Gel àrtic 2011

[Perejal]

Començam bé l'any 


El mes de gener de 2011 récord (per baix) de gel àrtic (en un mes de gener, clar)

[Perejal]

El 2010 ha estat un any excepcional per a la capa de gel de Groenlàndia. La fusió va començar d'hora i s'ha perllongat molt més de l'habitual. A més ha nevat molt poc, de manera insuficient per reposar les pèrdues. Al final de la temporada, a gran part del sud de Groenlàndia s'havia establert un nou rècord, amb un període de fusió que va durar 50 dies més que la mitjana.

Aquesta imatge va ser composta a partir de dades de microones de l'Spacial Sensor  Microwave / Imager (SSM / I), del Programa de Satèl·lits Meteorològics. La neu i el gel emeten microones, però el senyal és diferent per mullat, neu fosa o seca. Marc Tedesco, professor al City College de Nova York, utilitza aquesta diferència per traçar el nombre de dies que la neu es fon cada any. Aquesta imatge mostra el 2010 en comparació amb la mitjana de dies de fusió per any entre 1979 i 2009.

La temporada de fusió va afectar principalment al Sud i l'Oest de Greenlàndia, on els habitants experimentaren l'any més calorós mai enregistrat. Després d'un hivern càlid i sec, les temperatures van ser particularment altes a la primavera, el que comportà un començament abrupte de la temporada de fusió. Aquest fet va marcar la pauta per a la resta de la temporada, conduint un rati alt de fusió fins al final, a mitjans de setembre.

Quan la neu es fon, la brillant pols fina es converteix en grans majors i més pesants. Aquests grans reflecteixen menys llum, el que significa que pot absorbir més energia i es fonen més ràpid. Quan es va fondre la neu de l'any la capa de gel  subjacent queda exposada. La superfície del gel és més fosca que la neu. El fet que el gel fosc el 2010 va ser exposat prematurament a fer que aquest absorbís més energia amb la conseqüència d'una temporada de fusió perllongada. Una nova capa de neu d'estiu hagués protegit la capa de gel, però va caure molt poca neu.

La fusió del gel a Groenlàndia refresca al mar prop de l'Àrtic i contribueix als nivells del mar a tot el món. No està clar com repercutirà la fusió del gel de Greenlàndia en un augment del nivell del mar, en gran part pel fet que la fusió s'està produint molt més ràpidament que els científics havien previst. Les estimacions actuals apunten a un augment de fins a 0,6 metres per a l'any 2100.

[Twin]

Molt interessant, a veure com es comporten aquests propers mesos.
Es important tenir en compte que estam parlant de la segona superficie de gel mes gran de sa terra

[metar]

Encara que el topic es sobre el gel artic, podriem ampliar el topic i xerrar de gels polars, no us pareix? o ho separam a temes diferents?
Sabem com va l'estiu austral en quant a fusio del gel? Jo vaig seguint el blog de la estacio antartica del exèrcit espanyol a la illa decepció i el temps es parescut a altres anys, amb mitjanes devers els zero graus.

http://www.ejercito.mde.es/unidades/Antartica/antartica/diario_de_operaciones/index.html

[metar]

http://arctic.atmos.uiuc.edu/CT/animate.antarctic.color.4.html

[Perejal]

Un estudi recent publicat a Nature Geoscience per membres de la Universitat de Michigan mostra els resultats de l'estudi realitzat utilitzant dades de satèl·lit per mesurar com els canvis tant a la neu i el gel en l'hemisferi nord han contribuït a l'augment de les temperatures en els últims 30 anys. La pèrdua de neu i gel ha escalfat el planeta més del que els models havien predit.

La neu i el gel ajuden a controlar la quantitat d' energia que la Terra absorbeix del Sol. Els colors blancs de la neu brillant i el gel reflecteixen l'energia de tornada a l'espai. Com que l'energia no s'absorbeix, no entra en el clima de la Terra. Com a resultat, la neu i el gel refreden el planeta. Aquest efecte es denomina forçament climàtic.

La imatge esquerra mostra la quantitat d'energia reflectida per la criosfera de l'hemisferi Nord reflectida en mitjana entre 1979 i 2008. El blau fosc indica més energia reflectida, i per tant un refredament més intens. La capa de gel de Groenlàndia reflecteix més energia que qualsevol altre lloc  en l'hemisferi Nord. El segon contribuent més gran a la refrigeració és la capa de gel del mar a l'Oceà Àrtic.

La imatge de la dreta mostra com l'energia que es reflecteix de la criosfera ha canviat entre 1979 i 2008. Quan la neu i el gel desapareixen, són substituïts per la terra o el mar més foscs, els quals absorbeixen més energia. La imatge mostra que l'hemisferi nord està absorbint més energia, particularment al llarg de les vores exteriors de l'Oceà Àrtic, on ha desaparegut el gel marí, i en les muntanyes d'Àsia Central.

De mitjana, l'hemisferi nord ara absorbeix uns 100 petawatts més d'energia solar a causa dels canvis en la neu i la coberta de gel.  Per a posar-ho en perspectiva, 100 petawatts és set vegades més que tota l'energia consumida pels éssers humans en un any. Els canvis en l'extensió i durada de la coberta de neu representen aproximadament la meitat del canvi, mentre que la fusió del gel marí representa l'altra la meitat.

[embat]

Un forçament climàtic pot produïr un efecte en cadena poc recomanable. Si aquest estudi no està errat, la veritat que això no són gaire bones notícies precisament 

[Perejal]

Fa feredat 

http://www.wunderground.com/blog/JeffMasters/comment.html?entrynum=1757

[Perejal]

Encara que el topic es sobre el gel artic, podriem ampliar el topic i xerrar de gels polars, no us pareix? o ho separam a temes diferents?
Sabem com va l'estiu austral en quant a fusio del gel? Jo vaig seguint el blog de la estacio antartica del exèrcit espanyol a la illa decepció i el temps es parescut a altres anys, amb mitjanes devers els zero graus.

Per allà baix les que més pateixen son les plataformes de gels flotants i molt especialment les de la península Antàrtica, que és el lloc on més ha augmentat la temperatura oceànica i en anys passats ja se n'han despreses unes quantes. El gel que es desprèn forma gegantins icebergs que queden atrapats en el vòrtex i giren durant anys (tret d'algun que en pot escapar-se) per l'oceà fins que acaben fonent-se o encallant a algun punt de la costa.

Aquí hi ha una notícia recent de la zona de McMurdo:

http://earthobservatory.nasa.gov/IOTD/view.php?id=49600

[Twin]

realment em preocupa la situació de l'Antàrtida.

Es tendeix a donar poca importància a l'efecte que hi pot tenir l'escalfament global perque als darrers anys no s'estan notant els seus efectes a la seva part interior. Però resulta que si per la part exterior el gel es va fonent es pot entrar dins un procés de retroalimentació que pot resultar extremadament perjudicial, i sobretot ràpid.

I és que a Groenlàndia i a l'Oceà Àrtic ja s'està comprovant com la velocitat de fusió de gel és més ràpida del previst. Que passarà quan es vagin desprenent de cada vegada més plataformes de la part exterior de l'Antàrtida? És complicat respondre perque el sistema climàtic té una complexitat molt elevada

PD: Impactant les dades que van sortint de Groenlàndia 

[Perejal]

Els casquets de Greenlàndia i de l'Antàrtida s'estan desfent més ràpidament del que els models preveien:

http://earthobservatory.nasa.gov/IOTD/view.php?id=49860

[Perejal]

Realment les notícies no són molt engrescadores:

Una de positiva: enguany ha augmentat lleugerament el gel "vell" de 1 o 2 anys

Una de molt negativa: ja no es troba gens de gel "vell" de 4 anys.  

http://earthobservatory.nasa.gov/IOTD/view.php?id=50365

[embat]

A mitjan estiu i tot segueix en la mateixa línia   : De fet l'extensió del gel de l’Àrtic assoleix el mínim històric en un mes de juliol
D’ençà que es mesura l’extensió del gel marí de l’àrtic al 1979 mai en un mes de juliol aquesta havia estat tan petita. El problema més greu i que ja s’ha explicat en aquest tòpic, és la pèrdua de gel vell.  

La mitjana de l'extensió de gel àrtic per aquest juliol és de 7.920.000 quilòmetres quadrats. És a dir, 210.000 quilòmetres quadrats per sota del rècord  (juliol 2007).

Aquest és el mapa mitjà pel juliol de 2011. La línia magenta és l’extensió mitjana.