Quan me vaig trobar amb en UETAM perquè me donàs es calendari, varem estar parlant un poc de tot. Me va agradar molt trobar-me amb un "bitxo raro" com jo que també li gradaven es niguls i les tempestes, i me va crear una espècie d'empatia.
Me va demanar: "I còm du es teu homo el que tu estiguis penjada per la meteo?" Va ser quan li vaig explicar que estava molt malalt, una malaltia agressiva i molt mala de dur, i que la meteo i el foro era per jo la meva "teràpia". Es com un món en el que me puc refugiar -me i me dona ànims per afrontar lo que en realitat és bastant dur.
No tenc paraules per agrair-vos el vostre suport...