http://www.ub.edu/gc/English/wemo.htmEnllaç a la Tèsi Doctoral dirigida pel Dr. Martín Vide:
http://www.tesisenxarxa.net/TDX-0228108-121721/RESUM:
L’Oscil·lació de la Mediterrània Occidental (WeMO –Western Mediterranean Oscillation–) és un nou patró de teleconnexió de caràcter regional. És definit per poder explicar la variabilitat pluviomètrica d’aquelles zones de la Península Ibèrica on l’Oscil·lació de l’Atlàntic Nord (NAO –North Atlantic Oscillation–) té una dèbil influència com és el cas del territori dels Països Catalans. En conseqüència, l’àrea d’estudi és la façana oriental de la Península Ibèrica. Aquesta es troba correlacionada molt satisfactòria i negativament amb aquest nou patró. Les zones més influenciades en la fase negativa de la WeMO són el Golf de València i la Plana del Rosselló durant les estacions d’hivern i tardor segons el període d’estudi de la tesi (1951-2000).
Les tendències recents de l’índex de la WeMO (WeMOi) tenen una clara correspondència amb l’evolució de la precipitació a l’àrea d’estudi a finals del segle XX. És així que la precipitació en l’estació hivernal a la regió de València, sobretot al mes de gener, està augmentant, així com una major torrencialitat, per una contundent tendència negativa del WeMOi en aquesta època de l’any. Les anàlisis espectrals que s’han portat a terme també mostren aquesta dependència de la precipitació als Països Catalans del WeMOi.
També s’estudia el paper de l’estratosfera quant a la seva influència en la variabilitat de la WeMO. S’analitzen quins factors condicionen la variabilitat del comportament del vòrtex polar estratosfèric per preveure certs patrons de circulació atmosfèrica en superfície a curt termini. Entre aquests factors cal destacar el cicle d’11 anys de l’activitat solar, l’Oscil·lació Quasi-Biennal (QBO), el Niño, els volcans i els gasos d’efecte hivernacle. La variabilitat de l’estratosfera al Pol Nord es detecta en superfície amb l’índex de l’Oscil·lació de l’Àrtic (AOi). Quan més reforçat i fred es troba el vòrtex polar més positiu és l’AOi. Al mateix temps, es va trobar que aquest índex es correlacionava significativa i negativament amb el WeMOi. Per tant, una major vorticitat a l’estratosfera polar implicaria, a curt termini, una major probabilitat de precipitacions, de tipus més aviat torrencial, als Països Catalans.
En aquesta tesi s’ha assajat de forma innovadora l’ús d’un patró de teleconnexió, com la WeMO, a resolució diària. Es demostra que el WeMOi a escala diària és una eina molt útil per ajudar a predir episodis de pluja torrencial als Països Catalans. Els episodis de més de 100 mm en 24 hores que tenen lloc a l’àrea d’estudi ocorren, pràcticament en tots els casos, en dies amb un valor del WeMOi negatiu.
Per últim, cal comentar que aquesta tesi posa al dia l’evolució de la precipitació als Països Catalans emprant una densa xarxa de sèries pluviomètriques, i intenta explicar el seu futur comportament dins el nou context de canvi climàtic.
