Com aficionat al ciclisme, esport que seguesc des que tenc records, aquest ha estat un dels tours més entretinguts i disputats que record. Allò que se'n diu col·loquialment que
fa afició. Un tour obert, que no va quedar clar fins el darrer minut. 6 corredors en menys de 5 minuts de diferència després de més de 80 hores de donar pedals!! Les curses obertes, sense favorits clars són les que més espectacle donen. Cal valorar els tours en que Armostrong o Indurain treien minutades d'avantatge perquè eren autèntiques bèsties, però no ens enganem, tothom sabia abans de començar qui era el favorit per guanyar.
Ara be, no m'agraden algunes coses que he vist, llegit i escoltat en mitjans de comunicació i que pens queden molt lluny de la filosofia d'aquest esport i s'atraquen perillosament al món d'altres esports de masses en que no es valoren els mateixos principis. Els aficionats clàssics, independentment de les preferències, nacionalitats, equips, etc. reconeixien l'esforç, la capacitat de sacrifici, la generositat, l'entrega o l'espectacle que oferien els corredors. O és que ningú no va ser mai un poc de Pantani?
Els que heu escoltat algún cop una retransmissió de Gozalo o Ares sabeu què dic
Ara tot sembla girar entorn d'un sol home, Contador. Me sap greu que no es valorin altres corredors. estrangers, molts però hi ha casos flagrants: el dia d'Alpe d'Huez un altre espanyol, Samuel Sánchez, medalla d'or en uns jocs olímpics, cosa que molt poca gent pot dir, va fer la pujada més ràpida, es posà líder de la classificació de la muntanya i no va guanyar de miracle. Desgraciadament per ell no corre al milionari Saxo Bank i se'l va criticar, perquè segons alguns, no hauria d'haver agafat contador (com si allò fos la selecció espanyola enlloc de dos equips que lluiten per la victòria
).
Contador és, ara per ara, el millor corredor que hi ha (des del meu punt de vista i supòs que tots hi estareu d'acord, com ho va ser Indurain, Armstrong o Lemond a la seva època). I desperta enveja com la despertaren ells, però una cosa no lleva l'altre i sobretot no treu la cavallerositat que suposa reconèixer mèrtits a la resta. No és l'únic corredor que hi ha (i de fet, com més oberta és la possibilitat de pòdium, més espectacle) .Quan no guanya és perquè hi ha algú que ho ha fet millor, reconeguem i valorem l'esforç que suposa guanyar al millor.
Sobretot si es fa des de l'esportivitat.
Per cert, l'audiència ha superat Roland Garros i només ha estat superada pels Barça-Madrid i per alguns partits de la selecció)
