D'entrada no se on posar això
Si algún dels moderadors considera que ha d'anar al seguiment de gel anual que ho mogui per favor
Avui m’ha cridat l’atenció un estudi del NCAR (National Center of Atmospheric Research) americà. La cap de la investigació és Jen Kay
http://www.cgd.ucar.edu/staff/jenkay/Han intentat modelitzar el comportament futur i passat del gel. Saber que passarà amb el gel àrtic segueix essent un maldecap. Més que res perquè és mal de fer veure quines són les repercussions que la manca de gel pot tenir ni quin és exacte el paper del gel àrtic en el puzle del clima terrestre.
No són 4 amics que parlen de clima a un bar davant una birra, sinó que fan servir la nova versió actualitzada del que segurament és el millor dels models de previsió climàtica: el Community Climate System Model.
http://www.cesm.ucar.edu/ http://www.ucar.edu/communications/CCSM/Quant al futur immediat, el resultat és sorprenent:
malgrat el retrocés del gel àrtic els darrers anys, el gel podria estabilitzar-se o fins i tot avançar una mica en les pròximes dècades. Alerta, no és un estudi que negui l’evidència que el gel marí de l’Àrtic s’ha perdut de manera clara les darreres dècades. De fet reforça, en la modelització a llarg termini, la teoria que
la pèrdua de gel marí no pot explicar-se per causes naturals tan sols, i que el gel finalment es fondrà durant l'estiu si el clima es continua escalfant. Ara be. Si res no canvia i les condicions climàtiques actuals es mantenen (ja sabem que ha passat en el clima àrtic els darrers anys en que les pèrdues es maximitzaven), és probable que l’àrea de gel s’estabilitzi o fins i tot s'expandeixi.
Del passat més recent, les simulacions per ordinador són bastant taxatives.
S’atribueix prop de la meitat de la disminució observada a les emissions humanes de gasos d'efecte hivernacle, i l'altra meitat a la variabilitat climàtica natural. Un 50% és molt. Per tant, és difícil separar la variabilitat dels sistemes climàtics dels efectes de les emissions humanes de gasos d'efecte hivernacle. En poques paraules: la variabilitat natural del gel marí de l’àrtic queda emmascarada pels efectes antròpics i és mal de fer discernir una cosa de l’altre.
I segurament el més curiós de tot plegat és que les modelitzacions indiquen que les condicions climàtiques de finals del segle 20 i principis del 21 són idònies per observar variacions o fluctuacions en l’extensió del gel. Simplement, l’extensió del gel marí pot ampliar-se o reduïr-se en períodes de temps molt curts sota aquestes condicions climàtiques (amb un AO índex desbocat, condicions del vent molt variables i un escalfament de l’àrea àrtica important).
El PDF:
http://www.cgd.ucar.edu/staff/jenkay/papers/2011GL048008_Kay,Holland,Jahn_seaicetrends.pdf
