Avui vespre com no s'enniguli o es posi a fer una mica de terral que mobilitzi l'aire de les capes més baixes ... la gelada serà bestial. Rèquiem per faveres, xítxeros i altres verdures que havien d'alegrar-nos les panades. Plors per tarongers i llimoneres que no estiguin ben arrecerats. Dol pels nassos vermells i plens de sedes d'aquells que gosin fer eixides nocturnes o per dissort han de dormir al carrer o davall un pont.
Si això segueix així i l'any no s'endreça ... ho duim ben cru.
No se si ho sabeu, però hi ha hagut dos anys 13 horrorosos en la nostra història meteorològica, un fa 100 anys, el 1913 en què varen morir de set arbres i sembrats i es produïren pelegrinacions de rogatives des de quasi tots els pobles a Lluc a implorar aigua. L'altra, pitjor encara, fou el 1613 en què el blat va quedar espantat per una xalocada, no hi va haver collita de cereals i la fam, lluites socials, emigracions massives s'esteneren per Mallorca. El govern d'aquell temps va trobar una solució provisional a l'atur generalitzat i fam de la gent enllestint la desviació de sa Riera fora de Ciutat (és curiós no feren retalls en la despesa per pagar el monstruós deute públic que aleshores hi havia, sinó invertiren ).
