Ara som a l'ull de la pertorbació. La imatge del radar de precipitació reflecteix el buit central sense pluja, ara a l'est de Mallorca.

Ja és perquè la línia de ruixades que travessa Mallorca va molt aviat, perquè les intensitats de la precipitació perllongades una estona llarga crearien problemes molt greus. Quina manta d'aigua està caiguent ara per Manacor !

(edit) Però ha estat curta

No sé el que diran els models molt bons, però demà fa impressió de més trull que no el que marquen les alertes preventives que han posat fins ara.

I el que és impressionant és la ciclogènesi brutal que pronostiquen a la nostra àrea de dissabte a diumenge, tendrem vent per donar i vendre, i segons on es situi el centre de la criatura una aiguada.

Hem tengut un episodi de torrentades només comparable (en temps propers) a 6 de setembre de 1989, els cabals i la capacitat destructiva dels torrents de Sant Llorenç i Artà ha estat comparable als que varen tenir els torrents de la part més afectada el setembre de fa 29 anys (Cala Murada, Portopetra -al vessant de Llevant- i So n'Elegant i Son Xorc -al vessant de Campos-).

El principal inconvenient ha estat que l'àrea urbanitzada afectada per torrentades de magnitud màxima enguany ha estat superior (la torrentada urbana de Manacor de 1989 era provocada per un torrent que no duia el brutal cabal de Sant Llorenç ara) i que potser per l'hora o perquè hi ha més trànsit que aleshores hi ha hagut més cotxes en situació de perill.

Amb tot, la intensitat de precipitació -i ho dic com a testimoni presencial- és la més brutal que jo hagi viscut mai, perquè el gruix del diluvi va caure en tongades brutalment fortes que s'anaven alternant amb altres moments en què plovia més fluix, de manera que a l'àrea on jo era (i no va ser el bessó de tot) caigueren 150 mm en unes 2 hores, però amb puntes inusitades.

L'aiguada era tal que als màxims s'interrompia la recepció de la radio, no es sentien els trons ni el remor de la torrentada i la visibilitat esdevenia pràcticament nul·la.

He pogut aplegar una tempesta extremadament virulenta al Port de Manacor, entre les 6 i 6 i mitja del capvespre, aproximadament i ha fet un veritable diluvi universal, si arriba a durar un poc més hagués estat de torrentada de les grosses.

Tot acompanyat d'una activitat elèctrica de primera categoria, amb llamps forcats de tota casta. En no res la cala ha quedat tota rotja i els carrers que acaben a la platja eren torrenteres.

Es veu que avui ha estat jornada de ploure amb més intensitat a la proòpia línia de costa o aprop del litoal.

La situació per anit i demà, que tot d'una semblava no donaria per gaire, crec que pot arribar a fer ploure de bon de veres, les masses fredes a la vertical dels Pirineus a aquesta època de l'any han donat plogudes de primera categoria a les nostres illes. Tot depèn de la situació final de la massa (per ara està molt bé) i que no entre massa vent.

Per cert som a dies d'efemèrides de grans aiguades, entre el 8 i 10 d'octubre de 1990 tots els torrents que desemboquen a la Badia de Pollença i a la part nord de la d'Alcúdia varen dur revingudes de primera categoria. Tot i que varen ser dues plogudes separades. Especialment fou rabiosa la torrentada del Torrent de Búger (que va sortir de mare al meandre de sa Llebre i un braç d'aigua va arribar a passar pel Carrer Major de sa Pobla) i del Torrent de Muro, sobretot de la branca que ve d'Inca (Torrent de ses Cabanelles) que va arrebassar un tram ben llarg del talús de la línia del tren de sa Pobla just devora l'estació de Muro.

I el 8 i 9 d'octubre de 1958 ja hi havia hagut una altra plena escandalosa a sa Pobla.


Temps era temps padrina.

Fins ara ho havíem tengut la mar de bé, un estiuet de Sant Miquel com cal i ara semblava venia un temporal de Sant Francesc.
Però l'entrada de grec demà ha quedat totalment desvirtuada i no podem esperar gaire cosa més que vent i quatre ruixades, i vius si no s'instal·la una situació en omega, d'aquestes persistents, i quedam a la part dolenta.

Amb tot, jo pagaria per tenir tots els setembres amb tant de moviment com enguany.