Pels propers dies (feia estona que no escrivia un totxo d'aquesta magnitud)
Les previsions parlen d’una situació caracteritzada per un tàlveg en alçada centrat a l’oest de la península, afectant a les illes la part dreta del mateix, amb vents en alçada de SSW amb procedència des del nord d’Àfrica.
Aquesta situació d’entrada d’aire africà es veu reforçada per la circulació més superficial, amb dues baixes que s’encarreguen d’enviar aire del nord d’Àfrica cap a les Illes, i que a 850hpa provoquen l’entrada, per les 00z de dia 2 d’agost de la isoterma de 20ºC.
Per tant, el primer efecte d’aquesta situació serà el d’una pujada notable de la temperatura, que es perllongarà uns quants dies.
Amb el pas de les hores la situació anirà evolucionant, i el tàlveg s’aproparà un poc a les illes, sense arribar a afectar-nos de ple, almanco segons el que ensenyen les previsions a 500Hpa, ja que sempre ens deixen a la part dreta del mateix, el que provocarà que continuem dins la part càlida.
Les entrades d’aire africà venen caracteritzades per una massa d’aire molt càlida i estable, en superfície. Mentre que a capes mitjanes normalment és aire inestable, que afavoreix el creixement de niguls com els Altocumuls castellanus, que en algunes ocasions s’arriben a desenvolupar prou com per deixar algunes pluges de fang.
En aquesta situació és important comentar la presència d’aire fred a 500Hpa, ja que tot i quedar a la part dreta del tàlveg, els models indiquen que s’aproparà a nosaltres la iso -10ºC. De totes maneres, el geopotencial serà elevat, i els 500hpa es trobaran a una alçada entorn als 5800m.
La situació de màxima inestabilitat sembla que es donarà la matinada de dimarts a dimecres i les primeres hores d’aquesta jornada. En aquell moment serà quan el tàlveg avançarà un poc cap a les Illes, quedant centrant al bell mig de la Península Ibèrica. A més, en alçada és el moment de màxim aire fred, amb temperatures inferiors a -10ºC a 500hpa.
Tant a 500hpa, com a 300hpa i 200hpa la posició del tàlveg provoca l’entrada de vents de SW, que arranquen ben bé del nord d’Africa.
Degut a la magnitud de l’entrada càlida (dimarts a les 18z ens frega la isoterma +24ºC a 850hpa)i la presència d’aire fred en alçada, l’índex CAPE és molt elevat, arribant a assolir segons el GFS valors per damunt de 1500 i el WRF arriba a marcar valors de més de 2000, igual que el GFS de lightningwizard i estofex.
Però com passa amb aquest aire que arriba del nord d’Àfrica les humitats seran bastant baixes. Sí que arran de terra la humitat es pot mostrar elevada, però a capes baixes, entorn de 850hpa aquest aire és ben aixut. MM5 de meteocat ensenya valors per davall del 40% a 850hpa.
De fet, segons es pot consultar al portal wetter3.de (consultant el perfil vertical a latitud 40ºN) la capa seca arriba fins a uns 600hpa.
Per tant, tot i que els paràmetres convectius siguin bons, el fet de tenir la presència d’aquesta capa seca dificulta el creixement de niguls, així com també la possibilitat que aquests donin precipitació.
No obstant això, ja hem dit que en aquestes situacions es comú la formació d’altocúmuls castellanus amb cert desenvolupament vertical, que en la situació actual de presència d’aire fed en alçada podrien desenvolupar-se notablement i deixar caure algunes precipitacions que vendrien acompanyades de fang.
A més, s’ha de comentar la dificultat que aquesta precipitació arribi de manera notable a la superfície, ja que al haver de travessar una capa càlida i seca, molta de la precipitació s’evapora abans d’arribar enterra, el que incrementa la possibilitat d’esclafits càlids, que no són més que puntes de vent moderat a intens, que de manera més o manco localitzada afecten a l’àrea propera a un nucli convectiu amb les característiques abans mencionades.
En resum, en aquesta situació existeix la possibilitat de que creuin les illes algunes tempestes elèctriques però amb molt poca precipitació, amb niguls de base molt elevada, el que provoca que la majoria de llamps siguin nigul-nigul, i que amb el pas de les mateixes, algun cop de vent fort pugui afectar algun indret.
A part d’això, destacar l’elevada possibilitat de rissagues que sobretot afectarien a Ciutadella.
