Paradoxes sobre el canvi climàtic.

[Perejal]

L'escalfament de l'atmosfera, molt marcat a la Península Antàrtica (2'5º C, el més alt del globus) ha provocat que en els darrers 50 anys s'hagin fos un total de 7 plataformes de gel, deixant uns 24.000 km² de "noves" aigües obertes.

Idò això suposa que el fitoplancton té 24.000 km² més per realitzar la fotosíntesi i capturar la "friolera" de 12'8 milions de tones de CO₂ que acaben en forma de carbonats al fons de l'oceà.

Distam molt de comprendre tots els factors que poden influir en el clima i la capacitat de reacció de la biosfera als seus canvis.

[Twin]

sa climatologia està plena de relacions molt complexes com sa que tu comentes, que per cert, mai se m'havia passat pes cap

[llevant]

I així i tot s'inverteixen milions i milions d'euros en "lluitar" contra el canvi climàtic, quan ni tan sols es comprén la seva natura. Qualque dia m'hauré de llegir un d'aquells informes del IPCC que tant de dodbers costen, perque encara no sé que fan (i ho dic en sèrio, només sé que fan previsions de futur, però m'imagin que en algo més es deuen gastar els dodbers) i m'agradaria saber-ho. Seria interessant conéixer les "entranyes" del milionari negoci del canvi climàtic

[Perejal]

Un altre exemple de l'altre cap de món, l'Àrtic.

Amb la fusió del gel de l'Oceà Glacial Àrtic, passa el mateix que a l'Antàrtida, queden moltes zones de mar obert on el fitoplancton pot medrar. De fet aquest oceà "fixa" o absorbeix entre el 15% i el 20% del CO₂ que absorbeixen tots els mars i oceans.

Però per altra banda, la fusió del permafrost fa pujar el nivell freàtic fins a les arrels dels abres de la taiga, que es moren i es podreixen alliberant CO₂ a l'atmosfera per un cantó i deixant amples zones deforestades que ja no fixen el CO₂.

Quin plat de la balança pesa més?