Una coseta, Perejal. Des de quan el Felanitxer té el teu vist i plou per a ser "... i residente en Manacor"? 
Això es diu posar el dit a l'ull
En Tomeu duia el mal molt amagat, volia passar d'incògnit, però la "gestapo" manacorina aviat va veure fressa: Tenim un felanitxer infiltrat!!
Una vegada identificat i detingut la solució passava per deportar-lo i tancar-lo de per vida a ses Coves Blanques. Però una "manacorera" enamorada va suplicar per ell:
"Com podran passar les "fans" envejoses de Televisió de Mallorca sense el meu Tomeuet?" i es va posar a cantar "
A la Ciutat de Nàpols"
Commogut el
Cònsul del SPQM que, tot s'ha de dir és un poc de cor fluix, convocà els prohoms de la Capital de la Pagesia per mirar de trobar una sortida.
Després de deliberar llargues hores (el cas era complicat) arribaren a un acord (feren més via que el Tribunal Constitucional amb l'Estatut de Catalunya
)
En Tomeu hauria de dejunar tres dies i tres nits (pensau! amb lo menjador que ès!) i estar "en capella" al Roser del Convent dels dominics, on hauria d'abjurar de la seva devoció a Sant Agustí.
Complert això, el primer dissabte va haver de pujar damunt un cadafal muntat expressament a la plaça de ses verdures, on davant una representació dels gremis (perleres, fusters i jugadors de truc) va jurar els Furs de la Molt Noble Ciutat de Manacor, donant la seva paraula d'honor de que no diria mai més "rasca" ni "tiraguissó", si no "ponxet" i "xítxero". Com a gràcia especial (segur que això va ser cosa de ses perleres, que se'l miraven libidinosament) se li permeté poder dir "dàtil·l !!". Així mateix prometé que cursaria el "nivell C" de l'art de pentinar carteres als del seu poble natal.
Així fou idò com en Tomeu assolí el carnet de resident manacorí per agrupament familiar, sota supervisió de que no torni dir mai més el terme "manacorer", cosa que invalidaria totalment el procés anterior.
I
encara són vius si no són morts, i al Cel ens vegem tots plegats. Amén. 
