MeteoIllesBalears
Meteorologia => Meteorologia i Climatologia => Missatge iniciat per: Twin en De Gener 12, 2008, 11:31:59 a. m.
-
Obro un nou tema per parlar una mica sobre els cicles solars. De fet, per penjar uns enllaços que he trobat.
A veure, actualment estam entrant dins el cicle solar numero 24, sobre el qual pareixen existir fortes discrepancies sobre el seu comportament. Alguns estudis diven que sera d'intensitat forta i d'altres que diven que serà d'intensitat normal tirant a baixa.
El que comença a estar clar es que el proper cicle, el número 25, sera un cicle mínim, similar al minim de Dalton diven alguns.
Segons m'ha parescut entendre aquestes prediccions es fan a partir de l'activitat convectiva de l'interior solar. El sol te una capa coneguda com zona convectiva, en la qual (com el seu nom indica) té lloc la convecció. Aquesta capa esta per sota la fotosfera (la que veim quan miram el sol i sobre la qual es veuen les taques solars)
http://www.desdeelexilio.com/2008/01/07/la-nasa-confirma-el-ciclo-solar-24-ha-comenzado-llegara-el-frio/
http://science.nasa.gov/headlines/y2006/10may_longrange.htm
http://www.spaceandscience.net/id16.html
-
Jo amb això dels cicles solars estic una mica perdut!
El que jo sé es que cada cicle Solar dura uns 11 anys i dins d'aquests 11 anys hi ha un any de màxima activitat i un any de mínima activitat. Cada certs anys hi ha un màxim especialment intens i un mínim especialment intens.
Quan en Twin xerra de cicle 24 o cicle 25...A qué et refereixes? Al nombre de cicles de 11 anys que es duen estudiats? ???
-
Jo amb això dels cicles solars estic una mica perdut!
El que jo sé es que cada cicle Solar dura uns 11 anys i dins d'aquests 11 anys hi ha un any de màxima activitat i un any de mínima activitat. Cada certs anys hi ha un màxim especialment intens i un mínim especialment intens.
Quan en Twin xerra de cicle 24 o cicle 25...A qué et refereixes? Al nombre de cicles de 11 anys que es duen estudiats? ???
Sí. S'enumeren correlativament els distints cicles.
Es diu que comença un cicle solar quan les taques solars apareixen molt a prop de s'equador solar. A mesura que es cicle va avançant ses taques apareixen de cada vegada més allunyades de s'equador.
Ses taques solars no són mes que es reflexe de camps magnètics de s'interior solar que per fenomens interns es veuen obligats a sortir cap a s'exterior.
En tenir temps de cercar-lo vos donare un link molt bo per entendre una miqueta de sa fisica solar.
-
Aqui pos s'enllaç per si algu li interessa es tema de sa fisica solar. Sa presentació és de'n Ramon Oliver, Astrofisic de sa UIB
http://www.uib.es/depart/dfs/Solar/CursoDoctorado.htm
-
De moment segons he pogut llegir per meteored es cicle solar 24 no ha començat encara. De moment van apareixent algunes taques encara des cicle solar 23, és a dir, taques molt pròximes en es pols.
-
Jo amb això dels cicles solars estic una mica perdut!
El que jo sé es que cada cicle Solar dura uns 11 anys i dins d'aquests 11 anys hi ha un any de màxima activitat i un any de mínima activitat. Cada certs anys hi ha un màxim especialment intens i un mínim especialment intens.
Quan en Twin xerra de cicle 24 o cicle 25...A qué et refereixes? Al nombre de cicles de 11 anys que es duen estudiats? ???
Sí. S'enumeren correlativament els distints cicles.
Es diu que comença un cicle solar quan les taques solars apareixen molt a prop de s'equador solar. A mesura que es cicle va avançant ses taques apareixen de cada vegada més allunyades de s'equador.
Ses taques solars no són mes que es reflexe de camps magnètics de s'interior solar que per fenomens interns es veuen obligats a sortir cap a s'exterior.
En tenir temps de cercar-lo vos donare un link molt bo per entendre una miqueta de sa fisica solar.
Perdona la correcció Twin, el factor determinant del canvi de cicle solar, és la inversió dels pols del camp magnètic de les taques. A més les primeres taques del nou cicle comencen a latituds elevades i a mesura que avança el cicle van baixant cap a l'equador. Així pel gener d'enguany van aparéixer la primeres taques del cicle 24, però amb posterioritat n'han segit aparaguent del cicle 23. Estam en temps de canvi de cicle (mínim)
(http://img294.imageshack.us/img294/4420/ssnpredictlstripji7.gif)
-
Gràcies Perejal. Veig que anava una mica errat amb això de ses taques solars i es canvis de cicle.
-
Per cert perejal, d¡on has tret aquesta gràfica d'activitat solar?
-
Gràcies Perejal. Veig que anava una mica errat amb això de ses taques solars i es canvis de cicle.
De res. Per cert t'agrada s'astronomia?
A jo crec que m'agrada tant o més que la meteo. No sé, no voldria haver de triar.
Aquí tens una imatge de la primera taca solar del cicle 24. Va sortir dia 4 de gener.
(http://img233.imageshack.us/img233/3122/newspotzl3.jpg)
-
Per cert perejal, d¡on has tret aquesta gràfica d'activitat solar?
És de la Nasa. Tenen un butlletí de notícies, en anglès i en chicano (que sempre va un poc retrassat respecte l'altre)
Aquest és l'enllaç: http://science.nasa.gov/headlines/y2008/11jul_solarcycleupdate.htm?list929824
-
Gràcies Perejal. Veig que anava una mica errat amb això de ses taques solars i es canvis de cicle.
De res. Per cert t'agrada s'astronomia?
A jo crec que m'agrada tant o més que la meteo. No sé, no voldria haver de triar.
Aquí tens una imatge de la primera taca solar del cicle 24. Va sortir dia 4 de gener.
Crec que m'agraden totes ses ciencies. Tenc un problema i amb això i es que m'agrada sabre un poc de tot.
M'agrada un poc s'astronomia, sa cosmologia, m'encanta llegir coses de vulcanologia i un llarg etc. Quan era petit m'encantava llegir sa "Muy Interesante" de munpare
-
Va, si t'agraden les ciències aquesta notícia t'alegrarà, tot i que pot passar desapercebuda per la majoria de la gent: En uns quants dies posaran en marxa el LHC, al CERN, a Ginebra.
En un paisatge bucòlic a la frontera francosuïssa, a prop de Ginebra, i a cent metres sota terra d'una gran planura de poblets tranquils i camps sembrats es troba un túnel circular de 27 quilòmetres de llargada que conté l'accelerador de partícules més potent del món: el col·lisionador LHC.
Al llarg del túnel, s'hi troben 4 immensos laboratoris subterranis de 25 metres d'alçada. Tot el conjunt forma la màquina d'investigació més gran mai construïda per l'home i servirà per fer el major experiment de la història de la ciència.
Es tracta de fer circular protons a gairebé la velocitat de la llum en totes dues direccions provocant 44.000 col·lisions per segon. L'esperança és que algun d'aquests xocs generi partícules noves mai observades, com ara l'anomenada Higgs, o partícula de Déu, que ens ajudaria a entendre com es va formar l'univers i la relació entre massa i matèria.
En l'LHC hi han col·laborat durant 4 anys 10.000 científics de tot el món, premis Nobel de costat amb estudiants de doctorat. S'hi ha parlat en anglès, en francès, en japonès, en rus... i també en català. Aquí treballen una trentena de físics i enginyers de la Universitat de Barcelona, de l'Autònoma i de la Ramon Llull. Part dels instruments de mesura també s'han fet a Catalunya.
Tots els físics estan a l'expectativa. Els comptes son "descobrir" el bossò de Higgs, dins el 2009. Però els rosega el corquet de "I si no apareix?" Si no apareix caldrà replantejar-se TOT el model estàndar de partícules i com en un dominó totes les teories lligades a aquest (que son moltes)
-
Perejal, ja havia sentit cosa d'aixo.
Sincerament, no se si preferesc que es trobi o que no es trobi es bosso de Higgs. Si es troba es un gran pas endavant a sa ciencia, ja que confirmaria algunes hipotesis actuals des model de particules, pero si no es trobas seria un repte enorme intentar explicar es perque.
Per cert, seguint amb es tema des Sol, en aquest enllaç http://www.spaceweather.com/ apareixen es nombre de taques solars, i actualment segueix essent de 0.
-
Perejal, ja havia sentit cosa d'aixo.
Sincerament, no se si preferesc que es trobi o que no es trobi es bosso de Higgs. Si es troba es un gran pas endavant a sa ciencia, ja que confirmaria algunes hipotesis actuals des model de particules, pero si no es trobas seria un repte enorme intentar explicar es perque.
Per cert, seguint amb es tema des Sol, en aquest enllaç http://www.spaceweather.com/ apareixen es nombre de taques solars, i actualment segueix essent de 0.
Si exceptuam una mini-taca (taca nº 1000) residual del cicle 23 que va sortir dia 18 i just es va mantenir el 19 i el 20, fa setmanes que el Sol està net com una patena.
-
Pareix que es Sol segueix igual que dies enrera, sense cap taca.
Per cert, ara mirava dues coses sobre es Minim de Maunder, i a part de reduirse es nombre de taques m'ha parescut entendre que es tamany des Sol va creixer una mica, per tornar a decreixer després.
Aixo si que m'ha sorpres, es sa primera vegada que sent a parlar d'aquestes pulsacions de tamany a una estrella.
-
Pareix que es Sol segueix igual que dies enrera, sense cap taca.
Per cert, ara mirava dues coses sobre es Minim de Maunder, i a part de reduirse es nombre de taques m'ha parescut entendre que es tamany des Sol va creixer una mica, per tornar a decreixer després.
Aixo si que m'ha sorpres, es sa primera vegada que sent a parlar d'aquestes pulsacions de tamany a una estrella.
Si, és del tot cert, el Sol batega i ho fa al ritme de l'activitat del seu nucli (el reflexe a la superfície de l'activitat nuclear té lloc al cap de moltíssims milers d'anys)
El tamany d'una estrella ve determinat per l'equilibri entre la gravetat (que pitja cap endins) i la pressió de radiació del nucli (que pitja cap enfora), de manera que lleugeres variacions en l'energia radiant del nucli, condueixen a variacions del tamany de l'estrella.
A part d'aquestes pulsacions, per la seva evolució natural el Sol és cada dia un poc més calent i un poc més brillant. De totes maneres no cal passar pena, l'evolució és molt lenta en termes humans.
EDIT: no he pogut trobar la traducció, però aquí hi ha el link del texte en anglès, que explica la pulsació solar de 16 mesos: http://science.nasa.gov/headlines/y2000/ast03apr_1m.htm
-
Moltes gràcies per l'enllaç.
Pel que he sentit a dir les partícules del nucli solar poden tardar fins a un milió d'anys en arribar a l'exterior.
Sobre la pulsació solar, pel que veig es un descobriment molt recent, de fa uns 8 anys.
Tot això del Sol esta ple de cicles i més cicles i tot just ara començam a descobrir els cicles de més curta durada. D'aqui uns cents d'anys l'home ja haura recopilat suficients dades com per descobrir molts més cicles. Fins aleshores crec que les prediccions solars seran molt i molt dificils de dur a terme.
-
Indicis d'activitat solar del cicle 24 (de moment és una "pre-taca")
(http://img242.imageshack.us/img242/7231/mag512stripvx4.jpg)
PROTO NEW-CYCLE SUNSPOT: A sunspot from the next solar cycle could soon appear in the sun's northern hemisphere. SOHO magnetograms show an emerging magnetic dipole with the telltale polarity of Solar Cycle 24.
So far this is merely a proto-sunspot; the magnetic fields have not coalesced to form a truly dark sunspot core. Nevertheless, the little active region is significant. It is a herald of new Solar Cycle 24, and a sign that the solar cycle, while seemingly stuck in endless minimum, is actually progressing normally. The calm won't last forever!
-
Senyal que es Sol comença a despertar, no?
De moment segueix sense apareixer cap taca
-
Senyal que es Sol comença a despertar, no?
De moment segueix sense apareixer cap taca
Si fos un al·lot a l'escola li posariem alló de "progresa adecuadamente".
La "pre-taca" no en va arribar a formar cap dins la banda visible de l'espectre, però l'activitat es reflexava a les imatges de l'ultraviolat extrem (284 angstroms) del satèl·lit SOHO.
-
Una nova taca (minúscula però en creixement) ha aparegut al llimb solar després d'un més sense taques. Sembla que té la polaritat pròpia del Cicle 24 tot i no haver aparegut a latitud gaire elevada.
-
Una nova taca (minúscula però en creixement) ha aparegut al llimb solar després d'un més sense taques. Sembla que té la polaritat pròpia del Cicle 24 tot i no haver aparegut a latitud gaire elevada.
Sembla que poc a poc l'activitat va augmentant una mica
-
Pel que pareix segueix estant bastant tranquila sa cosa. A meteored he llegit que van 31 dies seguits sense cap taca solar del cicle 24.
Aqui va un altre enllaç interessant
http://users.telenet.be/j.janssens/Spotless/Spotless.html
-
AUGUST SUNSPOTS: Contrary to reports, August 2008 was not the first month since June 1913 without a sunspot. August did have a sunspot. This was a bipolar active region that appeared on Aug. 21st. Pavol Rapavy took the picture from his backyard observatory in Rimavska Sobota, Slovakia. Because the sunspot lasted a short time, NOAA did not assign it a number. Nevertheless, the solar index World Data Center in Belgium recognizes the spot with a non-zero sunspot count on Aug. 21st and 22nd.
There has been much speculation in the "solar blogosphere" about the length of the ongoing solar minimum. The sun has been mostly blank for a long time and people are wondering when the next solar cycle is going to begin. Some observers claim we're entering a climate-altering minimum of historic proportions.
There's no evidence to back up these claims. As far as anyone can tell, the ongoing solar minimum is historically normal. New cycle spots are slowly beginning to appear and, indeed, the disputed sunspot of August is one of them. Its magnetic polarity places it in Solar Cycle 24 expected to peak in 2011 or 2012. If the sun remains blank for another year, it's time to re-think our assurances, but for now, all is well.
(Tret de Space Wheather d'avui)
Molt interessants les taules i gràfiques del link. Gràcies per posar-lo.
-
La setmana passada hi va haver una taca solar (va durar just un dia i mig)
Ahir va aparèixer una proto-taca, amb la polaritat de cicle 24, visible dèbilment al magnetograma solar:
(http://img221.imageshack.us/img221/8353/mag512lably1.jpg)
-
Tot i que l'activitat aparent del Sol, fa temps que està molt baixa en questió de taques, ja durant la segona quinzena d'agost s'ha detectat un augment d'activitat en les protuberàncies que es poden veure al llimb solar (amb un telescopi d'aficionat sembla mentida el que pots arribar a veure del sol, la pega és que els filtres i/o telescopis solars son caríssims)
(http://img221.imageshack.us/img221/4167/larryalvarez1so6.jpg)
-
Notícies fresques sobre l'activitat solar:
http://www.apodcatala.com/
Com que la plana canvia diàriament, per veure la relativa a aques post heu de mirar la del 24/09/08
-
Signes d'activitat Solar:
(http://img206.imageshack.us/img206/8163/dibuixid8.jpg)
(http://img206.imageshack.us/img206/7734/mag512blanklabcu5.jpg)
-
Aquest 2008 ja ha batut el récord de dies "sense taques" al Sol dels darrers 50 anys. De seguir així fins a final d'any, ja ens haurem de remuntar al segle XIX per trobar-ne algun de semblant.
http://science.nasa.gov/headlines/y2008/30sep_blankyear.htm?list929824
-
Tot i no tenir taques importants de fa uns quants mesos (crec que només han donat "nº" a 3, que han durat de Nadal a Sant Esteve), el Sol està molt lluny d'estar en calma.
La foto (i seqüència animada) de la nau Stereo Ahead, dedicada a l'activitat solar, així ens ho demotra.
Ho podreu trobar a: http://www.apodcatala.com/ d'avui 04/10/08 (la plana canvia l'imatge diàriament)
-
Ostres, quina imatge. :o :o
-
Molt interessant el seguiment que estau fent del cicle Solar!
uNA PREGUNTA:
Teòricament les taques solars son zones on la superfície Solar es troba a major temperatura, no?. Per tant, un cicle amb poques taques implica menys energia rebuda a la Terra, no?
Perdonau la meva incultura en aquest tema! :-\
-
Molt interessant el seguiment que estau fent del cicle Solar!
uNA PREGUNTA:
Teòricament les taques solars son zones on la superfície Solar es troba a major temperatura, no?. Per tant, un cicle amb poques taques implica menys energia rebuda a la Terra, no?
Perdonau la meva incultura en aquest tema! :-\
Bé, la cosa va just al revés.
Per una banda, a les taques la superfície solar està més "freda" que als voltants (això fa precisament que apareguin mes fosques). No obstant la taca, només és el reflexe a la superfície de una molt més intensa activitat a sota d'ella. Sembla un contrasentit, la fotosfera està a més baixa temperatura, però l'energia que provoca les taques genera intensos camps magnètics, que quan es "reconecten" (el que en electricitat diriem fer un cruce) alliberen enormes quantitats d'energia.
D'aquesta manera, a més taques, més energia radiada pel Sol. De fet, el punt àlgid de la Petita Era Glaciar s'associa al "Mínim de Maunder", un periode de més de 70 anys en que gairebé no es registraren taques al Sol
-
Aquest perejal sap més que una enciclopedia :D :D
-
NEW SUNSPOT: A "new-cycle" sunspot belonging to Solar Cycle 24 is emerging near the sun's northeastern limb. This is the third time in as many weeks that a new-cycle sunspot has interrupted the year's remarkable run of blank suns. The accelerating pace of new-cycle sunspot production is an encouraging sign that, while solar activity remains very low, the sunspot cycle is unfolding more or less normally. We are not stuck in a permanent solar minimum. Readers with solar telescopes should train them on the sun this weekend to observe sunspot genesis in action.
(http://img385.imageshack.us/img385/8600/andytennant101008a0003apt4.jpg)
-
Notícia interessant sobre el comportament solar:
http://ciencia.nasa.gov/headlines/y2008/02oct_oblatesun.htm?list929825
-
Aviat apareixeran noves taques solars.
Segons aquesta imatge captada pel satèl·lit STEREO-B, que segueix la Terra, a la mateixa òrbita, però 38º d'arc més "enrera", fet que li permet veure el Sol des d'un altre angle, ha pogut captar una teringa de regions actives, que podrien evolucionar a taques del cicle 24, visibles dins uns quants dies des de la perspectiva de la Terra.
(http://img80.imageshack.us/img80/7757/hotspotsstrip2jh9.gif)
-
Ahir hi va haver moguda al Sol
SOLAR EXPLOSION: Yesterday, Oct. 27th, something exploded on the far side of the sun. The blast hurled a coronal mass ejection (CME) over the sun's western limb where the Solar and Heliospheric Observatory caught it in flight:
(http://i421.photobucket.com/albums/pp298/Perejal/cme_27-10-2008.gif)
The CME was not aimed at Earth (for the record, it is heading in the general direction of Saturn), so there will be no space weather consequences for our planet. What caused the explosion? Possibilities include a farside sunspot or a collapsing magnetic filament. Whatever the source, it was a break from the relentless calm of recent months. The sun is alive, after all.
-
sa veu una bona explossió a sa part dreta des Sol
Moltes gracies perejal per tota sa informació que vas recopilant en aquest topic.
-
NEW-CYCLE SUNSPOT: A sunspot is emerging in the sun's northern hemisphere and it appears to be a member of new Solar Cycle 24. Sunspot 1007 is located at high latitude, as new-cycle sunspots always are, and it has the magnetic polariity expected of a Cycle 24 active region:
(http://i421.photobucket.com/albums/pp298/Perejal/csa2.jpg)
This is the fourth time in October that a new-cycle sunspot has breached the sun's surface. (The previous three occasions were Oct. 4th, 11th and 17th.) In a year of almost no sunspots, four in a single month is a large number, and their association with the new solar cycle is significant. It is a sign that the sun is beginning a slow ascent out of solar minimum to a more active phase in the months and years ahead. Solar minimum is not a permanent condition!
-
Veig que sa cosa agafa activitat. Si no ho he entès malament en es mes d'octubre hi ha hagut 4 taques ja, cosa significativa si tenim en compte d'on veniem
-
Veig que sa cosa agafa activitat. Si no ho he entès malament en es mes d'octubre hi ha hagut 4 taques ja, cosa significativa si tenim en compte d'on veniem
Efectivament, i mentres les altres varen ser vist i no vist, la taca 1007 agafa consistència:
SUNSPOT 1007: Over the weekend, sunspot 1007 grew into a substantial active region with two planet-sized cores connected by dark magnetic filaments thousands of kilometers long. The ensemble bears a curious resemblence to the pipe of Sherlock Holmes: "It's filamentary, my dear Watson!" says Alan Friedman who sends this picture from his backyard observatory in Buffalo, New York:
(http://i421.photobucket.com/albums/pp298/Perejal/alan-friedman1_strip.jpg)
The high latitude and magnetic polarity of sunspot 1007 identify it as a member of new Solar Cycle 24. This is the fourth new-cycle sunspot to breach the sun's surface in the past month. In a year of almost no sunspots, four is significant. It means that the sun is beginning a slow ascent out of solar minimum to a more active phase of the sunspot cycle.
-
El Sol vist d'aprop.
(http://i421.photobucket.com/albums/pp298/Perejal/EspculesalSol-06-2004.jpg)
Imaginau-vos una canonada tan ample com un país i tan llarga com la meitat de la Terra. Ara imaginau-vos que aquesta canonada està plena de gas calent desplaçant-se a 50.000 quilòmetres per hora. A més a més, imaginau que aquesta canonada no està feta de metall sinó d'un camp magnètic transparent. Estau imaginant tan sols una dels milers de joves espícules que hi ha al Sol actiu. La fotografia potser sigui la imatge amb més alta resolució aconseguida d'aquests enigmàtics tubs de flux solar. Les espícules de la imatge puntegen la regió solar activa 10380, que va creuar el Sol el mes de juny del 2004, però són particularment manifestes cap a la dreta de la fotografia com una catifa de tubs foscos. Seqüències animades d'imatges han mostrat recentment que les espícules duren uns cinc minuts, començant com a tubs alts de gas que ascendeixen ràpidament però que posteriorment s'esvaeixen en forma de crestes i tornen a caure cap al Sol. Aquestes imatges també indiquen que la causa més important de les espícules son ones similars a les sonores que es desplacen per sobre de la superfície del Sol però que s'escapen cap a la seva atmosfera.
-
The Sun Shows Signs of Life
http://science.nasa.gov/headlines/y2008/07nov_signsoflife.htm?list929824
-
Nou "petarro" del Sol
Sequència d'imatges captades pel coronógraf del satèl·lit SOHO
(http://i421.photobucket.com/albums/pp298/Perejal/cme-24-11-08_SOHO.gif)
Per sort l'ejecció no va dirigida cap a la Terra i no provocarà cap tempesta magnètica.
El puntet que es desplaça a la part de baix de dreta a esquerra és el planeta Mercuri.
-
Eps, avui n'embat ha ensenyat aquesta mateixa seqüència a classe, per parlar-nos una mica de ses aurores boreals.
Guarden alguna relació aquests pets amb ses taques solars de sa fotosfera??
-
Eps, avui n'embat ha ensenyat aquesta mateixa seqüència a classe, per parlar-nos una mica de ses aurores boreals.
Guarden alguna relació aquests pets amb ses taques solars de sa fotosfera??
Si i no. Intentaré explicar-me. Les taques solars són fruit de camps magnètics locals que canalitzen les partícules ionitzades. Per altra banda aquestes grans ejeccions de matèria coronal (CME's) es suposa que es produeixen quan gegantins camps magnètics es "reconecten" i peten (en termes coloquials d'electricista diriem que "fan un cruce") i llancen ingents quantitats de partícules de gran energia a l'espai. Si aquest fluxe súper-energètic ve dirigit cap a la Terra, xoca amb el nostre camp magnètic, que captura i re-dirigeix les partícules cap als pols, provocant magnífiques aurores polars, però també poden fer mal-bé satèl·lits, centrals elèctriques i fins i tot posar en perill les vides dels tripulants dels avions que fan "ruta polar".
Bé, puntualitzant, ambdós fenòmens, taques i CME's tenen un origen similar, però no necessàriament han d'anar lligats. Es poden donar per separat. També ambdós van lligats al cicle undecenal d'activitat solar, essent més freqüents als màxims solars, quan grans grups de taques solars afavoreixen les CME's.
-
Eps, avui n'embat ha ensenyat aquesta mateixa seqüència a classe, per parlar-nos una mica de ses aurores boreals.
Guarden alguna relació aquests pets amb ses taques solars de sa fotosfera??
Si i no. Intentaré explicar-me. Les taques solars són fruit de camps magnètics locals que canalitzen les partícules ionitzades. Per altra banda aquestes grans ejeccions de matèria coronal (CME's) es suposa que es produeixen quan gegantins camps magnètics es "reconecten" i peten (en termes coloquials d'electricista diriem que "fan un cruce") i llancen ingents quantitats de partícules de gran energia a l'espai. Si aquest fluxe súper-energètic ve dirigit cap a la Terra, xoca amb el nostre camp magnètic, que captura i re-dirigeix les partícules cap als pols, provocant magnífiques aurores polars, però també poden fer mal-bé satèl·lits, centrals elèctriques i fins i tot posar en perill les vides dels tripulants dels avions que fan "ruta polar".
Bé, puntualitzant, ambdós fenòmens, taques i CME's tenen un origen similar, però no necessàriament han d'anar lligats. Es poden donar per separat. També ambdós van lligats al cicle undecenal d'activitat solar, essent més freqüents als màxims solars, quan grans grups de taques solars afavoreixen les CME's.
Gracies per s'explicació, ha estat molt didactica.
Sobre es satèl·lits se que es que estan a sa banda des Sol quan arriba un vent solar els posen en mode protecció, encara que se que n'hi ha que estan dissenyats aposta per poder soportar s'impacte des vent solar. Crec que hi ha un semiconductor (amb es qual es fabriquen es xips) que es immune en es vent solar, pero no ho record massa bé.
-
Segons l'expert David Hathaway del "NASA Marshall Space Flight Center", especialista en física solar, ja podem donar per finiquitat el cicle 23. El gràfic mostra com les taques del cicle 24 han anat arraconant paulatinament les del cicle 23.
(http://i421.photobucket.com/albums/pp298/Perejal/Cicle-23-Cicle-24.jpg)
La mateixa font afirma que ja ens hem encaminat cap a un màxim que arribaria al punt àlgid cap allà el 2012, i que serà força actiu.
-
L'altre dia parlàvem de les CME's. Idò el passat dia 8, el satèl·lit SOHO en va captar una altra.
La seqüència d'imatges és ben curiosa, ja que es veu com la matèria és expulsada com en una gegantina bimbolla llançada en direcció a Saturn:
(http://i421.photobucket.com/albums/pp298/Perejal/cme_08-12-08.gif)
Així com es vagi intensificant el cicle solar, toquen esser cada vegada més freqüents.
-
Ens volen fer por?
Desembre 16, 2008: les cinc naus espacials del projecte Themis de la NASA han descobert una escletxa al camp magnètic de la Terra que anteriorment mai s'havia pensat que pogués existir. El vent solar pot fluir a través de l'obertura i "carregar" la magnetosfera provocant poderoses tempestes geomagnètiques. Emperò, la violació en si mateixa no és la sorpresa més gran. Els investigadors estan encara més sorpresos per l'estranya i inesperada manera en què es forma, fet que obliga a canviar idees de la física espacial que feia molt de temps que es donaven per vàlides.
"Al principi jo no ho creia", diu el científic David Sibeck del Goddard Space Flight Center. "Aquest descobriment altera fonamentalment la nostra comprensió de la interacció vent solar-magnetosfera".
La magnetosfera és una bombolla de magnetisme que envolta la Terra i ens protegeix del vent solar. L'exploració de la bombolla és un objectiu clau de la missió Themis, que es va iniciar el febrer de 2007. El gran descobriment es va produir el 3 de juny de 2007, quan una de les cinc sondes va volar per casualitat a través de l'escletxa just en el moment que s'havia obert. Sensors a bord van registrar un torrent de partícules de vent solar vessant dins la magnetosfera, un senyal inesperat de la grandària i importància de la mateixa.
"L'obertura va ser enorme i quatre vegades més ampla que la mateixa Terra", diu Li Wenhui, un físic espacial de la Universitat de New Hampshire que ha estat analitzant les dades. El seu col·lega Jimmy Raed, també de Nova Hampshire, diu: "1027 partícules per segon fluiren cap a la magnetosfera. Aquest tipus de flux és d'un ordre de magnitud superior al que es pensava que era possible".
L'esdeveniment va començar a poc a poc, quan una suau ràfega de vent solar feu lliscar un conjunt de camps magnètics del Sol cap a la Terra. Igual que un pop embolica els seus tentacles al voltant d'una cloïssa gran, els camps magnètics solars cobriren el voltant de la magnetosfera i l'esquerdaren. L'esquerdat es va aconseguir per mitjà d'un procés anomenat "reconnexió magnètica". Molt per sobre dels pols de la Terra, l'energia solar i els camps magnètics terrestres es conectaren (de bell nou) per formar conductes de vent solar. Conductes que de l'Àrtic i l'Antàrtic es va estendre ràpidament, i en qüestió de minuts es superposaren sobre equador de la Terra per crear la més gran violació magnètica mai registrada per naus espacials en òrbita de la Terra.
La mida de la "violació" va agafar per sorpresa als investigadors. "Hem vist coses com aquesta abans", diu Raed, "però mai en tan gran escala. Tot el costat diurn (el que mira al Sol) de la magnetosfera quedà obert a l'entrada del vent solar."
Les circumstàncies són encara més sorprenents. Els físics de l'espai han cregut durant molt de temps que els forats en la magnetosfera de la Terra només s'obren en resposta als camps magnètics solars que apunten cap al Sud. La gran violació de juny de 2007, però, va obrir les seves portes en resposta a un camp magnètic solar que apuntava al Nord.
"Per al llec, això pot semblar una petitesa, però per a un físic espacial, és una situació gairebé catastròfica", diu Sibeck. "Quan ho vaig dir als meus companys, la majoria reaccionen amb escepticisme, com si jo estàs intentant convèncer-los de que el Sol surt per ponent".
Aquí està la raó per la qual no podien creure el que els hi deia: El vent solar estava pressionant contra la magnetosfera de la Terra gairebé directament sobre l'equador, on el camp magnètic del nostre planeta apunta directament al Nord. Suposem que un bavarada de magnetisme solar arriba a la Terra i ve també apuntant al Nord. Els dos camps es reforcen mútuament, l'enfortiment de les defenses magnètiques de la Terra barren el pas al vent solar. En el llenguatge de la física espacial, una que apunti al Nord del camp magnètic solar s'anomena un "nord del FMI" i és sinònim d'escuts amunt!
"Així, podeu imaginar la nostra sorpresa quan un nord FMI arriba i en comptes d'això fa abaixar els escuts", diu Sibeck. "Això trasbalsa completament la nostra comprensió de les coses".
Els esdeveniments "Nord FMI" en realitat no haurien de desencadenar tempestes geomagnètiques per ells mateixos, apunta Raed, però sí establir les bases per a posteriors tempestes de la magnetosfera amb una càrrega massiva de plasma. Una càrrega d'aquest tipus a la magnetosfera la deixa "encebada" per aurores, apagades elèctriques i altres trastorns que es poden disparar quan, per exemple, ens arriba una CME (ejecció de massa coronal).
Els propers anys podrien ser especialment animats. Raed explica: "Esteim entrant en el cicle solar 24. Per raons que no s'entenen bé, les CME, fins i tot en els cicles solars numerats (com 24) tendeixen a colpejar la Terra amb una avantguarda que ve magnetitzada en sentit Nord. Aquesta avantguarda de la CME podria obrir una escletxa i carregar la magnetosfera de plasma just abans de que la tempesta esclatàs. És la perfecta seqüència d'un esdeveniment realment gran. "
Sibeck hi està d'acord. "Això podria donar lloc a les tempestes geomagnètiques més fortes que hem vist en molts d'anys".
Per obtenir més informació sobre la missió Themis, visitau http://nasa.gov/themis
-
Bé, el Sol està encaparrotat a fer-se pregar per emprendre amb decissió el Cicle 24 (la setmana passada encara tenguérem la taca 1002, una "relíquia" del Cicle 23).
La darrera "punta" de taques solars fou als voltants del 7 de gener de 2000, amb un màxim secundari just un any més tard.
Si voleu seguir l'evolució històrica dels Cicles solars (del 1750 ençà) podeu clicar l'enllaç:
http://www.spaceweather.com/glossary/sunspotplotter.htm?PHPSESSID=hu5sdsqa062b36ufo4kheql2n6
Si fixau una data, el gràfic mostra 5'5 anys enrere i 5'5 envant, i amb la roda del ratolí podeu fer avançar o retrocedir el mateix.
-
"Un pet com un aglà" :o
http://ciencia.nasa.gov/headlines/y2003/12sep_magnetars.htm
-
Al setembre del 2008 haviem batut el récord dels darrers 50 anys:
El Sol sin manchas: éste es el año "más blanco" de la Era Espacial
http://ciencia.nasa.gov/headlines/y2008/30sep_blankyear.htm
Però 6 mesos després seguim igual!!
Quan esclatarà el cicle 24?
Té res a veure amb l'hivern més fred dels darrers anys? (recordau el mínim de Maunder i la petita era glacial)
-
Moltes gracies per mantenir es tema obert Perejal.
-
Bé, retornant a n'aquest tòpic, que semblava a hores d'ara hauria d'estar mort (el mínim solar)
Després d'una única taca "amb cara i ulls" del cicle 24, la 1029, als darrers dies d'octubre (les anteriors havien estat mini-taques), tornam tenir "sol blanc".
El 77% dels dies de 2009 han estat en blanc. Si miram un poc enrere (2004 ençà) n'hi ha hagut 745, quan la mitjana està en 485. Això fa que ja hagem batut el rècord de l'any 1913.
Totes les mesures relatives a l'activitat solar s'en senten d'aquesta poca activitat. El vent solar és més dèbil, el camp magnètic del Sol s'ha afeblit (és una defensa contra les partícules d'altíssima energia que provenen de l'espai exterior), la heliopausa ha retrocedit, etc.
Ja veurem com acaba aquest sarau. ???
-
Perejal, has llegit algun estudi que relacioni aquesta baixa activitat solar amb es fet que s'Artic no hagi retrocedit tant com anys enrera? (encara que ha retrocedit mes que la mitjana)
-
Perejal, has llegit algun estudi que relacioni aquesta baixa activitat solar amb es fet que s'Artic no hagi retrocedit tant com anys enrera? (encara que ha retrocedit mes que la mitjana)
No, no he llegit res, tot i que personalment tenc sospites.
La raó més acceptada de que enguany no s'hagi fos tant de gel com als dos anys passats (2007 té el rècord) és que els vents dominants durant gran part de l'estiu han empès el gel flotant compactant-lo.
L'àrtic és molt complexe i està en un equilibri molt delicat. Les mesures via satèl·lit començaren al 1979 i de llavors ençà la zona que mira cap a l'estret de Bering ha sofert una pèrdua escandalosa, mentres que la zona que mira a l'Atlàntic, com que té més gel que té el jaç sobre terra, està menys afectada.
Pots mirar els mapes a:
http://www.arctic.noaa.gov/detect/ice-seaice.shtml
Són molt eloqüents.
Un altre factor que no està prou estudiat és l'increment de la freqüència de l'ENSO (El Niño Southern Oscilation). Si miram la llista dels episodis més recents podrem comprovar com de episodis cada 3 o 4 anys, hem passat a 1 o 2 anys:
1986-1987, 1991-1992, 1993, 1994, 1997-1998, 2002-2003, 2004-2005, 2006-2007, 2009-2010
A més el fenòmen s'ha anat traslladant cap al Nord. Els japonesos l'han batejat com "El Niño Modoki". Això suposa un escalfament adicional del Pacífic.
-
Molt interessant Perejal. ;)
Jo també soc de la teva opinió. Fa molt de temps que estic plenament convençut que no només és l'àrtic complicat, sinó el clima general de la Terra. Hi entren tants de factors en joc que basar només en un de sol els canvis en el clima me pareix obviar la realitat. Pot ser els vents dominants hi tenguin a veure, però l'activitat solar és un factor molt a tenir en compte, des del meu punt de vista. :)
Per cert, això del japos no ho sabia. Vaig a veure que trob per la xarxa
-
Molt interessant Perejal. ;)
Jo també soc de la teva opinió. Fa molt de temps que estic plenament convençut que no només és l'àrtic complicat, sinó el clima general de la Terra. Hi entren tants de factors en joc que basar només en un de sol els canvis en el clima me pareix obviar la realitat. Pot ser els vents dominants hi tenguin a veure, però l'activitat solar és un factor molt a tenir en compte, des del meu punt de vista. :)
Per cert, això del japos no ho sabia. Vaig a veure que trob per la xarxa
"El Niño Modoki"
Observant les dades recollides principalment per al període 1979-2005, trobem que esdeveniments d'escalfament anòmal, diferents dels convencionals, es produeixen en els episodis de El Niño al Pacífic equatorial central. Aquesta zona d'escalfament únic en el Pacífic equatorial central amb un patró de ferradura, està flanquejada per una altra zona amb temperatura més freda a la superfície del mar (ATPE) en ambdós costats al llarg de l'equador. Atès que la majoria d'aquests esdeveniments no són part de l'evolució d'El Niño, el fenomen es denomina com El Niño Modoki (pseudo-El Niño) ( "Modoki" és una paraula japonesa clàssica, que significa "una cosa similar, però diferent"). El fenomen del Niño Modoki implica processos acoblats oceà-atmosfera que inclouen un únic patró tripolar de la pressió a nivell del mar durant l'evolució, anàloga a la Oscil · lació del Sud en el cas d'El Niño. Per tant l'entitat total es denomina com El Niño-Oscil·lació Sud (ENOS) Modoki. Els esdeveniments ENOS Modoki influeixen en la temperatura i la precipitació en moltes parts del món. Depenent de la temporada, els impactes sobre les regions com l'Extrem Orient, incloent Japó, Nova Zelanda, la costa occidental d'Estats Units, etc, són oposades a les de l'ENSO convencionals. Els mapes de diferència entre els dos períodes de 1979-2004 i 1958-1978 per diferents variables oceàniques i atmosfèriques indiquen que el recent afebliment dels alisis del Pacífic està relacionat amb el debilitament zonal del gradient de temperatura de la superfície oceànica, fet que també condueix a un major aprimament de la termoclina. Això sembla ser una causa d'aparició més freqüent i persistent de l'esdeveniment ENSO Modoki durant les últimes dècades.
Font: Ashok, K., S. K. Behera, S. A. Rao, H. Weng i T. Yamagata, al "Journal of Geophysical Research"
-
En aquest altre article el relacionen amb la freqüència d'huracans que toquen terra
http://www.bionero.org/ciencia/el-nino-modoki-provocaria-mas-huracanes-que-tocan-tierra
-
Tornant en es tema de taques solars, en aquesta pagina web http://www.spaceweather.com/ he pogut llegir que actualment únicament es comptabilitzen com a taques solars aquelles que són visibles des de la Terra, no pas aquelles que es puguin detectar des dels distints satel·lits que estan observant el Sol.
De fet, a dia d'avui un d'aquests satèl·lits, que te un punt de vista diferent al nostre ha detectat una taca que no està essent comptabilitzada pels astronoms ja que no es visible des de la Terra.
També comenten que cap al febrer del 2011 tendrem una visió total del Sol mitjançant distints satèl·lits, i que pentura aquell seria el moment de començar a comptabilitzar totes i cadascunes de les taques que apareixin, encara que no siguin visibles des del nostre planeta.
Sincerament, trob que s'haurien de dur dos registres, un de nombre total de taques i l'altre de taques vistes des de la Terra, més que res per poder comparar amb les dades que ja es tenen
Per cert, segons la pagina a dia d'avui duim 235 dies del 2009 sense taques, un 77% dels dies
-
Molt interessant Perejal. ;)
Jo també soc de la teva opinió. Fa molt de temps que estic plenament convençut que no només és l'àrtic complicat, sinó el clima general de la Terra. Hi entren tants de factors en joc que basar només en un de sol els canvis en el clima me pareix obviar la realitat. Pot ser els vents dominants hi tenguin a veure, però l'activitat solar és un factor molt a tenir en compte, des del meu punt de vista. :)
Per cert, això del japos no ho sabia. Vaig a veure que trob per la xarxa
"El Niño Modoki"
Observant les dades recollides principalment per al període 1979-2005, trobem que esdeveniments d'escalfament anòmal, diferents dels convencionals, es produeixen en els episodis de El Niño al Pacífic equatorial central. Aquesta zona d'escalfament únic en el Pacífic equatorial central amb un patró de ferradura, està flanquejada per una altra zona amb temperatura més freda a la superfície del mar (ATPE) en ambdós costats al llarg de l'equador. Atès que la majoria d'aquests esdeveniments no són part de l'evolució d'El Niño, el fenomen es denomina com El Niño Modoki (pseudo-El Niño) ( "Modoki" és una paraula japonesa clàssica, que significa "una cosa similar, però diferent"). El fenomen del Niño Modoki implica processos acoblats oceà-atmosfera que inclouen un únic patró tripolar de la pressió a nivell del mar durant l'evolució, anàloga a la Oscil · lació del Sud en el cas d'El Niño. Per tant l'entitat total es denomina com El Niño-Oscil·lació Sud (ENOS) Modoki. Els esdeveniments ENOS Modoki influeixen en la temperatura i la precipitació en moltes parts del món. Depenent de la temporada, els impactes sobre les regions com l'Extrem Orient, incloent Japó, Nova Zelanda, la costa occidental d'Estats Units, etc, són oposades a les de l'ENSO convencionals. Els mapes de diferència entre els dos períodes de 1979-2004 i 1958-1978 per diferents variables oceàniques i atmosfèriques indiquen que el recent afebliment dels alisis del Pacífic està relacionat amb el debilitament zonal del gradient de temperatura de la superfície oceànica, fet que també condueix a un major aprimament de la termoclina. Això sembla ser una causa d'aparició més freqüent i persistent de l'esdeveniment ENSO Modoki durant les últimes dècades.
Font: Ashok, K., S. K. Behera, S. A. Rao, H. Weng i T. Yamagata, al "Journal of Geophysical Research"
Moltes gràcies ;) ;) Quina passada.
Per cert, tot i a risc de dir un doi...que no podria ser una espècie de compensació (sí, sí...ja se que la Terra precisament en temes de clima no compensa, però enteneu aquesta paraula com a "reajustament" o similar) respecte del niño?
He llegit que podria ser que els alisis afluixassin en força a causa de l'escalfament de l'atmosfera en general els darrers anys.
Conec poc del tema. Hauré de posar-me al dia :)
-
Tornant en es tema de taques solars, en aquesta pagina web http://www.spaceweather.com/ he pogut llegir que actualment únicament es comptabilitzen com a taques solars aquelles que són visibles des de la Terra, no pas aquelles que es puguin detectar des dels distints satel·lits que estan observant el Sol.
De fet, a dia d'avui un d'aquests satèl·lits, que te un punt de vista diferent al nostre ha detectat una taca que no està essent comptabilitzada pels astronoms ja que no es visible des de la Terra.
També comenten que cap al febrer del 2011 tendrem una visió total del Sol mitjançant distints satèl·lits, i que pentura aquell seria el moment de començar a comptabilitzar totes i cadascunes de les taques que apareixin, encara que no siguin visibles des del nostre planeta.
Sincerament, trob que s'haurien de dur dos registres, un de nombre total de taques i l'altre de taques vistes des de la Terra, més que res per poder comparar amb les dades que ja es tenen
Per cert, segons la pagina a dia d'avui duim 235 dies del 2009 sense taques, un 77% dels dies
La taca a la que fas referència és la 1029, que va desaparèixer de la vista desde la Terra a finals d'octubre, però que un dels satèl·lis STEREO, en camí de posicionarse definitivament al febrer del 2011 -com bé dius-, ha pogut seguir vegent.
Per altra banda amb tècniques "helioseismiques" es poden detectar les taques de l'altre banda del Sol. A la mateixa Spaceweather, un poc més avall de l'informació solar hi ha un recuadre que n'indica l'activitat. (Més informació a http://spaceweather.com/glossary/farside.html.
El període de rotació del Sol varia entre uns 25 dies a l'equador i uns 27 als pols. La vida mitjana de les taques és d'unes tres setmanes, fet que ens permet arribar-les a veure gairebé totes.
-
Tornant en es tema de taques solars, en aquesta pagina web http://www.spaceweather.com/ he pogut llegir que actualment únicament es comptabilitzen com a taques solars aquelles que són visibles des de la Terra, no pas aquelles que es puguin detectar des dels distints satel·lits que estan observant el Sol.
De fet, a dia d'avui un d'aquests satèl·lits, que te un punt de vista diferent al nostre ha detectat una taca que no està essent comptabilitzada pels astronoms ja que no es visible des de la Terra.
També comenten que cap al febrer del 2011 tendrem una visió total del Sol mitjançant distints satèl·lits, i que pentura aquell seria el moment de començar a comptabilitzar totes i cadascunes de les taques que apareixin, encara que no siguin visibles des del nostre planeta.
Sincerament, trob que s'haurien de dur dos registres, un de nombre total de taques i l'altre de taques vistes des de la Terra, més que res per poder comparar amb les dades que ja es tenen
Per cert, segons la pagina a dia d'avui duim 235 dies del 2009 sense taques, un 77% dels dies
La taca a la que fas referència és la 1029, que va desaparèixer de la vista desde la Terra a finals d'octubre, però que un dels satèl·lis STEREO, en camí de posicionarse definitivament al febrer del 2011 -com bé dius-, ha pogut seguir vegent.
Per altra banda amb tècniques "helioseismiques" es poden detectar les taques de l'altre banda del Sol. A la mateixa Spaceweather, un poc més avall de l'informació solar hi ha un recuadre que n'indica l'activitat. (Més informació a http://spaceweather.com/glossary/farside.html.
El període de rotació del Sol varia entre uns 25 dies a l'equador i uns 27 als pols. La vida mitjana de les taques és d'unes tres setmanes, fet que ens permet arribar-les a veure gairebé totes.
Avui mateix, la taca 1029 (molt debilitada) ha tornat a aparèixer pel llimb del Sol després d'uns dotze dies de transitar per la cara de darrera de l'astre.
-
Noves dades sobre l'ENSO 2009-2010
El Niño està experimentant un ressorgiment a finals de la tardor. Mesures recents de l'alçada de nivell del mar proporcionades pel satèl·lit oceanogràfic NASA / French Space Agency Ocean Surface Topography Mission/Jason-2 mostren que un debilitament sostingut a gran escala dels vents alisis al Pacífic equatorial central i occidental a l'octubre, ha provocat un fort moviment cap a l'est d'una onada d'aigua calenta, fenòmen conegut com una ona Kelvin. Al Pacífic equatorial central i oriental, aquesta onada d'aigua càlida es reflexa com una gran zona d'un nivell del mar més alt del normal (més càlid que la temperatura normal de la superfície del mar) entre els 170º E i els 100º de longitud Oest. Una sèrie d'esdeveniments similars, més febles, van començar el juny de 2009, provocaren l'inici i sosteniment de l'actual ENSO.
Les dades recollides pel satèl·lit francès durant un període de 10 dies, centrades en l'1 de novembre de 2009 ens mostren una àrea al Pacífic equatorial central i oriental que està entre 10 a 18 centímetres per sobre del nivell normal. Aquesta zona contrasta amb les regions del Pacífic equatorial occidental, on la merma del nivell del mar està entre 8 i 15 centímetres per sota del normal. L'àrea escalfada presenta temperatures de la superfície del mar d'un a dos graus centígrads per sobre del normal.
Per obtenir més informació sobre la superfície de la NASA en les missions de la topografia de l'oceà, vegeu
http://sealevel.jpl.nasa.gov/
o per veure les dades més recents del Jason, veure
http://sealevel.jpl.nasa.gov/science/jason1-quick-look/
-
El Citroen 2CV (per no parlar d'un "Biscooter" ;D) del cicle 24 sembla arrencar. Avui mateix el Sol presenta 2 taques actives!! (la 1032 i la 1033)
-
El Citroen 2CV (per no parlar d'un "Biscooter" ;D) del cicle 24 sembla arrencar. Avui mateix el Sol presenta 2 taques actives!! (la 1032 i la 1033)
Decididament "Biscooter" i la bugia li fa "perla", ja s'ha tornat a calar. :P