El 2010 ha estat un any excepcional per a la capa de gel de Groenlàndia. La fusió va començar d'hora i s'ha perllongat molt més de l'habitual. A més ha nevat molt poc, de manera insuficient per reposar les pèrdues. Al final de la temporada, a gran part del sud de Groenlàndia s'havia establert un nou rècord, amb un període de fusió que va durar 50 dies més que la mitjana.
Aquesta imatge va ser composta a partir de dades de microones de l'Spacial Sensor Microwave / Imager (SSM / I), del Programa de Satèl·lits Meteorològics. La neu i el gel emeten microones, però el senyal és diferent per mullat, neu fosa o seca. Marc Tedesco, professor al City College de Nova York, utilitza aquesta diferència per traçar el nombre de dies que la neu es fon cada any. Aquesta imatge mostra el 2010 en comparació amb la mitjana de dies de fusió per any entre 1979 i 2009.
La temporada de fusió va afectar principalment al Sud i l'Oest de Greenlàndia, on els habitants experimentaren l'any més calorós mai enregistrat. Després d'un hivern càlid i sec, les temperatures van ser particularment altes a la primavera, el que comportà un començament abrupte de la temporada de fusió. Aquest fet va marcar la pauta per a la resta de la temporada, conduint un rati alt de fusió fins al final, a mitjans de setembre.
Quan la neu es fon, la brillant pols fina es converteix en grans majors i més pesants. Aquests grans reflecteixen menys llum, el que significa que pot absorbir més energia i es fonen més ràpid. Quan es va fondre la neu de l'any la capa de gel subjacent queda exposada. La superfície del gel és més fosca que la neu. El fet que el gel
fosc el 2010 va ser exposat prematurament a fer que aquest absorbís més energia amb la conseqüència d'una temporada de fusió perllongada. Una nova capa de neu d'estiu hagués protegit la capa de gel, però va caure molt poca neu.
La fusió del gel a Groenlàndia refresca al mar prop de l'Àrtic i contribueix als nivells del mar a tot el món. No està clar com repercutirà la fusió del gel de Greenlàndia en un augment del nivell del mar, en gran part pel fet que la fusió s'està produint molt més ràpidament que els científics havien previst. Les estimacions actuals apunten a un augment de fins a 0,6 metres per a l'any 2100.