Autor Tema: Corrent termohalina  (Llegit 4602 cops)

Desconnectat Twin

  • Global Moderator
  • Pedregada
  • *****
  • Missatges: 4278
    • Veure Perfil
    • Correu
Corrent termohalina
« el: De Febrer 15, 2010, 00:14:01 a. m. »
Bon vespre!!!

Ja fa un temps que vaig enderrer d'obrir un topic on discutir sobre sa corrent termohalina, i trob que aquest es un bon moment. Trob que es important anar parlant d'aquest tema perque darrerament s'està parlant molt de la corrent des Golf i és un tema mooolt complicat.

Per començar crec que es interessant aclarar es perque des nom de termohalina.

Termohalina és un terme compost per termo que fa referència a temperatura i halina que fa referència a salinitat. Cal dir que sa densitat de s'aigua depèn tant de sa seva temperatura com de sa seva salinitat, de tal manera, que com més freda i salada sigui una aigua més densa serà aquesta i al revés.

Això és molt important perque implica que si en un indret tenim una aigua freda i salada, aquesta serà molt densa, i com a conseqüència s'enfonsarà cap a ses profunditats. Tal i com explicaré més endavant, aquest és es motor de sa corrent termohalina, i té lloc essencialment a s'Atlàntic Nord i a una zona molt concreta de s'Antàrtida.

A sa següent imatge tenim una representació de sa corrent termohalina, sa qual està composta per parts fredes i parts càlides.


Sa branca vermella representa ses corrents càlides i sa branca blava ses corrents fredes. De fet, ses corrents càlides circulen en superfície i ses fredes en profunditat.

En aquest punt és on entra sa corrent des Golf, que no és mes que una branca càlida de sa corrent termohalina que comença en es Golf de Mèxic fins a mitjan Atlàntic, on passa a denominar-se corrent d'Atlàntic Nord, que es sa que realment afecta a Europa.

A sa bibliografia que he pogut consultar sobre es tema m'he fixat com a gran part del que hi ha escrit en català i en castellà no es fa distinció entre corrent d'Atlàntic Nord i corrent des Golf, diferenciació que sí que es segueix a sa literatura anglosaxona.

Quines son ses diferències? Resulta que a part de sa diferència de densitat, una corrent oceànica també es pot veure impulsada per sa presència d'un vent constant. Com sabem, hi ha un cinturó d'anticiclons subtropicals que gairebé sempre es troben a la mateixa zona provocant, a causa des vents constants, que s'acabin formant corrents oceàniques.

Sa Corrent des Golf està, per tant, impulsada també per es vents anticiclònics constants que bufen a sa part oest de s'anticicló subtropical. En canvi, sa corrent de s'atlàntic nord està impulsada per sa formació d'aigües profundes que té lloc en es nord de s'atlàntic així com també per sa presencia de ses depressions associades en es front polar.

Si puc demà seguiré explicant sa formació d'aigües profundes, que es es vertader punt critic per s'estabilitat de sa corrent.

Podeu comentar tot lo que volgueu, i si m'he errat en algun lloc ho deis, que jo no en se gaire d'això
Observa el cel. On vegis un nigul negre me trobaras.
Actualment informant des de Saragossa

http://www.meteoillesbalears.com

Desconnectat Twin

  • Global Moderator
  • Pedregada
  • *****
  • Missatges: 4278
    • Veure Perfil
    • Correu
Re: Corrent termohalina
« Respondre #1 el: De Febrer 15, 2010, 23:37:42 p. m. »
com ja he exposat en es missatge anterior, sa formació d'aigües profundes és es motor de sa corrent termohalina, i té lloc a dos indrets fonamentals, es Nord de s'Atlàntic i a s'Antàrtida. Però, com es formen aquestes aigües profundes?

Idò resulta que es donen com a conseqüència d'un augment en sa densitat de ses aigües superficials, que fa que es produeixi un moviment descendent d'aquestes, donant lloc a ses aigües profundes.

S'augment de sa densitat sa produeix com a conseqüència d'una disminució de temperatura i un augment de salinitat.

1.- Disminució de Temperatura. En s'hivern, a s'Atlàntic Nord es Sol hi incideix durant molt poques hores, fet que fa que sa temperatura disminueixi molt. Per tant, ja tenim una de ses dues condicions que augmenta sa densitat de s'aigua, temperatura baixa.

2.- Increment de salinitat. A més, es forts vents que bufen en aquella zona com a conseqüència des pas constant de borrasques fa que hi hagi una forta evaporació, augmentant d'aquesta manera sa salinitat de ses aigües d'aquesta zona.
A més, sa salinitat també augmenta com a conseqüència de sa formació de sa blanquisa, ja que únicament es congela s'aigua dolça.

Quan ja hem vist com es formen ses aigües profundes, es bo de fer entendre quin es es problema des que s'està parlant actualment. Resulta que si hi hagues una abocada massiva d'aigua dolça sa densitat de s'aigua superficial no seria tant alta, i per lo tant, no es formarien aigües profundes, almanco en aquest punt, deixant sense motor a sa corrent termohalina.

De fet, això ja ha passat, almanco en un moment de sa història. En es proxim post que posi sobre es tema ja en xerrarem
Observa el cel. On vegis un nigul negre me trobaras.
Actualment informant des de Saragossa

http://www.meteoillesbalears.com

Desconnectat embat

  • barrumbada
  • *
  • Missatges: 2586
  • Jugam?
    • Veure Perfil
Re: Corrent termohalina
« Respondre #2 el: De Febrer 16, 2010, 12:58:32 p. m. »
Molt bona idea Twin.  ;) Per cert, ara me ve a la memòria que s'especula en una possible connexió de l'AO índex (que també te el seu tòpic) i la circulació termohalina. A mem si aconseguesc trobar els papers i un dia d'aquests pos un resum. Era prou interessant.  :)

Desconnectat Perejal

  • ruixada
  • *****
  • Missatges: 1700
  • Fracàs escolar garantit! Ni anglès ni coneixements
    • Veure Perfil
Re: Corrent termohalina
« Respondre #3 el: De Febrer 18, 2010, 22:39:29 p. m. »
com ja he exposat en es missatge anterior, sa formació d'aigües profundes és es motor de sa corrent termohalina, i té lloc a dos indrets fonamentals, es Nord de s'Atlàntic i a s'Antàrtida. Però, com es formen aquestes aigües profundes?

Idò resulta que es donen com a conseqüència d'un augment en sa densitat de ses aigües superficials, que fa que es produeixi un moviment descendent d'aquestes, donant lloc a ses aigües profundes.

S'augment de sa densitat sa produeix com a conseqüència d'una disminució de temperatura i un augment de salinitat.

1.- Disminució de Temperatura. En s'hivern, a s'Atlàntic Nord es Sol hi incideix durant molt poques hores, fet que fa que sa temperatura disminueixi molt. Per tant, ja tenim una de ses dues condicions que augmenta sa densitat de s'aigua, temperatura baixa.

2.- Increment de salinitat. A més, es forts vents que bufen en aquella zona com a conseqüència des pas constant de borrasques fa que hi hagi una forta evaporació, augmentant d'aquesta manera sa salinitat de ses aigües d'aquesta zona.
A més, sa salinitat també augmenta com a conseqüència de sa formació de sa blanquisa, ja que únicament es congela s'aigua dolça.

Quan ja hem vist com es formen ses aigües profundes, es bo de fer entendre quin es es problema des que s'està parlant actualment. Resulta que si hi hagues una abocada massiva d'aigua dolça sa densitat de s'aigua superficial no seria tant alta, i per lo tant, no es formarien aigües profundes, almanco en aquest punt, deixant sense motor a sa corrent termohalina.

De fet, això ja ha passat, almanco en un moment de sa història. En es proxim post que posi sobre es tema ja en xerrarem

Younger Dryas?  ;)



El canvi de temperatura a tres llocs de la Terra, mesurats pel sistema d'analitzar l'isòtop de l'oxígen-18 a nuclis profunds de gel.

Com veim fa entre 12.900 i 11.500 anys, hi va haver un refredament molt important que afectà severament a Grenlàndia i molt més dèbilment a les de l'Antàrtida.
« Darrera modificació: De Febrer 18, 2010, 22:43:01 p. m. per Perejal »
FORÇA FORANA!!!

Desconnectat Twin

  • Global Moderator
  • Pedregada
  • *****
  • Missatges: 4278
    • Veure Perfil
    • Correu
Re: Corrent termohalina
« Respondre #4 el: De Febrer 22, 2010, 11:35:15 a. m. »
Així com diu en Perejal va ser en es Younger Dryas.

Primer de tot un comentari, me varen explicar no fa molt que Dryas s'hauria de pronunciar "drias", es una paraula d'origen llatí que fa referència a una planta. Aquesta planta viu a zones fredes i durant s'episodi des Younger Dryas estava més estesa que a s'actualitat (això es sap gràcies en es estudis de polen). De fet, no se si sabeu que hi ha un parell d'events que s'anomenen Dryas

En aquest enllaç ho explica. (Qui me coneix sap que som molt poc amic de sa wikipedia, però en alguns casos ja va be)

http://es.wikipedia.org/wiki/Dryas_octopetala

Be, despres d'aquest breu apunt florístic m'agrdaria parlar un poc des Younger Dryas. Resulta que durant sa darrera glaciació a s'hemisferi Nord hi havia dues grans concentracions de gel, una a Nord Amèrica (Manto Laurentiano) i s'altre a Europa (Manto Finoescandinavo).

Durant ses glaciacions es rius mes importants neixen a sa part final de sa glacera, on es fon tot es gel que hi arriba. Aquests rius crec que s'anomenen rius proglaciars, i n'hi havia tant a Amèrica del Nord com a Europa. Que va succeir?

Resulta que es riu proglaciar que drenava es gel d'Amèrica del Nord amollava aigua cap en es Golf de Mèxic, pero en un determinat moment, quan es gel havia ja retrocedit mol, ho va començar a fer mes cap al Nord (Molt proxim a sa zona de Terranova). En aquest moment varem començar a tenir una gran aportació d'aigua dolça que abocava cap a s'Oceà Atlàntic, el que va comportar canvis en sa salinitat de ses aigües del Nord i va aturar es procés d'enfonsament d'aigües (que com hem explicat anteriorment resulta ser es motor d'aquesta corrent).

Aquest fet va provocar un nou increment en sa massa des gels i una nova punta freda, ja que quan no hi ha enfonsament d'aigües s'aigua càlida no va cap en es Nord, ja que sa seva funció és bàsicament sa d'ocupar es lloc de s'aigua que s'enfonsa.

Sa informació l'he extreta bàsicament d'aquí
http://homepage.mac.com/uriarte/youngerdryas2.html
Observa el cel. On vegis un nigul negre me trobaras.
Actualment informant des de Saragossa

http://www.meteoillesbalears.com

Desconnectat Twin

  • Global Moderator
  • Pedregada
  • *****
  • Missatges: 4278
    • Veure Perfil
    • Correu
Re: Corrent termohalina
« Respondre #5 el: De Febrer 22, 2010, 11:38:17 a. m. »
Sa pregunta que ens hem de fer ara és si això pot tornar a passar. N'hi ha que diuen que sí, jo pens que es molt complicat.

Hem de tenir en compte que quan es va produir es Younger Dryas sa quantitat de gel disponible per abocar aigua dolça cap a l'oceà era molt important. Actualment s'especula amb sa possibilitat que sa fusió de gel de Groenlandia acabi donant lloc a un event similar, crec que es pròxim punt sobre es que parlaré serà aquest.
Observa el cel. On vegis un nigul negre me trobaras.
Actualment informant des de Saragossa

http://www.meteoillesbalears.com

Desconnectat embat

  • barrumbada
  • *
  • Missatges: 2586
  • Jugam?
    • Veure Perfil
Re: Corrent termohalina
« Respondre #6 el: De Febrer 22, 2010, 13:29:43 p. m. »
Jo també pens que és molt complicat. Un Younger Dryass com a tal, evidentment impossible, ja que no disposam del magatzem d'aigua dolça que hi havia llavors.
L'única possibilitat és que al inlandsis de Groenlàndia seria possible que hi hagués un gran dipòsit d'aigua dolça davall del gel, provocat per l'augment de temperatura, més o manco com passa a les grans glaceres del món i que ha tengut episodis notables a les dels Alps. Però això implicaria una sèrie de condicions molt peculiars que no se fins a quin punt es donen o donaran.
Ara be, també crec que el pol nord és una de les claus del clima i que evidentment tot està interconnectat.