76
Notícies:
SMF - Just Installed!
Missatges
This section allows you to view all posts made by this member. Note that you can only see posts made in areas you currently have access to.
78
Altres Ciencies / Estel amb coa visible a ull nuu
« el: D’octubre 03, 2010, 21:48:38 p. m. »
Per consolar-nos de la méteo sempre poidem acudir a l'astro 
Aquests dies està passant a prop nostre el cometa Hartley 2. Si gaudiu d'un cel ben fosc el podreu veure a ull nuu, si no amb uns prismàtics (7 x 50 són ideals) es veu perfectament la boireta (és de període curt i difícilment desenvoluparà una coa vistosa). ës fàcil de localitzar, està just davall de la coneguda W de Caissiopeia.
Vos deix un mapa
Aquests dies està passant a prop nostre el cometa Hartley 2. Si gaudiu d'un cel ben fosc el podreu veure a ull nuu, si no amb uns prismàtics (7 x 50 són ideals) es veu perfectament la boireta (és de període curt i difícilment desenvoluparà una coa vistosa). ës fàcil de localitzar, està just davall de la coneguda W de Caissiopeia.
Vos deix un mapa
80
Mou-te per la xarxa / Una foto de pel·lícula ...
« el: De Setembre 17, 2010, 12:17:37 p. m. »
No és de cap pel·lícula de ciència ficció, encara que ho sembli.
Està presa a Córdoba dia 11 de setembre passat.
http://www.apodcatala.com/1009/apod100915.htm
Està presa a Córdoba dia 11 de setembre passat.
http://www.apodcatala.com/1009/apod100915.htm
82
Mou-te per la xarxa / Virga
« el: De Setembre 03, 2010, 22:03:41 p. m. »
Com poden unes coses tan minúscules precipitar? 
83
Natura / Aurores polars + ISS
« el: D’agost 20, 2010, 23:39:10 p. m. »
No record bé si ja vaig postejar aquesta imatge 
:
És una aurora austral captada pels astronautes de l'Estació Espacial fa uns mesos.
Bé, idò aquí n'hi ha una altra d'aquests darrers dies:
:És una aurora austral captada pels astronautes de l'Estació Espacial fa uns mesos.
Bé, idò aquí n'hi ha una altra d'aquests darrers dies:
84
Mou-te per la xarxa / Una partida de fotos "wapes"
« el: De Juliol 25, 2010, 22:41:10 p. m. »
Pot ser ja les hageu vist, però per si vos han passat per malla:
http://forum.patimlameteo.com/index.php/topic,3500.0.html
http://forum.patimlameteo.com/index.php/topic,3500.0.html
85
Seguiment / Quatre grans terratrèmols a les Filipines
« el: De Juliol 25, 2010, 10:43:08 a. m. »
4 dels grans al golf dels Moros (Sud de l'illa de Mindanao) a les Filipines 
Tres d'ells (els més forts) dins el lapse de 67 minuts
23/07/2010 (22:08:11 UTC) 7.3
23/07/2010 (22:51:11 UTC) 7.6
23/07/2010 (23:15:08 UTC) 7.4
24/07/2010 (05:35:01 UTC) 6.5
Tots a més de 550 km de profunditat.
Tres d'ells (els més forts) dins el lapse de 67 minuts
23/07/2010 (22:08:11 UTC) 7.3
23/07/2010 (22:51:11 UTC) 7.6
23/07/2010 (23:15:08 UTC) 7.4
24/07/2010 (05:35:01 UTC) 6.5
Tots a més de 550 km de profunditat.
86
Seguiment / Tempesta a Atenes
« el: De Juliol 21, 2010, 12:15:40 p. m. »
Espectacular imatge captada a Atenes durant una tempesta a principis de juliol.
Fixau-vos en l'escassa precipitació (tempesta seca )
Fixau-vos en l'escassa precipitació (tempesta seca
)87
Meteorologia i Climatologia / Col·lapse de la termosfera durant el mínim solar 2008-2009
« el: De Juliol 18, 2010, 22:09:59 p. m. »
Investigadors, finançats per la NASA, estan monitoritzant un esdeveniment important en l'atmosfera del nostre planeta. A gran altitud sobre la superfície de la Terra, en el lloc on l'atmosfera es troba amb l'espai, una capa de gas enrarit, anomenada "termosfera", va col·lapsar recentment i està ara rebotant novament.
"Aquesta és la contracció més pronunciada de la termosfera en, almenys, 43 anys", diu John Emmert, del Laboratori de Recerca Naval, que és l'autor principal d'un article que va anunciar la troballa, en l'edició del 19 de juny de Geophysical Research Letters "Això constitueix un rècord de l'Era Espacial".
El col.lapse va passar durant el profund mínim solar que va tenir lloc a 2008-2009 (un fet que per si sol no sorprèn als científics). La termosfera sempre es refreda i es contrau quan hi ha poca activitat solar. En aquesta ocasió, però, la magnitud del col·lapse va ser de dues a tres vegades més gran del que podria atribuir-se a la baixa activitat solar.
"Està passant una cosa que no entenem", diu Emmert.
El rang d'alçada de la termosfera varia des dels 90 km fins més enllà dels 600 km. És el domini dels meteors, de les aurores i dels satèl·lits que passen fregant la termosfera en el seu recorregut al voltant de la Terra. També és on la radiació solar fa el primer contacte amb el nostre planeta. La termosfera intercepta els fotons de l'ultraviolat extrem (UVE) del Sol abans que arribin al terra. Quan l'activitat solar és alta, el UVE solar escalfa la termosfera, causant d'aquesta manera que s'infli com un globus sostingut sobre una font de calor (Aquest escalfament pot fer que les temperatures pugin fins als 1.400 K-d'allà el nom de termosfera.) Quan l'activitat solar és baixa, passa el contrari.
Recentment, l'activitat solar ha estat molt baixa. El 2008 i 2009, el Sol es va endinsar en un mínim solar com els que ocorren només una vegada cada segle. Es van presentar poques taques solars, gairebé no es van produir erupcions solars i la radiació UVE del Sol va estar en un nivell molt baix. Els investigadors immediatament van dirigir la seva atenció a la termosfera per veure què passaria.
Aquestes gràfiques mostren com la densitat de la termosfera (a una alçada de referència de 400 km) ha crescut i decrescut durant els quatre cicles solars anteriors. Els requadres (a) i (c) mostren la densitat, el requadre (b) indica la intensitat de les ones de ràdio que provenen del Sol a una longitud d'ona de 10,7 cm, un indicador clau d'activitat solar. Observeu la regió marcada amb un cercle groc. El 2008 i 2009, la densitat de la termosfera va ser un 28% més baixa del que s'esperava, prenent com a base els mínims solars previs.
Com es pot saber què està passant en la termosfera?
Emmert empra una técnica enginyosa. Pel fet que els satèl lits experimenten arrossegament aerodinàmic quan es mouen a través de la termosfera, és possible monitoritzar les condicions que hi imperen observant el decaïment orbital dels satèl lits. Ell va analitzar les taxes de decaïment de més de 5.000 satèl.lits en un rang d'altituds des dels 200 fins als 600 km i en un període de temps que cobreix des de 1967 fins 2010. Això va proporcionar una mostra única, en temps i espai, de la densitat, de la temperatura i de la pressió termosfera, que abasta gairebé tota l'Era Espacial. D'aquesta manera, el científic va descobrir que el col.lapse de la termosfera que va tenir lloc en 2008-2009 va ser no només més pronunciat del que s'esperava, sinó també més gran del que l'activitat solar pot explicar.
Una explicació possible és la presència de diòxid de carboni (CO2).
Quan el diòxid de carboni arriba a la termosfera, funciona com un refrigerant, extraient calor a través de la radiació infraroja. Bé se sap que els nivells de CO2 de l'atmosfera terrestre han augmentant recentment. El CO2 addicional en la termosfera va poder haver incrementat el refredament causat pel mínim solar.
"Però els càlculs no concorden del tot", diu Emmert. "Fins i tot si es té en compte el CO2 fent servir el nostre coneixement més avançat sobre com funciona com a refrigerant, no podem explicar completament el col lapse de la termosfera".
Segons Emmert i els seus companys, el baix nivell de UVE solar explica el 30% del col lapse. El CO2 addicional explica un altre 10%. Això fa que quedi fins a un 60% del tema sense cap explicació de moment.
En l'article publicat en GRL, els autors reconeixen que la situació és una mica complicada. Hi ha més en joc que simplement el UVE solar i el CO2 terrestre. Per exemple, les tendències climàtiques globals podrien canviar la composició de la termosfera, alterant les seves propietats tèrmiques i la manera en que respon a estímuls externs. Podria passar que la sensibilitat de la termosfera a la radiació solar estigui augmentant.
"Les anomalies en la densitat", van escriure, "podrien significar que s'ha arribat a un punt crític climatològic, encara no identificat, lligat a un balanç d'energia i processos químics".
O potser no.
Es podrien trobar pistes importants en la forma en què la termosfera rebota. El mínim solar està ara arribant a la seva fi, la radiació UVE del Sol està incrementant i la termosfera s'està començant a inflar de nou. La forma exacta en què aquesta recuperació passi podria revelar la importància relativa de les contribucions que provenen de fonts solars i terrestres.
"Continuarem monitoritzant la situació", diu Emmert.
Més informació: Emmert, J. T., J. L. Lean i J. M. Picone (2010), Record-low thermospheric density during the 2008 solar minimum, Geophys. Res Lett., 37, L12102.
"Aquesta és la contracció més pronunciada de la termosfera en, almenys, 43 anys", diu John Emmert, del Laboratori de Recerca Naval, que és l'autor principal d'un article que va anunciar la troballa, en l'edició del 19 de juny de Geophysical Research Letters "Això constitueix un rècord de l'Era Espacial".
El col.lapse va passar durant el profund mínim solar que va tenir lloc a 2008-2009 (un fet que per si sol no sorprèn als científics). La termosfera sempre es refreda i es contrau quan hi ha poca activitat solar. En aquesta ocasió, però, la magnitud del col·lapse va ser de dues a tres vegades més gran del que podria atribuir-se a la baixa activitat solar.
"Està passant una cosa que no entenem", diu Emmert.
El rang d'alçada de la termosfera varia des dels 90 km fins més enllà dels 600 km. És el domini dels meteors, de les aurores i dels satèl·lits que passen fregant la termosfera en el seu recorregut al voltant de la Terra. També és on la radiació solar fa el primer contacte amb el nostre planeta. La termosfera intercepta els fotons de l'ultraviolat extrem (UVE) del Sol abans que arribin al terra. Quan l'activitat solar és alta, el UVE solar escalfa la termosfera, causant d'aquesta manera que s'infli com un globus sostingut sobre una font de calor (Aquest escalfament pot fer que les temperatures pugin fins als 1.400 K-d'allà el nom de termosfera.) Quan l'activitat solar és baixa, passa el contrari.
Recentment, l'activitat solar ha estat molt baixa. El 2008 i 2009, el Sol es va endinsar en un mínim solar com els que ocorren només una vegada cada segle. Es van presentar poques taques solars, gairebé no es van produir erupcions solars i la radiació UVE del Sol va estar en un nivell molt baix. Els investigadors immediatament van dirigir la seva atenció a la termosfera per veure què passaria.
Aquestes gràfiques mostren com la densitat de la termosfera (a una alçada de referència de 400 km) ha crescut i decrescut durant els quatre cicles solars anteriors. Els requadres (a) i (c) mostren la densitat, el requadre (b) indica la intensitat de les ones de ràdio que provenen del Sol a una longitud d'ona de 10,7 cm, un indicador clau d'activitat solar. Observeu la regió marcada amb un cercle groc. El 2008 i 2009, la densitat de la termosfera va ser un 28% més baixa del que s'esperava, prenent com a base els mínims solars previs.
Com es pot saber què està passant en la termosfera?
Emmert empra una técnica enginyosa. Pel fet que els satèl lits experimenten arrossegament aerodinàmic quan es mouen a través de la termosfera, és possible monitoritzar les condicions que hi imperen observant el decaïment orbital dels satèl lits. Ell va analitzar les taxes de decaïment de més de 5.000 satèl.lits en un rang d'altituds des dels 200 fins als 600 km i en un període de temps que cobreix des de 1967 fins 2010. Això va proporcionar una mostra única, en temps i espai, de la densitat, de la temperatura i de la pressió termosfera, que abasta gairebé tota l'Era Espacial. D'aquesta manera, el científic va descobrir que el col.lapse de la termosfera que va tenir lloc en 2008-2009 va ser no només més pronunciat del que s'esperava, sinó també més gran del que l'activitat solar pot explicar.
Una explicació possible és la presència de diòxid de carboni (CO2).
Quan el diòxid de carboni arriba a la termosfera, funciona com un refrigerant, extraient calor a través de la radiació infraroja. Bé se sap que els nivells de CO2 de l'atmosfera terrestre han augmentant recentment. El CO2 addicional en la termosfera va poder haver incrementat el refredament causat pel mínim solar.
"Però els càlculs no concorden del tot", diu Emmert. "Fins i tot si es té en compte el CO2 fent servir el nostre coneixement més avançat sobre com funciona com a refrigerant, no podem explicar completament el col lapse de la termosfera".
Segons Emmert i els seus companys, el baix nivell de UVE solar explica el 30% del col lapse. El CO2 addicional explica un altre 10%. Això fa que quedi fins a un 60% del tema sense cap explicació de moment.
En l'article publicat en GRL, els autors reconeixen que la situació és una mica complicada. Hi ha més en joc que simplement el UVE solar i el CO2 terrestre. Per exemple, les tendències climàtiques globals podrien canviar la composició de la termosfera, alterant les seves propietats tèrmiques i la manera en que respon a estímuls externs. Podria passar que la sensibilitat de la termosfera a la radiació solar estigui augmentant.
"Les anomalies en la densitat", van escriure, "podrien significar que s'ha arribat a un punt crític climatològic, encara no identificat, lligat a un balanç d'energia i processos químics".
O potser no.
Es podrien trobar pistes importants en la forma en què la termosfera rebota. El mínim solar està ara arribant a la seva fi, la radiació UVE del Sol està incrementant i la termosfera s'està començant a inflar de nou. La forma exacta en què aquesta recuperació passi podria revelar la importància relativa de les contribucions que provenen de fonts solars i terrestres.
"Continuarem monitoritzant la situació", diu Emmert.
Més informació: Emmert, J. T., J. L. Lean i J. M. Picone (2010), Record-low thermospheric density during the 2008 solar minimum, Geophys. Res Lett., 37, L12102.
88
Seguiment / Nevades històriques a Mallorca
« el: De Maig 19, 2010, 22:10:07 p. m. »
Recordau?
http://catmeteo.patimlameteo.com/index-catmeteo.php/topic,24183.msg783705/topicseen.html#msg783705
Bé idò, gràcies als fascicles de "L'Abans - Manacor" he pogut identificar definitivament aquesta nevada. Va caure entre el 31 de gener i el primer de febrer de 1907
Així mateix el 1933 hi va haver una nevada important (30 cm.) El pes de la neu va enfonsar el teulat de la plaça de ses Verdures.
I com a data històrica, un "any de sa neu" del segle XVIII (finals de la petita edat de gel). El dia de Sant Esteve de 1788 començà a nevar de manera ininterrompuda fins el 31 de gener. El fred fou tan intens que moriren moltes persones i hi va haver grans pèrdues especialment al sector ramader.
http://catmeteo.patimlameteo.com/index-catmeteo.php/topic,24183.msg783705/topicseen.html#msg783705
Bé idò, gràcies als fascicles de "L'Abans - Manacor" he pogut identificar definitivament aquesta nevada. Va caure entre el 31 de gener i el primer de febrer de 1907
Així mateix el 1933 hi va haver una nevada important (30 cm.) El pes de la neu va enfonsar el teulat de la plaça de ses Verdures.
I com a data històrica, un "any de sa neu" del segle XVIII (finals de la petita edat de gel). El dia de Sant Esteve de 1788 començà a nevar de manera ininterrompuda fins el 31 de gener. El fred fou tan intens que moriren moltes persones i hi va haver grans pèrdues especialment al sector ramader.
89
Seguiment / Estació Meteoclimàtic Manacor
« el: D’abril 05, 2010, 12:52:34 p. m. »
Algú sap a quin lloc del poble està situada?
Dóna unes mínimes força baixes.
Dóna unes mínimes força baixes.
90
Meteorologia i Climatologia / Havíeu sentit parlar de l'índex WeMO-Oscil·lació de la Mediterrània Occidental?
« el: De Març 20, 2010, 12:18:55 p. m. »
http://www.ub.edu/gc/English/wemo.htm
Enllaç a la Tèsi Doctoral dirigida pel Dr. Martín Vide:
http://www.tesisenxarxa.net/TDX-0228108-121721/
RESUM:
L’Oscil·lació de la Mediterrània Occidental (WeMO –Western Mediterranean Oscillation–) és un nou patró de teleconnexió de caràcter regional. És definit per poder explicar la variabilitat pluviomètrica d’aquelles zones de la Península Ibèrica on l’Oscil·lació de l’Atlàntic Nord (NAO –North Atlantic Oscillation–) té una dèbil influència com és el cas del territori dels Països Catalans. En conseqüència, l’àrea d’estudi és la façana oriental de la Península Ibèrica. Aquesta es troba correlacionada molt satisfactòria i negativament amb aquest nou patró. Les zones més influenciades en la fase negativa de la WeMO són el Golf de València i la Plana del Rosselló durant les estacions d’hivern i tardor segons el període d’estudi de la tesi (1951-2000).
Les tendències recents de l’índex de la WeMO (WeMOi) tenen una clara correspondència amb l’evolució de la precipitació a l’àrea d’estudi a finals del segle XX. És així que la precipitació en l’estació hivernal a la regió de València, sobretot al mes de gener, està augmentant, així com una major torrencialitat, per una contundent tendència negativa del WeMOi en aquesta època de l’any. Les anàlisis espectrals que s’han portat a terme també mostren aquesta dependència de la precipitació als Països Catalans del WeMOi.
També s’estudia el paper de l’estratosfera quant a la seva influència en la variabilitat de la WeMO. S’analitzen quins factors condicionen la variabilitat del comportament del vòrtex polar estratosfèric per preveure certs patrons de circulació atmosfèrica en superfície a curt termini. Entre aquests factors cal destacar el cicle d’11 anys de l’activitat solar, l’Oscil·lació Quasi-Biennal (QBO), el Niño, els volcans i els gasos d’efecte hivernacle. La variabilitat de l’estratosfera al Pol Nord es detecta en superfície amb l’índex de l’Oscil·lació de l’Àrtic (AOi). Quan més reforçat i fred es troba el vòrtex polar més positiu és l’AOi. Al mateix temps, es va trobar que aquest índex es correlacionava significativa i negativament amb el WeMOi. Per tant, una major vorticitat a l’estratosfera polar implicaria, a curt termini, una major probabilitat de precipitacions, de tipus més aviat torrencial, als Països Catalans.
En aquesta tesi s’ha assajat de forma innovadora l’ús d’un patró de teleconnexió, com la WeMO, a resolució diària. Es demostra que el WeMOi a escala diària és una eina molt útil per ajudar a predir episodis de pluja torrencial als Països Catalans. Els episodis de més de 100 mm en 24 hores que tenen lloc a l’àrea d’estudi ocorren, pràcticament en tots els casos, en dies amb un valor del WeMOi negatiu.
Per últim, cal comentar que aquesta tesi posa al dia l’evolució de la precipitació als Països Catalans emprant una densa xarxa de sèries pluviomètriques, i intenta explicar el seu futur comportament dins el nou context de canvi climàtic.
Enllaç a la Tèsi Doctoral dirigida pel Dr. Martín Vide:
http://www.tesisenxarxa.net/TDX-0228108-121721/
RESUM:
L’Oscil·lació de la Mediterrània Occidental (WeMO –Western Mediterranean Oscillation–) és un nou patró de teleconnexió de caràcter regional. És definit per poder explicar la variabilitat pluviomètrica d’aquelles zones de la Península Ibèrica on l’Oscil·lació de l’Atlàntic Nord (NAO –North Atlantic Oscillation–) té una dèbil influència com és el cas del territori dels Països Catalans. En conseqüència, l’àrea d’estudi és la façana oriental de la Península Ibèrica. Aquesta es troba correlacionada molt satisfactòria i negativament amb aquest nou patró. Les zones més influenciades en la fase negativa de la WeMO són el Golf de València i la Plana del Rosselló durant les estacions d’hivern i tardor segons el període d’estudi de la tesi (1951-2000).
Les tendències recents de l’índex de la WeMO (WeMOi) tenen una clara correspondència amb l’evolució de la precipitació a l’àrea d’estudi a finals del segle XX. És així que la precipitació en l’estació hivernal a la regió de València, sobretot al mes de gener, està augmentant, així com una major torrencialitat, per una contundent tendència negativa del WeMOi en aquesta època de l’any. Les anàlisis espectrals que s’han portat a terme també mostren aquesta dependència de la precipitació als Països Catalans del WeMOi.
També s’estudia el paper de l’estratosfera quant a la seva influència en la variabilitat de la WeMO. S’analitzen quins factors condicionen la variabilitat del comportament del vòrtex polar estratosfèric per preveure certs patrons de circulació atmosfèrica en superfície a curt termini. Entre aquests factors cal destacar el cicle d’11 anys de l’activitat solar, l’Oscil·lació Quasi-Biennal (QBO), el Niño, els volcans i els gasos d’efecte hivernacle. La variabilitat de l’estratosfera al Pol Nord es detecta en superfície amb l’índex de l’Oscil·lació de l’Àrtic (AOi). Quan més reforçat i fred es troba el vòrtex polar més positiu és l’AOi. Al mateix temps, es va trobar que aquest índex es correlacionava significativa i negativament amb el WeMOi. Per tant, una major vorticitat a l’estratosfera polar implicaria, a curt termini, una major probabilitat de precipitacions, de tipus més aviat torrencial, als Països Catalans.
En aquesta tesi s’ha assajat de forma innovadora l’ús d’un patró de teleconnexió, com la WeMO, a resolució diària. Es demostra que el WeMOi a escala diària és una eina molt útil per ajudar a predir episodis de pluja torrencial als Països Catalans. Els episodis de més de 100 mm en 24 hores que tenen lloc a l’àrea d’estudi ocorren, pràcticament en tots els casos, en dies amb un valor del WeMOi negatiu.
Per últim, cal comentar que aquesta tesi posa al dia l’evolució de la precipitació als Països Catalans emprant una densa xarxa de sèries pluviomètriques, i intenta explicar el seu futur comportament dins el nou context de canvi climàtic.