tot el Llevant aquest "nigul-amb-nom" té fama de ser ben vitenc. La dita popular diu que "Quan surt en Perejal, fa joia" entenent el mot joia no en el sentit de plaer, si no de fer matx (en el cas dels meteofriquis ambdues accepcions són equivalents ;D )
-
Crec que no es tracta tant d'un cap de fibló, sino d'un fibló d'aigua. En el parlar de Mallorca fibló també pot significar una ploguda d'una intensitat fora mida. Per exemple, ara fa uns anys, quan cercava testimonis de la gran torrentada de Manacor el 1932, els informadors referien que a les muntanyes del sud de la vila hi havia caigut "un fibló d'aigua", que va arrossegar arbres i marges i va provocar la inundació.
Avui ha sortit un article al diari de mallorca que menciona un fet que desconeixia.
Es tracta de la historia del prat de sant jordi, que degut a la manca d'extraccions dels pous i les pluges dels darrers anys, esta tornant als nivells freatics de fa 150 anys, abans de ser dessecat.
be, em referesc a això:
http://www.diariodemallorca.es/palma/2011/03/13/prat-sant-jordi-intentos-desecacion/652927.html
Por este documento se percibe que durante la segunda mitad del siglo XVIII la situación de la zona había empeorado. Por ello, un grupo de propietarios, encabezados por el marqués de Campofranco, impulsaron, primero como iniciativa privada y luego involucrando al Ayuntamiento (de ahí el documento de 1770), un proyecto de desecación para poder sembrar trigo en la zona. Se hicieron estudios pero el proyecto quedó estancado, nunca mejor dicho. Tuvo que ser, cuarenta y cuatro años después, un fuerte y catastrófico cap de fibló que dejó a su paso varias víctimas e inundó todo el prado, el motivo por el que se reactivó el proyecto. Según el profesor Vicenç Rosselló, fue entonces cuando se empezó a desecar el Prat en varias etapas, empezando por la zona de Son Sunyer y Son Oms —cerca de Ses Fontanelles—, continuando por Son Oliver, Son Fullana o la canalización de s´Ullal de Son Mir (actual Can Puigserver), canal que se conoce como Es Siquió. Y finalmente, se actuó en la parte de Son Mosson, Son Llebre y Son Banya. Estas obras, insuficientes, se realizaron entre 1815 hasta, más o menos, 1830.
Aixi doncs, el 1814 hi va haver un gravissim cap de fibló al prat de sant jordi. Es deguè parèixer al del 4 d'octubre o va ser mes fort.
-
He trobat aquests videos sobre les greus inundacions del 1989. Jo no els havia vist mai i surt material inèdit i molt interessant.
Part 1
http://www.youtube.com/user/orestesperez#p/search/0/4HLoWP5vD7s
Part 2
http://www.youtube.com/user/orestesperez#p/search/1/J4J1mUJ_Kmw
Part 3
http://www.youtube.com/user/orestesperez#p/search/2/MceHg2bV8YU
Cal dir que tot el canal de youtube d'aquest usuari es força interessant amb molts videos de molt valor etnològic.
Al tercer video, minut 1:40 surt es figueral de son xorc, zona zero de la tragedia i on mos podem fer una idea de la magnitut de la revinguda
-
:o Ostres Metar, gràcies per penjar aquí aquesta joia. :o
És evident que aquesta torrentada és d'un ordre de magnitud bestial. Basta veure aquests vídeos. :-X
Un pic vaig anar al figueral de Son Xorc amb en Jordà. Vist in situ no sembla que per allà hi passi un torrent com l'entenem habitualment, la veritat...fins que te fixes be i veus que és una bèstia. Era cap al 1994 i encara eren ben visibles els embossos de la brutor de la revinguda en els arbres que a la vorera havien resistit l'empenta i escarrufava l'altura de l'aigua.
-
Bueno, avís que ara vé un “tostón”, segons se miri. Per jo és un show! ;D
Com tots sabeu, es GFS ha ampliat de forma dràstica els seus mapes d´arxiu. Si abans podiem mirar ses situacions des de 1948-1949, ara se´ns ofereix el poder consultar mapes des de 1870. Tot un xollo! I si li sumam es fet de que, fa pocs mesos, els diaris ABC i La Vanguardia han publicat de forma íntegra la seva hemeroteca… a cercar s´ha dit!
I com que aquest agost no tenim motivacions atmosfèriques... edò a investigar, i així ens entretenim més que mai. Durant setmanes he investigat per 50.000 fonts, per poder oferir un “petit” llistat de fenòmens atmosfèrics destacables de fa….
la tira d´anys. Principalment nevades, obviament.
Per començar ens trobam amb una nevada extraordinària. Any 1887, dia 10 de febrer. I així ho resa el recull de premsa: de lo grossa que va ser,van haver de fer rogatives anti-neu i tot! Es dia que tornin a fer això, renunciaré a sa meva religió…
(http://img696.imageshack.us/img696/3877/nevada1887premsa.png)
(http://www.wetterzentrale.de/pics/archive/ra/1887/Rrea00118870210.gif)
Passam al 1891. Arriba una mega ona de fred, ben parescuda al 1956, tot i que de més curta duració:
(http://www.wetterzentrale.de/pics/archive/ra/1891/Rrea00218910118.gif)
Per Meteored comenten que igual aquests mapes van un poc “sobrats” de fred, però malgament hi anéssin sobrats 6 o 7 graus, sa nevada no deixaria de ser impressionant. Degué nevar molt i molt a ses nostres Illes, tot i que no en tenc registres i fotos, donada s´antiguitat.
3 de gener de 1905. Una irrupció siberiana de llibre, que ens tornà a deixar congeladíssims.
És sa primera nevada que està documentada fotogràficament a Sóller, doncs es sap que la foto s´envià com a postal de felicitació nadalenca a finals d´aquell mateix any. Aquesta foto és el Convent de Sóller, fa 107 anys. El mapa del GFS abaix.
(http://img585.imageshack.us/img585/3543/1905v.png)
(http://www.wetterzentrale.de/pics/archive/ra/1905/Rrea00219050102.gif)
Els hiverns d´ara farà 100 anys (1911,1912,1913) van ser TERRIBLES. Circulació zonal, absència de nevades i poques precipitacions durant 3 anys seguits. Mirau aquest mapa des GFS de febrer de 1912: sa iso +15! I ens pareixien horribles els febrers de 1990 i 2007 amb sa +10!
(http://www.wetterzentrale.de/pics/archive/ra/1912/Rrea00219120225.gif)
Edò be, després d´aquests hiverns tan nefastos (que 100 anys enrere n´hi havia) arriba l´any 1914 i ala, compensació a lo bèstia: Nevà, sino fou fins baix, s hi atracà molt:
(http://www.wetterzentrale.de/pics/archive/ra/1914/Rrea00119140102.gif)
El dia 28 de desembre de 1917 nevaria fins abaix, novament.
(http://www.wetterzentrale.de/pics/archive/ra/1917/Rrea00119171228.gif)
(http://www.wetterzentrale.de/pics/archive/ra/1917/Rrea00219171228.gif)
Arribam al dia de Nadal de 1926. Neva (presumiblement fins abaix) el dia de Nadal, un fet que sols hauria succeït dues vegades el darrer segle, ja que la segona ocasió fou el 1962. No he inclós la de 1922 (ni 1951) perquè ja està publicat més amunt.
(http://www.wetterzentrale.de/pics/archive/ra/1926/Rrea00119261225.gif)
Any 1933. Aquesta nevada és la primera documentada en vídeo a la ciutat de Palma, caigué dia 17 de desembre i aferrà per tot, amb una altra siberiana “de llibre”.
(http://www.wetterzentrale.de/pics/archive/ra/1933/Rrea00119331217.gif)
El 23 de gener de 1934 ens trobam amb una situació que degué causar estralls a la Serra, en forma de diluvi. Si algú ho pot confirmar...
(http://www.wetterzentrale.de/pics/archive/ra/1934/Rrea00119340123.gif)
3 de febrer de 1934. Nevada intensa la que degué caure:
(http://www.wetterzentrale.de/pics/archive/ra/1934/Rrea00119340203.gif)
1935 va tenir unes setmanes molt mogudetes, no tant com 21 anys després, però tela:
Dia 23 de gener va caure una nevadassa a cotes mitjanes, però dia 29 de gener encara nevà més avall. A Palma no aferrà (tot i aixi van arribar a -2ºC) però si que ho va fer a sa part forana:
(http://img11.imageshack.us/img11/340/premsa193531gener.png)
Abans d´entrar al parèntesi de la Guerra Civil, la darrera referència d´una nevada a Mallorca que tenim és la del 27 de febrer de 1936, que degué caure en cotes altes:
(http://img15.imageshack.us/img15/8365/27febrer1936.png)
Ja als anys 40, ens trobam que el 19 de febrer de 1944 va venir una altra siberiana que, segons la premsa consultada, deixà lluvias muy copiosas en Palma, però vegent s´isobàric crec que la cota de neu devia estar ben apropet de la mar.
(http://www.wetterzentrale.de/pics/archive/ra/1944/Rrea00119440219.gif)
Entre el 18 i el 19 de desembre de 1948, el paquetot de neu a les muntanyes degué ser escandalós, amb una neu que diuen cubrió las montañas de Lluc, tot i que segurament la cota pujaria un poc, vegent els mapes. Me recorda molt a sa des 15 de desembre de 2001.
(http://www.wetterzentrale.de/pics/archive/ra/1948/Rrea00119481220.gif)
I ja hem arribat a “los años 50”.
Mucha lluvia en Baleares, així avisava la Vanguardia en la seva edició del dia de St.Sebastià de l´any 50. I amb els mapes, és d´esperar un nou paquetorro de neu a ses cotes altes de sa serra.
(http://www.wetterzentrale.de/pics/archive/ra/1950/Rrea00119500119.gif)
(http://www.wetterzentrale.de/pics/archive/ra/1950/Rrea00219500119.gif)
Però ses coses no son tan guapes. El desembre de 1950 va ser un estiu per complet. Isos càlides a rompre i gens de pluja. Per no xerrar dels miserables 3 litres que ens van caure per novembre de 1953, o els 0 litres que van sumar febrer i març de 1957 (vaja forma de celebrar es primer aniversari…)
I ses irregularitats tempestuoses no podien faltar. Dins Mallorca ja sabem com se les gasten, pots estar aferrat a un poble i tenir un temps ben diferent… però es que aquest pic ja ni dins el mateix poble!!! :
22/11/1951. 71 mm Port de Sóller, 0 mm Sóller
7/11/1952. 83 mm Sóller, 0 mm port de Sóller.
Tornam a ses nevades. Dia 23 de gener de 1952 va ploure en tot el dia, a Palma no es sobrepassaren els 8ºC i, a causa del temporal marítim, el subministre de carbó i electricitat a Mallorca es va veure alterat, a punt ens vam quedar de quedar-nos sense electricitat. I una nova enfarinada notable a cotes altes. (essent fidedignes als arxius de premsa).
(http://www.wetterzentrale.de/pics/archive/ra/1952/Rrea00119520123.gif)
I arribam als “prolegómenos” del 1956. I aquí m´aturaré perquè estic rebentat ;D
El 10 de març de 1955 van caure 10 litres a Palma. I si a Palma van ser 10 litres, tal i com venien els vents, això significaria que a la Serra els registres haurien estat molt abundants. Novament amb nevada general i generosa de 500 metres per amunt.
(http://www.wetterzentrale.de/pics/archive/ra/1955/Rrea00119550310.gif)
El 10 de gener de 1956 es produiria la darrera enfarinada (no massa cosa) abans de que arribés l´espectacle. El desembre de 1955 havia estat molt càlid.
Bueno, esper que això us hagui entretengut una bona estona. Els viatges que he fet a Lluc amb el pare Dean, el pare Barceló des Convent, sa font des Teix a nes Coll, els "fareros" del port de Sóller, etc. m´han permès ampliar un poquet més els arxius, i els volia compartir aquí. En aquesta ocasió respaldat pels arxius de premsa de l´època.
-
Només em puc treure el capell davant aquesta meravella de recull!
Mil gràcies i rebenvingut!! :)
-
Només em puc treure el capell davant aquesta meravella de recull!
Mil gràcies i rebenvingut!! :)
+1 :o
-
Bona feina Albert!. Gràcies per compartir-la amb noltros! ;) :o :o :o :o
-
Bravo Albert!! :D
Quina feinada arreplegant dades!! :-X
-
És un autèntic plaer compartir-la amb voltros, i això és el que em motiva a seguir cercant. A veure si més envant puc aprofundir un poc més... moltes gràcies! ;)
-
Molt bon recull, Gregal :)
-
Vaja quina currada, Albert !!! :o Super interesant !! Ja sé que disfrutes, però gràcies per compartir-ho ;)
-
Gràcies per compartir tota aquesta informació gregal!!
-
Albert!!!! Me trec es capell per sa feinada que has fet. Moltissimes gràcies per haver-la compartit amb noltros
Jo he trobat un parell de fotos molt interessants.
Coneixeu es pla de sant Joan, a ciutadella?
(http://img607.imageshack.us/img607/641/aiguatplasantjoan.jpg)
Es la desembocadura del canal dets horts, però poques vegades ens enrecordam.
Uns cents de metres mes avall trobam aquesta imatge, crec que de principis dels vuitantes
(http://img683.imageshack.us/img683/6140/rissagaciutadella.jpg)
Salut
-
Molt bones Metar! No tens alguna font fiable per datar-les?
Us pos una foto, cutre, però foto. Es de sa nevada més important de Palma, entre les grandioses de 1956 i 1985, i per això igual ha quedat un poc eclipsada. Esteim a Gener de 1960. Es poden apreciar els teulats de les cases, ben blancs:
(http://img695.imageshack.us/img695/4177/23948793.png)
Per cert, sabeu en quina ocasió el diari Ultima Hora es va alegrar més que mai per una nevada?
Edò si, heu acertat: pel 1983 ;D "Hermosa y beneficiosa nevada", així resava sa portada. Un bon testimoni de lo p*** que se degué passar aquell any, amb ses escasses pluges ::)
-
Per cert, sabeu en quina ocasió el diari Ultima Hora es va alegrar més que mai per una nevada?
Edò si, heu acertat: pel 1983 ;D "Hermosa y beneficiosa nevada", així resava sa portada. Un bon testimoni de lo p*** que se degué passar aquell any, amb ses escasses pluges ::)
Je, je, quins records ;D Jo feia la mili a Portopí i per la finestra vam veure com una cosa blanca baixava de la Fita del Ram i s'anava acostant, aviat no es va veure Na Burguesa i de cop es posà a nevar (minuts abans feia sol)
Tots anàrem a les finestres a mirar i el Tinent de Navili que hi havia a l'oficina demanà: "¿Es que no habeis visto nunca nevar?"
La resposta unànime: "NO!" :D
-
Per cert, sabeu en quina ocasió el diari Ultima Hora es va alegrar més que mai per una nevada?
Edò si, heu acertat: pel 1983 ;D "Hermosa y beneficiosa nevada", així resava sa portada. Un bon testimoni de lo p*** que se degué passar aquell any, amb ses escasses pluges ::)
Je, je, quins records ;D Jo feia la mili a Portopí i per la finestra vam veure com una cosa blanca baixava de la Fita del Ram i s'anava acostant, aviat no es va veure Na Burguesa i de cop es posà a nevar (minuts abans feia sol)
Tots anàrem a les finestres a mirar i el Tinent de Navili que hi havia a l'oficina demanà: "¿Es que no habeis visto nunca nevar?"
La resposta unànime: "NO!" :D
A jo me va passar lo mateix, però a classe, dia 31 de gener del 2003. Totalment distret, mirant per sa finestra alucinat dels flocs tan grossos que caien, tot i que no aferraven. Se´n fotien de jo ;D Però punyetes, era sa primera vegada en sa meva vida que veia caure flocs en directe (l´any 1999 me va agafar dormint).
-
En Molineta de TV3 sempre presumeix "d´haver nascut 9 mesos després de sa nevada del 1962". Edò jo no seré menys que ell... 5 de març de 1988: Una bona nevada
(http://www.wetterzentrale.de/pics/archive/ra/1988/Rrea00119880306.gif)
(http://img233.imageshack.us/img233/8696/30949922.png)
(Foto gentilesa de´n Lluís Vallcaneras).
-
Bones fotos!!
La rissaga brutal de ciutadella que he posat va ser el dia del corpus de 1984. La següent de molt forta va ser tambe el dia del corpus de 2006
-
Bones fotos!!
La rissaga brutal de ciutadella que he posat va ser el dia del corpus de 1984. La següent de molt forta va ser tambe el dia del corpus de 2006
El 1984 el Corpus encara era festiu el dijous ? (Tres jueves hay en el año ...)
-
Anem a sofocar aquesta calor i meteoavorriment amb una situació de ses bones.
12 de desembre de 1967. Aquell hivern començà fortet, i sinós, mirau l´isobàric:
(http://www.wetterzentrale.de/pics/archive/ra/1967/Rrea00119671212.gif)
Què va passar? Edò una gregalada molt bèstia que va capolar literalment ses badies de Pollença i Alcúdia. Es temporal de vent va ser terrible, un vent molt fort que evità que les pluges fossin excessivament abundants: Van caure (irregularment) entre 20 i 80 litres a molts observatoris de Mallorca, dins o fora de la Serra, sense distinció.
I neu? va nevar? Veeees que si! I en abundància, a partir dels 300 metres solament, i es van tenir que tallar 5 carreteres de sa Serra, per acumulació de neu. En poder penjaré alguna foto.
(http://www.wetterzentrale.de/pics/archive/ra/1967/Rrea00219671212.gif)
;)
-
Cercant informació sobre nevades a Vilafranca he trobat una que no tenia controlada. Va nevar i agafar a Vilafranca el 14 de febrer de 1991.
(http://images.meteociel.fr/im/7950/NeuVilafranca14febrer91_lbl0.jpg)
Algú recorda alguna cosa d'aquesta nevada al Pla?
-
Aquest dia 14 de febrer de 1991 també va nevar a Manacor.
Tenc apuntat que a les 15:15 queien uns bons pedaços.
No sé si tot va ser neu o també hi va haver aiguaneu (segurament perquè no va durar fins l'endemà, es va fondre abans) però al vespre havíem recollit 8 mm de precipitació :)
-
jo de Porreres no puc aportar res
Tenc el record que de petit a s'escola vaig veure nevar almanco dues vegades, però sóc totalment incapaç de dir quan era.
Ara bé, si va nevar a Vilafranca i Manacor no seria d'estranyar que ho hagues fet a Porreres també.
-
Jo aquell dia probablement era al Col.legi sant Pere des vivero, on feia 2n de bup. Aleshores (igual que 20 anys mes tard a tots els instituts per mor de les retallades selectives) no hi havia calefaccio, i per allà fotia un fret que no et llevaves sa jaqueta en tot el dia. Tenc es record d'alguna vegada haver vist caure flovies de neu sense aferrar, però no sabria dir la data. Podria ser perfectament aquell dia.
-
He fet un parell de troballes trescant per internet, la primera una imatge increible, suposadament del any 1938, feta a.... la plaça pere garau de palma!!, una nevada que jo no tenia gaire controlada, però si que havia sentit que els anys de la guerra varen ser tambe durs per la méteo.
(http://img69.imageshack.us/img69/3121/peregarau1938.jpg)
-
I s'altra troballa es a un exemplar de "Revista Balear" del novembre de 1843. Surt aquest quadre pluviometric corresponent a 1841 i 1842
http://bdh.bne.es/bnesearch/detalle/hemeroteca/00000008211843110500001
(http://img210.imageshack.us/img210/5112/pluja18411842.jpg)
Les mides de pluja no son molt habituals, aixi que amb aquests factors i un senzill excel les podem convertir:
http://es.wikipedia.org/wiki/Antiguas_medidas_espa%C3%B1olas
1841
gen 32
feb 85
mar 0
apr 34
mai 31
jun 8
jul 0
ago 23
sep 0
oct 33
nov 70
des 31
total anual 346.36mm
any 1842
gen 58
feb 66
mar 6
apr 83
mai 33
jun 4
jul 4
ago 42
sep 12
oct 91
nov 167
des 14
total anual 443mm
-
El 1938 va ser el segon any de sa neu de la dècada dels 30, després de 1933.
S´hivern 1937-1938 va venir ple de nevades, i pel 1938 nevà a 100-200 mts els primers dies de gener.
El 14 de febrer va caure una gran nevada a cota 0 i pel Nadal d´aquell mateix any va fer una fretada increïble i neu a 200 mts.
(http://www.wetterzentrale.de/pics/archive/ra/1938/Rrea00119380214.gif)
Novament es dona sa paradoxa compensatòria: el 1937 havia estat càlid fins dir basta...
-
Una altra nevada significativa: això es Inca, any 1935, mes d'un pam de neu
(http://img585.imageshack.us/img585/6669/1935inca.jpg)
-
Metar, d´on treus ses fotos? On investigues? Me seria molt útil saber-ho! gràcies!
-
Les trec de dos grups del facebook "fotos antiguas de mallorca" i "fotos antigues de mallorca". Tambe hi han grups similars de Eivissa, Menorca, Pollença, Palma, Calvià...
El que vaig trobant relacionat amb la meteo ho pos per aqui.
-
La plena d’en Gelat
Qui de vosaltres, estimats poblers, no ha sentit parlar qualque vegada de la famosa "Plena d’en Gelat" Idò,
perquè, morint les persones velles, no quedin dins l’oblid, he recollit, amb senzillesa, algunes dades ben
autèntiques, perquè puguin passar a la història.
Era el dia de sant Andreu Apòstol, això és, dia 30 de novembre de l’any 1852, quan començà a ploure a les
totes, caiguent tot lo dia i tota la nit aigua a portadorades. El dia següent, o sia, dia primer de desembre, no
s’aturava de ploure, i el temps que feia por, tant com amenaçava. A sa marjal hi havia tanta plena, que l’aigua
ja arribava a n’es figueral de l’amo en Joan Llobera, "Xoroi", situat al Rafal Roig. Pel camí d’Artà hi havia tanta
aigua que als homes els arribava fins als genolls, i pel clot de son Amer, on en aquell temps es reunien les
aigües dels carrers de la vila, tot era una mar. Per la carretera de Muro, aquí on l’atravessa el ferrocarril,
l’aigua arribava fins al ventre de les bísties.
Varis carrers de sa Pobla semblaven torrents més que regulars; i el torrent de Búger, que és tan maleït quan
s’hi posa, esbroncà pel carrer Major, que pareixia un torrent gros, i el celler de l’amo Antoni Siquier "Cotà",
que estava davant can Flor, i tenia més de quinze palms de fondària, s’omplí d’aigua, i les bótes
congrenyades, malgrat ser plenes, nedaven com si fossin buides.
La mar anava tan plena i tan esvalotada, que no deixava desembocar dins ella l’aigua que duien els torrents
de Muro i de Sant Miquel. Aleshores, molts d’amos de sa Pobla tenien bous i egües que pasturaven dins sa
Bufera, i solament de l’honor Antoni Crespí "Coves", es negaren un centenar de bous, poguent-se salvar tan
sols el brau que duia molt de poder i pogué prendre muntanya, i algunes egües duien tanta fúria, que
quedaren espirades dins una mota de batzers que hi havia prop de can Blau. Les egües que pogueren, de dins
el prat, vengueren a sa Pobla i moltes altres, sense remei, moriren anegades.
Aleshores, en Bartomeu Company Serra a. "Gelat", estava d’oguer a ca l’amo en Jusep Simó "Ravell", i en Pere
Serra "Garrut", estava també d’oguer a ca l’amo en Julià Mir "Nin". Sabent aquests dos amos la gran plena
que hi havia dins el prat i les males notícies que els arribaven, a les altes hores de la nit, enviaren cada qual
el seu missatge a cercar les egües. En Bartomeu "Gelat" i en Pere "Garrut", que eren cosins bons, partiren
plegats a devers la una de la nit, per manar les egües que no havien vengut, i quan ja tornaven del prat amb
les egües, a dins la marjal de Son Fornari se toparen amb tanta aigua que no hi havia cap garbera de canyet
o bagatge que no nedàs com les barques dins la mar un dia de tempesta.
En Gelat i en Garrut, a la fi, després de mil esforços, pogueren arribar a una garbera de canyet, composta de
1.200 feixos d’un cap, com els feien en aquell temps, que estava dins la finca de don Toni Fornari, avui dia
dels hereus de l’amo en Toni Crespí "Marron", conegut amb el nom de s’hort dets Anoguers. Dalt aquella
garbera, idò, en Gelat i el seu company, passaren aquella llarga nit, creguent cert morir anegats, com altre
temps es negà el món, quan vivia Noè.
El dia següent, la plena de la mar va mancabar, i es va fer pas d’aigua, que estava empantanada dins sa Bufera
i sa Marjal. I tanta era l’abundància i la força d’aquella aigua, que rompé el gran arenal i va fer un gran
portell, que és el mateix per on desemboca al mar el Canal Gran de sa Bufera.
Més de trenta hores d’agonia passaren damunt aquesta garbera els dos oguers, que per por que el corrent no
se’ls endugués, es fermaren un amb l’altre amb dos sedenys o cabestrells que duien per les egües.
La garbera salvadora, perqué les ventades no l’esgavellassen, per sort, tenia dos rests de vergues, o sigui, unes
cordes com les que s’usaven pels rests de les sínies, ara fa uns quinze anys. Aquestes cordes enganxaven les
garbes de canyes, i a cada cap de la corda hi posaven penjada una pedra poal o foradada, que pesava, per
ventura, setanta lliures.
Després que el sol els hagués encalentits algun tant, doncs l’aigua ja havia minvat en molt, i fent més de
trenta hores que no havien menjat res absolutament, i havien begut molta aigua sense cap mica de sed,
s’acomiadaren d’aquella garbera, per ells fort castell roquer o si més no, Arca de Noè.
Tothom parlava molt d’ells i de la seva sort, tan llastimosa com és el morir anegats. Però, quina sorpresa va
ésser pels seus pares, quan aquelles bones persones los entregaren,.direm que ressucitats, els seus fills, que
ja ploraven morts, després de trenta hores i pico que faltaven.
Quina alegria per tota la família i el poble! Quan arribaren, ja no podien parlar de fred i de fam i tenien les
barres estretes, i per això no podien donar cap explicació fins després, que amb una cullera els obriren les
barres i los feren prendre molt i bon brou de gallina.
M’han proporcionat aquesta informació: Catalina Company "Gelada", de 73 anys, germana del mateix Gelat,
i l’amo en Josep Tugores, "Melsión", de 81 anys; Francesc Cabanelles, "Col·lecta", de 66 anys; Catalina Siquier
"Cotana", de 78 anys i l’honor Llorenç Canyelles, de 79 anys) Francesc Gost Comes
Sa Pobla, 15 de març de 1909
Adaptació de la revista sa Marjal, Tom II, 1910.
font: http://www.ajsapobla.net/documents/sagentpobla.pdf
-
Buf metar, s´1 de desembre de 1852 podria ser perfectament "el 4 d´octubre del segle XIX".
Tenc constància de que va haver-hi dos tornados, que a Manacor va esbucar un convent de religioses, que Sineu es va convertir en una espècie
d´illa perquè tots els seus accessos estaven anegadíssims... també hi ha notícies que conten que van caure calabruixos de tamany d´ous de gallina... i a lo millor degué nevar i tot als cims, perquè a Palma no es superaren els 11ºC.
-
Mes coses :D
(https://dl.dropbox.com/u/23590461/mes%20neu%201904.jpg)
Palma, 1904
(https://dl.dropbox.com/u/23590461/torrentada%20campos%201946.jpg)
Campos, 1946
(https://dl.dropbox.com/u/23590461/15%20feb%2038.jpg)
Palma, 15 de febrer de 1938
(https://dl.dropbox.com/u/23590461/andratx%201965.jpg)
Andratx, 1965
(https://dl.dropbox.com/u/23590461/NEU%20CIUTADELLA%201984.jpg)
Ciutadella, 1984
(https://dl.dropbox.com/u/23590461/RISSAGA%201984.jpg)
Tambe ciutadella el 1984
-
Aquesta publicació no la coneixia. Anàlisi d'una pedregada fora mida al raiguer, any 1967
http://www.raco.cat/index.php/BolletiSHNBalears/article/viewFile/171397/244720
-
Jo vaig afegint coses:
Tempesta forta damunt palma 26/02/1962
https://www.youtube.com/watch?v=B0D-BDKF0RM
-
gracies metar, no tenia idea d'aquest "huracan" del 62
-
Estupenda feina Metar ;)
-
Gràcies!!
Aquesta tempesta deu ser la que va deixar aquells grans aiguats que coneixem d'aquell any
-
Uep!
Jo segueixc cercant informació sobre fonts, però a vegades surt qualque cosa que vos pot interessar:
Escrit de 1831 amb referència a dues torrentades de 1804 i 1830.
- Bover, J.M. (1831). Estellencs. Descripción histórico-geográfica. Col·lecció Panorama Balear nº116, ,p.5-6
Los muchos riachuelos llamados torrentes, como también su profunda situación causan a este pueblo unos enormes estragos cuando las lluvias son mayores, pues en septiembre de 1804 vinieron con tanta rapidez, que a más de ocasionar muchas desgracias llevándose ganados, arrancando los árboles más enormes y piedras de gan mole, derribó muchas casa y llevóse los muebles de ellas; de forma que puso a sus naturales en la mayor consternación y estado deplorable. En medio de tales estragos y conflictos se vieron al mismo tiempo suceder mayores beneficios, pues estas crecidas avenidas abrieron muchas fuentes manantiales, quedando provistos varios propietarios que carecían de ellas; y de los escombros de las casas arruinadas, tierra y piedras de los campos y montes se llenó la profundidad del mar formando allí una gran playa que es de mucha utilidad y provecho para arremeter a sus arenas algún barco cuando se ve acosado de auxilios en ocasión de algún temporal, que en estos casos es el único arbitrio para evadirse del naufragio. En 10 de setiembre de 1830 aconteció otra semejante avenida aunque no de tanta consternación, sin embargo que entre los muchos daños no fueron inferiores el llevarse la piedra al molino y una alóndiga con los granos de cosecha del predio Era d'En Garriga.
- A una altra part del document diu que ell és el propietari de s'Era d'En Garriga http://goo.gl/maps/3LkXO (http://goo.gl/maps/3LkXO) (si no vaig malament).
-
Uep!
Jo segueixc cercant informació sobre fonts, però a vegades surt qualque cosa que vos pot interessar:
Escrit de 1831 amb referència a dues torrentades de 1804 i 1830.
- Bover, J.M. (1831). Estellencs. Descripción histórico-geográfica. Col·lecció Panorama Balear nº116, ,p.5-6
Los muchos riachuelos llamados torrentes, como también su profunda situación causan a este pueblo unos enormes estragos cuando las lluvias son mayores, pues en septiembre de 1804 vinieron con tanta rapidez, que a más de ocasionar muchas desgracias llevándose ganados, arrancando los árboles más enormes y piedras de gan mole, derribó muchas casa y llevóse los muebles de ellas; de forma que puso a sus naturales en la mayor consternación y estado deplorable. En medio de tales estragos y conflictos se vieron al mismo tiempo suceder mayores beneficios, pues estas crecidas avenidas abrieron muchas fuentes manantiales, quedando provistos varios propietarios que carecían de ellas; y de los escombros de las casas arruinadas, tierra y piedras de los campos y montes se llenó la profundidad del mar formando allí una gran playa que es de mucha utilidad y provecho para arremeter a sus arenas algún barco cuando se ve acosado de auxilios en ocasión de algún temporal, que en estos casos es el único arbitrio para evadirse del naufragio. En 10 de setiembre de 1830 aconteció otra semejante avenida aunque no de tanta consternación, sin embargo que entre los muchos daños no fueron inferiores el llevarse la piedra al molino y una alóndiga con los granos de cosecha del predio Era d'En Garriga.
- A una altra part del document diu que ell és el propietari de s'Era d'En Garriga http://goo.gl/maps/3LkXO (http://goo.gl/maps/3LkXO) (si no vaig malament).
Gràcies per sa informació. Me sorpren moltíssim lo que diu de que es va omplir sa profunditat de la mar, perquè això significa que si anassim a gratar podriem trobar ses restes d'aquella torrentada davall s'arena?
A més, significaria això que podriem estudiar sa deposició en aquella zona d'ençà 1804 fins ara? No seria poca cosa