Fa ja setmanes que el volcà
Eyjafjallajökull (de nom impronunciable a primera vista, però que segons he pogut saber s'aproxima una mica a n'això:"Aya-feeyapla-yurkul") va entrar en erupció després de 120 anys de tranquilitat.
No és un volcà gaire actiu ni tampoc te erupcions violentes conegudes en temps històric. Ara be, es tracta d'un
estratovolcà que expulsa un magma amb un contingut de
sílice intermig/elevat, per tant, presenta un
cert risc d'explosionar.
Fa també unes setmanes que els científics asseguraven que l'erupció, en aquell moment calmada,
podria fer despertar un volcà proper, molt més actiu i perillós. De fet encara és la hipòtesi més manejada i el perill més important que es tem.
Però de moment no ha estat així, sinó que el Eyjafjallajökull ha seguit en erupció i de cada vegada amb major intensitat. Segons la NASA sembla que emet
sis tones de lava cada segon i una quantitat d'energia superior al bilió de vats.
Avui la notícia d'obertura de molts informatius d'arreu d'Europa és precisment un efecte d'aquest volcà. Els aerosols o partícules sòlides que amaga el seu fum (material fi, sòlid, capaç de surar molt de temps i viatjar també molts kilòmetres per l'aire) són un entrebanc important per a l'aviació fins al punt que s'han hagut de
suspendre molts de vols.
Aquest plomall de gasos i altres partícules, arriba ja segons les imatges satel·litals a altures entre els
6 i els 11 Km 
I anit s'estendrà per tot el nord d'Europa, a una altura compresa entre aquests 6 i 11 km
Els volcans situats a latituds altes tenen possibilitats d'afectar el clima bàsicament perquè la
tropopausa és més baixa i perquè entren a dins el
jet stream polar que s'encarrega d'escampar per tot l'hemisferi les cendres.
L'estructura bàsica d'una injecció estratosfèrica és una columna de fum i cendres que talment un Cb gegant, arriba a l'estratosfera.
Sovint amb aparell elèctric: els pirocúmuls volcànics
Un cop les cendres entren a la troposfera tenen mal de fer sortir-ne al ser una capa estratificada. Una capa que impedeix l'arribada d'energia solar a la superfície, única entrada al sistema climàtic possible.
Al 1783, el volcà
Laki d'Islàndia, entrà en erupció.
El plomall de gasos i cendra va penetrar dins el jet stream i s'escampà per tot l'hemisferi nord. Va tenir conseqüències desastroses, ja que l'any 1783 va ser un estiu en principi càlid a tot Europa (the sand summer, per la caiguda de cendra constant), tempestuós; i
un any de fam en general degut a
males collites.
Si trist va ser l'estiu, més trist fou l'hivern.
1784 va ser un any rècord de fred a l'hemisferi nord, de per sí immers dins la petita edat de gel.
El Mississippi es congelà a Nova Orleans. Es va veure gel al Golf de Mèxic
Això sí, va ser una erupció molt més important que la d'aquests dies.
De moment l'erupció no te pinta de ser gaire perillosa, però de continuar així parlariem d'un efecte al clima?
Ho anirem seguint
