Si, tot està lligat
I bon comentari Miquel, sempre atent, eh?
Diré la meva.
Tot i que els anticiclons freds, no se...trob que és un poc prest encara no? Vull dir que euràsia encara no s'ha refredat abastament per crear el típic anticicló rus. Seria qüestió d'establir una mitjana d'ocurrència.
Jo pens que si hi ha un director d'orquesta de les latituds mitjanes a bona part d'Europa (sobretot la vessant atlàntica) i també a la mediterrània és l'anticicló de les Açores. Càlid. La seva ausència o presència marca el temps que tenim. Si s'uneix mitjançant un pont a les altes fredes eurasiàtiques, si es disposa nord/sud, si baixa o puja molt de latitud, etc. Tot o molt depèn d'ell. És el centre d'acció que tenim més a prop.
Mirant els mapes, els anticiclons càlids que comentes són del cinturó d'anticiclons subtropicals (el de les Açores, un d'ells). I me crida l'atenció que són com un poc més al nord de la seva latitud habitual,
quan el que haurien de fer a la tardor és començar a donar mostres que volen baixar de latitud.
Hi ha articles i treballs, tots ells basats en la recurrència de gotes fredes (digau-li dana, cut-off, o el que vulgueu) que demostren cert lligam entre la presència de dana, circulacions retrògrades, llevantades i fins i tot nevades i un periode previ de circulació zonal molt forta.
Quan tenim una situació així, com la del mapa de l'hemisferi nord, la circulació zonal és molt marcada: l'àrtic te tendència a refredar-se molt i les latituds mitjanes a escalfar-se. I la Terra no està preparada per aguantar això un temps infinit. Hi ha d'haver un intercanvi de fluxes, de nord a sud i de sud a nord (meridià, no zonal). Per tant, és freqüent que s'obren passadissos entre les cèl·lules que permetin aquestes circulacions, que poden generar colades d'aire ben fred de cap a noltros. Que aquest passadís ens afecti o se'n vagi a Grècia o Itàlia ja són figues d'un altre paner, la veritat.
