Erupció volcànica a Islàndia.

[embat]

Aquest model va loco diria jo. Per avui horabaixa mostra s'apropament de ses cendres cap a Mallorca amb uns vents de NE  . He mirat es radiosondatge de Palma de les 12UTC i domina s'W i SW a totes i cadascuna de ses capes.

D'on es treven que ha de bufar NE? Si algú m'ho sap aclarir me faria un favor inmens.

http://www.dmu.dk/Luft/Luftforurenings-modeller/Vulkansky.htm

Referent en es tema de sa vulnerabilitat que comentes embat, d'acord amb tú. Hi ha qui demana si no es pot aturar un volca en erupció. 

No me diguis   Di-li que hi vagi amb un poal d'aigua a mem que passa  

Aquest no és l'únic model que ho dona. Pràcticament tots els models donen el mateix. Una glopada molt intensa que va de cap al nord d'Itàlia i que de refilada aplega el nord de les Illes Balears.
Jo el que he fet és mirar direcció i força de vent a 200 hPa i més o manco es pot veure un flux del NW bastant marcadet. Adjunt mapa de previsió per demà migdia

[embat]

Gràcies Metar per les aclaracions. Ara me queda molt més clar el tema dels vols 

[metar]

El seguiment global de les cendres dels volcans es constant i es troba dividit en sectors, des de els que s'emeten els corresponents avisos.

http://metoffice.com/aviation/vaac/index.html

[Quiquetor]

Algú sap com poden saber exactament les zones que són afectades pel nigul de cendra?
Es fa un seguiment visual?
Hi ha satèl·lits que el detecten?

 

Ah, i una altra pregunta. La pluja podria ajudar a netejar l'atmosfera d'aquestes cendres?

Esperem que tot se solucioni l'abans possible, pel be d'una economía que ja està massa delicada com per haver d'afrontar uns dies més així!.

[embat]

Algú sap com poden saber exactament les zones que són afectades pel nigul de cendra?
Es fa un seguiment visual?
Hi ha satèl·lits que el detecten?

 

Ah, i una altra pregunta. La pluja podria ajudar a netejar l'atmosfera d'aquestes cendres?

Esperem que tot se solucioni l'abans possible, pel be d'una economía que ja està massa delicada com per haver d'afrontar uns dies més així!.

Les altres preguntes no te les puc respondre perquè no hi arrib. Però aquesta és senzilla. Les de les capes baixes sí, en forma de pluja àcida, clar i la de les capes altes no, perquè a l'estratosfera no hi pot haver niguls o com a mínim niguls que deixin pluja. 
Per cert, les cendres volcàniques són inhibidores de la convecció com ho és l'arena del desert i en certa manera ajuden a dissipar els niguls. No sempre es compleix això. Hi ha qui diu que (observau el sat 24 versio europea) el cel estiradíssim del continent és també gràcies a això 

[metar]

Gràcies Metar per les aclaracions. Ara me queda molt més clar el tema dels vols 

A tu Miquel!

Una cosa, el mapa de 200 hpa pens que es una mica alt pel seguiment del nuvol del volca (al manco dels efectes a la aviació) . A la estacio mes propera que he vist, els 200hpa tenen un geopotencial de 11300m, uns 37500 feet, i gairebe per tota europa se pot volar damunt els 35000 ft (11000m) La cendra es troba per davall, aixi que pens que el mapa de 500hpa es mes representatiu.

No crec que la pluja (normal no convectiva) servis de gaire, ja que xerram de alçades de 3000-4000m fins als 10/11000m Com no sigui un gran CB?

El seguiment ho fan els  centres del VAAC (vulcano ashes advisory center) que ja havia comentat abans.

Aquest es el darrer mapa. La linia vermella representen les capes baixes (fins 6000m)  i la verda les capes altes.


 

[metar]

I ara que me fix en el mapa, se'n va poc a poc cap al nord i el que va sortint del volca tira cap al oest...

[Quiquetor]

Gràcies per les aclaracions, al·lots! 

Per cert, llegint una mica la pàgina aquesta del VAAC he vist que s'utilitzen imatges de satèl·lit per conèixer la situació del nigul de centres. També he llegit que utilitzen, al manco el seguiment que depén de Londres, un model de previsió d'evolució del nigul de cendres (i en general de la pol·lució atmosférica) anomenat NAME.

[embat]

Jo he seguit el de 200 i també el de 300 hPa perquè m'ha semblat que eren els únics on es veia més o manco clar una possible relació entre la posició del nigul i el vent dominant.    A la resta no ho veia, la veritat 
L'única cosa que se m'acudeix pensar és que hi ha cendres a 11.000 m (cosa que confirm a la web del servei meteorològic islandès) i també segons weatheronline (afirma entre 8.000 i 11.000). Aquestes altures varen esser les assolides pel volcà en el primer dia d'erupció explosiva. Per tant, efectivament ens deuen arribar, per lògica, les cendres del primer moment. Ara be, segurament a partir de demà i més envant haurem de mirar el vent a totes les capes. 

[embat]

Acab de llegir que, segons l'institut de ciències de la Terra d'Islàndia, el volcà ha emès entorn de 140 milions de tones de material.  Fuassssssss 
Qui deia que demanava a veure com és que no es pot aturar? 
Si no han errat, emet a ritme de 300 tones cada segon  Això que pot semblar una bestialitat és molt habitual i no es tracta de cap erupció fora mida.

Per comparar. 
Ejafjallajokull 140.000.000 m3
Pinatubo (any1991) 10 000 000 000 m3
Tambora (any1815) 100 000 000 000 m3
D'anar per casa si ho comparam amb un volcà de categoria. No me vull ni imaginar que deu ser veure el Tambora o el Krakatoa. Per no parlar ja dels supervolcans.

[Perejal]

Per seguir el nigul i el tràfic aeri:

http://www.radarvirtuel.com/

http://www.flightradar24.com/

http://www.localizatodo.com/mapa/

 

[Perejal]

La imatge de l'APOD d'avui és espectacular:

[metar]

espectacular el pirocumul, vist d'aprop...

darrer mapa del metoffice VAAC

[embat]

Si, realment si. 
No se si heu seguit el tema a través de webcams, el sat 24 en te una de magnífica just abaix del loop europa. Avui no mostra tants de signes d'activitat però aquest volcà crec que no és de fiar i el seu veí menys encara 

Edit: segons el satèl·li es veu la mar de be un bon cúmul a damunt Pollença, deu descarregar?

[embat]

Segons el servei sismològic islandès l'erupció canvia d'estil, no són males notícies.

Avui l'altura assolida pel nigul de cendres volcàniques és de 4000 metres (amb puntes de fins a 6000), la menor d'ençà que començà la fase explosiva del Eyjafjallajökull. Això fa pensar que la pressió dels gasos, especialment el vapor d'aigua (que prové de la fusió del gel de la glacera) disminueix i per tant pareix que la fase explosiva vol acabar per donar pas a una fase d'emisió de lava. Una lava que pareix que ja ha començat a sortir mesclada amb la columna eruptiva.

En poques paraules, la fase explosiva sembla que vol decrèixer o com a mínim canviar de ritme i donar pas a una fase magmàtica molt més tranquila i sense explosions que injectin gasos a altures estratosfèriques.